Es mostren 88939 resultats

■ desfeinar-se

■ desfeinar-se

verb pronominal Deixar algú les feines que té
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desfer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfer</title>

Etimologia: de fer1 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Destruir (allò que ha estat fet). Ara desfan la vorera que van fer ahir.
    2. transitiu especialment Desajuntar les parts o els elements d’una cosa, desmuntar-la, desarmar-la, etc. Desfer una corda, una màquina, un envelat.
    3. transitiu especialment Llevar a una cosa la forma o estructura, desordenar-la, desarranjar-la, etc. Desfer un pentinat, la maleta.
    4. transitiu especialment Deslligar, descordar, descosir, etc. Desfer un nus, els cordons de la bossa, una costura.
    5. transitiu especialment Anul·lar, tornar arrere. Desfer un casament, un tracte. Ha hagut de desfer tot el camí.
    6. pronominal Desfer-se una bastida, un nus.
    7. desfer el llit Llevar-ne la roba per tornar-lo a fer.
  2. pronominal
    1. Deslligar-se, descordar-se, etc. (allò que subjecta, que hom vol treure’s, etc.). Desfer-se la faixa, les calces.
    2. Desembarassar-se, desempallegar-se. Desfer-se d’una andròmina, d’un pretendent, d’un enemic.
    3. per extensió Assassinar (algú que constitueix una nosa, una amenaça, etc.). Es desfeu del policia a punyalades.
    1. transitiu Fer fondre, esvair, dissipar, dissoldre, reduir a miques (alguna cosa). El sol desfà la neu. Desfer un terròs de sucre en un líquid. El ponent ha desfet els núvols.
    2. pronominal Desfer-se la neu, el sucre.
    3. transitiu figuradament Algun dia el desfaré a bufetades. Quina una que me n’ha feta!: el desfaria!
    4. transitiu figuradament Dissipar, aclarir (un dubte, un malentès, etc.).
    5. desfer-se els núvols (o el temps, o el cel, etc.) en pluja (o en neu, o en pedra, etc.) Posar-se a ploure (o a nevar, o a pedregar, etc.) amb una gran intensitat.
    6. desfer-se en plors (o en llàgrimes, o en compliments, etc.) Manifestar, algú, sense cap contenció, un moviment o un estat de l’ànim.
    7. desfer-se per Esforçar-se molt, sacrificar-se, per ajudar, per complaure, etc., algú altre.
  4. transitiu Abatre, fer perdre el coratge. Tantes desgràcies l’han desfet.
  5. transitiu Derrotar totalment, posar en confusió (un exèrcit enemic).

■ desfer

verb transitiu Destruir allò que ha estat fet Ara desfan la vorera que van fer ahir transitiu especialment Desajuntar les parts o els elements d’una cosa, desmuntar-la, desarmar-la, etc Desfer una corda, una màquina, un envelat transitiu especialment Llevar a una cosa la forma o estructura, desordenar-la, desarranjar-la, etc Desfer un pentinat, la maleta transitiu especialment Deslligar, descordar, descosir, etc Desfer un nus, els cordons de la bossa, una costura transitiu especialment Anullar, tornar arrere Desfer un casament, un tracte Ha hagut de desfer tot el camí pronominal Desfer-se una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desfermar

■ desfermar

verb transitiu Fer cessar d’estar fermat pronominal Cessar d’estar fermat pronominal figuradament Desencadenar-se Desfermar-se una tempesta Desfermar-se la còlera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desfermat
| desfermada

■ desfermat
| desfermada

adjectiu Deslligat, mancat de subjecció figuradament Fora de si, desmesurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desferra

■ desferra

femení Despulles La desferra que havien pres a l’enemic Allò que resta d’una cosa destruïda Per a fer la nova casa aprofiten les desferres de l’antiga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desferracavalls

■ desferracavalls

masculí botànica Hipocrepis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desferrar

■ desferrar

verb transitiu Llevar les ferradures a un animal pronominal El cavall s’ha desferrat transitiu Desguarnir de ferros
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desfet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfet</title>

Etimologia: de desfer 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. El fet de ploure, de caure pedra, de desfermar-se el vent, etc., o de manifestar-se un moviment o estat de l’ànim amb una determinada acció reiterada, intensament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura. Un desfet de pluja, de plors, de rialles. La cosa acabà en un desfet d’insults.
  2. desfet de temps Gran tempestat.

■ desfet

masculí El fet de ploure, de caure pedra, de desfermar-se el vent, etc, o de manifestar-se un moviment o estat de l’ànim amb una determinada acció reiterada, intensament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura Un desfet de pluja, de plors, de rialles La cosa acabà en un desfet d’insults desfet de temps Gran tempestat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desfeta

■ desfeta

femení Derrota completa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desfiar

■ desfiar

verb intransitiu Desconfiar transitiu antigament Fer perdre la fe, la confiança
Informació complementària
Traducció