Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanitzador</title>

Etimologia: de deshumanitzar

adjectiu Que deshumanitza, o tendeix a deshumanitzar.

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

adjectiu Que deshumanitza, o tendeix a deshumanitzar

■ deshumanitzant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanitzant</title>

Etimologia: de deshumanitzar

adjectiu Que deshumanitza.

■ deshumanitzant

adjectiu Que deshumanitza

■ deshumanitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanitzar</title>

Etimologia: de humanitzar

verb

transitiu Fer perdre el caràcter humà.
pronominal Perdre el caràcter humà.

■ deshumanitzar

verb transitiu Fer perdre el caràcter humà pronominal Perdre el caràcter humà

deshumanitzat

| deshumanitzada

<title type="display">deshumanitzat</title>

Etimologia: de deshumanitzar

adjectiu i masculí i femení Mancat de caràcter humà. Ciutat deshumanitzada.

deshumanitzat

| deshumanitzada

adjectiu i masculí i femení Mancat de caràcter humà Ciutat deshumanitzada

■ desiderata

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desiderata</title>

Etimologia: expressió ll., pl. neutre de desideratus, -a, -um ‘allò desitjat’, participi de desiderare ‘desitjar’ (cf. desideràtum)

femení biblioteconomia Demanda que fa un lector a la direcció d’una biblioteca per tal que sigui adquirit un llibre determinat.

■ desiderata

femení biblioteconomia Demanda que fa un lector a la direcció d’una biblioteca per tal que sigui adquirit un llibre determinat

■ desideratiu

| desiderativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desideratiu</title>

Partició sil·làbica: de_si_de_ra_tiu
Etimologia: del ll. desiderativus, -a, -um ‘que expressa un desig’, de desiderare ‘desitjar’

adjectiu gramàtica Que expressa un desig.

■ desideratiu

| desiderativa

adjectiu gramàtica Que expressa un desig

■ desideràtum

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desideràtum</title>

Etimologia: expressió ll., de desideratus, -a, -um ‘allò desitjat’, participi de desiderare ‘desitjar’ (cf. desiderata)

masculí Allò que hom desitja, allò que hom vol obtenir.

■ desideràtum

masculí Allò que hom desitja, allò que hom vol obtenir

■ desídia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desídia</title>

Partició sil·làbica: de_sí_di_a
Etimologia: del ll. desĭdĭa ‘peresa, indolència’

femení Manca d’activitat per negligència o incúria.

■ desídia

femení Manca d’activitat per negligència o incúria

■ desidiós

| desidiosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desidiós</title>

Partició sil·làbica: de_si_di_ós
Etimologia: del ll. desidiosus, -a, -um, íd.

adjectiu

Que té desídia.
per extensió Que denota desídia.

■ desidiós

| desidiosa

adjectiu Que té desídia per extensió Que denota desídia

■ desidiosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desidiosament</title>

Partició sil·làbica: de_si_di_o_sa_ment
Etimologia: de desidiós

adverbi Amb desídia.

■ desidiosament

adverbi Amb desídia

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ deshumanitzador | deshumanitzadora

■ deshumanitzador | deshumanitzadora

■ deshumanitzant

■ deshumanitzar

deshumanitzat | deshumanitzada

deshumanitzat | deshumanitzada

■ desiderata

■ desideratiu | desiderativa

■ desideratiu | desiderativa

■ desideràtum

■ desídia

■ desidiós | desidiosa

■ desidiós | desidiosa

■ desidiosament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

deshumanitzat

| deshumanitzada

deshumanitzat

| deshumanitzada

■ desideratiu

| desiderativa

■ desideratiu

| desiderativa

■ desidiós

| desidiosa

■ desidiós

| desidiosa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia