Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ deshipotecar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshipotecar</title>

Etimologia: de hipotecar

verb transitiu Fer cessar d’estar hipotecat.

■ deshipotecar

verb transitiu Fer cessar d’estar hipotecat

■ deshonest

| deshonesta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonest</title>

Etimologia: de honest 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Mancat d’honestedat.

■ deshonest

| deshonesta

adjectiu Mancat d’honestedat

■ deshonestament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonestament</title>

Etimologia: de deshonest

adverbi D’una manera deshonesta.

■ deshonestament

adverbi D’una manera deshonesta

■ deshonestar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonestar</title>

Etimologia: de deshonest 1a font: s. XV

verb

transitiu

Violar l’honestedat d’una dona.
Infamar (algú).

■ deshonestar

verb transitiu Violar l’honestedat d’una dona Infamar algú

■ deshonestedat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonestedat</title>

Etimologia: de deshonest

femení

Manca d’honestedat.
Acció pròpia d’una persona deshonesta.

■ deshonestedat

femení Manca d’honestedat Acció pròpia d’una persona deshonesta

■ deshonor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonor</title>

Etimologia: de honor 1a font: s. XIV, Llull

masculí o femení Privació de l’honor. Tindria com un deshonor de trencar la meva prometença.

■ deshonor

masculí o femení Privació de l’honor Tindria com un deshonor de trencar la meva prometença

■ deshonorable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonorable</title>

Etimologia: de deshonorar

adjectiu Que no és honorable.

■ deshonorable

adjectiu Que no és honorable

■ deshonorant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonorant</title>

Etimologia: de deshonorar

adjectiu Que deshonora.

■ deshonorant

adjectiu Que deshonora

■ deshonorar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonorar</title>

Etimologia: de deshonor

verb transitiu Privar de l’honor.

■ deshonorar

verb transitiu Privar de l’honor

■ deshonra

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonra</title>

Etimologia: de deshonrar

femení

Pèrdua de l’honra.
Cosa que deshonra.

■ deshonra

femení Pèrdua de l’honra Cosa que deshonra

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ deshipotecar

■ deshonest | deshonesta

■ deshonest | deshonesta

■ deshonestament

■ deshonestar

■ deshonestedat

■ deshonor

■ deshonorable

■ deshonorant

■ deshonorar

■ deshonra

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ deshonest

| deshonesta

■ deshonest

| deshonesta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia