Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desfibril·lació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfibril·lació</title>

Partició sil·làbica: des_fi_bril_la_ci_ó
Etimologia: de fibril·la

femení terapèutica Mètode terapèutic per a restituir el ritme sinusal, consistent en descàrregues de corrent continu, despolaritzadores del cor, procedents d’un desfibril·lador.

■ desfibril·lació

femení terapèutica Mètode terapèutic per a restituir el ritme sinusal, consistent en descàrregues de corrent continu, despolaritzadores del cor, procedents d’un desfibrillador

■ desfibril·lador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfibril·lador</title>

Etimologia: de fibril·la

masculí terapèutica Aparell emprat per a produir la desfibril·lació.

■ desfibril·lador

masculí terapèutica Aparell emprat per a produir la desfibrillació

■ desficaci

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desficaci</title>

Etimologia: del ll. efficacia ‘eficiència’, convertit en desficaci a través d’una forma popular *esficàcia i amb influx de desfici

masculí dialectal disbarat.

■ desficaci

masculí dialectal disbarat

■ desfici

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfici</title>

Etimologia: del ll. defectio, -ōnis ‘abatiment, feblesa’, que donà l’ant. defeci, després desfeci per influx de desfer i canvi de e en i per metafonia de la darrera i 1a font: s. XIV, Metge

masculí Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.

■ desfici

masculí Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent

■ desficiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desficiar</title>

Partició sil·làbica: des_fi_ci_ar
Etimologia: de desfici 1a font: c. 1900, Vayreda

verb

transitiu Donar desfici.
pronominal Tenir desfici, neguitejar-se.

■ desficiar

verb transitiu Donar desfici pronominal Tenir desfici, neguitejar-se

■ desficiejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desficiejar</title>

Partició sil·làbica: des_fi_ci_e_jar
Etimologia: de desfici

verb

intransitiu Ésser agitat per una viva impaciència.
pronominal Desficiar-se.

■ desficiejar

verb intransitiu Ésser agitat per una viva impaciència pronominal Desficiar-se

■ desficiós

| desficiosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desficiós</title>

Partició sil·làbica: des_fi_ci_ós
Etimologia: de desfici 1a font: 1460, Roig

adjectiu

Que té desfici.
per extensió Que denota desfici.
per extensió Que provoca desfici.

■ desficiós

| desficiosa

adjectiu Que té desfici per extensió Que denota desfici per extensió Que provoca desfici

■ desficiosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desficiosament</title>

Partició sil·làbica: des_fi_ci_o_sa_ment
Etimologia: de desficiós

adverbi Amb desfici.

■ desficiosament

adverbi Amb desfici

■ desfigurable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfigurable</title>

Etimologia: de desfigurar

adjectiu Que pot ésser desfigurat.

■ desfigurable

adjectiu Que pot ésser desfigurat

■ desfiguració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfiguració</title>

Etimologia: de desfigurar

femení

Acció de desfigurar o de desfigurar-se;
l’efecte.

■ desfiguració

femení Acció de desfigurar o de desfigurar-se l’efecte