Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desgast

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desgast</title>

Etimologia: de desgastar 1a font: s. XV, I. de Villena

masculí

1. Acció de desgastar o de desgastar-se;
2. l’efecte.
fonètica, fonologia Tendència dels parlants a reduir el cos fonètic dels mots per estalvi de sons innecessaris o poc informatius.
geomorfologia Pèrdua de massa d’un còdol a causa del frec originat pel transport.

■ desgast

masculí Acció de desgastar o de desgastar-se l’efecte fonètica, fonologia Tendència dels parlants a reduir el cos fonètic dels mots per estalvi de sons innecessaris o poc informatius geomorfologia Pèrdua de massa d’un còdol a causa del frec originat pel transport

■ desgastador

| desgastadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desgastador</title>

Etimologia: de desgastar

adjectiu Que desgasta.

■ desgastador

| desgastadora

adjectiu Que desgasta

■ desgastar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desgastar</title>

Etimologia: de gastar 1a font: s. XV, Ausiàs

verb

1. transitiu El fregadís, una acció química, etc., llevar lentament matèria (d’un cos). Les rajoles estaven desgastades pel trepig de la gent.
2. pronominal És un material que es desgasta ràpidament.
figuradament
1. transitiu Desgastar la salut.
2. pronominal Desgastar-se algú de no menjar, de tant de treballar.

■ desgastar

verb transitiu El fregadís, una acció química, etc, llevar lentament matèria d’un cos Les rajoles estaven desgastades pel trepig de la gent pronominal És un material que es desgasta ràpidament figuradament transitiu Desgastar la salut pronominal Desgastar-se algú de no menjar, de tant de treballar