Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ deshonria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonria</title>

Partició sil·làbica: des_hon_ri_a
Etimologia: de deshonra 1a font: s. XIV, Llull

femení antigament Paraula afrontosa.

■ deshonria

femení antigament Paraula afrontosa

■ deshonrívol

| deshonrívola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrívol</title>

Etimologia: de deshonrar 1a font: s. XV

adjectiu antigament Deshonrós.

■ deshonrívol

| deshonrívola

adjectiu antigament Deshonrós

■ deshonrós

| deshonrosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrós</title>

Etimologia: de deshonra 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Que implica deshonra. Una capitulació deshonrosa.

■ deshonrós

| deshonrosa

adjectiu Que implica deshonra Una capitulació deshonrosa

■ deshonrosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrosament</title>

Etimologia: de deshonrós

adverbi D’una manera deshonrosa, amb deshonra.

■ deshonrosament

adverbi D’una manera deshonrosa, amb deshonra

■ deshora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshora</title>

Etimologia: de hora 1a font: s. XX, V. Català

femení

Hora inoportuna, intempestiva.
a deshora locució adverbial Fora d’hora, a una hora intempestiva.

■ deshora

femení Hora inoportuna, intempestiva a deshora locució adverbial Fora d’hora, a una hora intempestiva

■ deshumanització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanització</title>

Partició sil·làbica: des_hu_ma_nit_za_ci_ó
Etimologia: de deshumanitzar

femení

Acció de deshumanitzar o de deshumanitzar-se;
l’efecte.

■ deshumanització

femení Acció de deshumanitzar o de deshumanitzar-se l’efecte

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanitzador</title>

Etimologia: de deshumanitzar

adjectiu Que deshumanitza, o tendeix a deshumanitzar.

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

adjectiu Que deshumanitza, o tendeix a deshumanitzar

■ deshumanitzant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanitzant</title>

Etimologia: de deshumanitzar

adjectiu Que deshumanitza.

■ deshumanitzant

adjectiu Que deshumanitza

■ deshumanitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanitzar</title>

Etimologia: de humanitzar

verb

transitiu Fer perdre el caràcter humà.
pronominal Perdre el caràcter humà.

■ deshumanitzar

verb transitiu Fer perdre el caràcter humà pronominal Perdre el caràcter humà

deshumanitzat

| deshumanitzada

<title type="display">deshumanitzat</title>

Etimologia: de deshumanitzar

adjectiu i masculí i femení Mancat de caràcter humà. Ciutat deshumanitzada.

deshumanitzat

| deshumanitzada

adjectiu i masculí i femení Mancat de caràcter humà Ciutat deshumanitzada

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ deshonria

■ deshonrívol | deshonrívola

■ deshonrívol | deshonrívola

■ deshonrós | deshonrosa

■ deshonrós | deshonrosa

■ deshonrosament

■ deshora

■ deshumanització

■ deshumanitzador | deshumanitzadora

■ deshumanitzador | deshumanitzadora

■ deshumanitzant

■ deshumanitzar

deshumanitzat | deshumanitzada

deshumanitzat | deshumanitzada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ deshonrívol

| deshonrívola

■ deshonrívol

| deshonrívola

■ deshonrós

| deshonrosa

■ deshonrós

| deshonrosa

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

deshumanitzat

| deshumanitzada

deshumanitzat

| deshumanitzada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia