Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desfregat

| desfregada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfregat</title>

Etimologia: de fregar

adjectiu

Desproveït dels accessoris, els paraments, els adorns, etc., que calen.
figuradament Mancat de correcció i decència en el gest, en l’obrar; desvergonyit.

■ desfregat

| desfregada

adjectiu Desproveït dels accessoris, els paraments, els adorns, etc, que calen figuradament Mancat de correcció i decència en el gest, en l’obrar desvergonyit

■ desfrenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfrenar</title>

Etimologia: de frenar

verb

transitiu Fer cessar d’estar frenat.
pronominal Cessar d’estar frenat.

■ desfrenar

verb transitiu Fer cessar d’estar frenat pronominal Cessar d’estar frenat

■ desfrès

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfrès</title>

Etimologia: de disfressar

masculí [plural desfressos] disfressa.

■ desfrès

masculí plural desfressos disfressa

■ desfruitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfruitar</title>

Partició sil·làbica: des_frui_tar
Etimologia: de fruita

verb transitiu Despullar una planta del seu fruit.

■ desfruitar

verb transitiu Despullar una planta del seu fruit

■ desfrunzir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfrunzir</title>

Etimologia: de frunzir

verb

transitiu Fer cessar d’estar frunzit.
pronominal Cessar d’estar frunzit.

■ desfrunzir

verb transitiu Fer cessar d’estar frunzit pronominal Cessar d’estar frunzit

■ desfullar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfullar</title>

Etimologia: de fulla

verb transitiu i pronominal Esfullar.

■ desfullar

verb transitiu i pronominal Esfullar

■ desgalgat

| desgalgada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desgalgat</title>

Etimologia: de galgat

adjectiu No galgat.

■ desgalgat

| desgalgada

adjectiu No galgat

■ desgana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desgana</title>

Etimologia: de gana 1a font: 1644

femení Manca de gana o de ganes.

■ desgana

femení Manca de gana o de ganes

■ desganar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desganar</title>

Etimologia: de desgana 1a font: s. XX, Oller

verb

transitiu Treure la gana.
pronominal Perdre la gana.

■ desganar

verb transitiu Treure la gana pronominal Perdre la gana

■ desganat

| desganada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desganat</title>

Etimologia: de desganar 1a font: 1666

adjectiu Que pateix de desgana.

■ desganat

| desganada

adjectiu Que pateix de desgana