Es mostren 88939 resultats

■ desinclinació

■ desinclinació

femení Acció de desinclinar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desinclinar

■ desinclinar

verb transitiu Fer perdre a algú la inclinació que tenia per alguna cosa o alguna persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desincorporació

■ desincorporació

femení Acció de desincorporar o de desincorporar-se l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desincorporar

■ desincorporar

verb transitiu Fer cessar d’estar incorporat pronominal Cessar d’estar incorporat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desincrustació

desincrustació

femení Acció de desincrustar o de desincrustar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desincrustant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desincrustant</title>

Partició sil·làbica: des_in_crus_tant
Etimologia: de desincrustar
  1. adjectiu Que desincrusta.
  2. masculí pintura Compost de diversos dissolvents que actua enèrgicament per estovar capes pictòriques, generalment grasses, a fi d’eliminar-les.
  3. masculí química industrial Substància emprada per a dissoldre les incrustacions formades en les calderes de vapor, les conduccions d’aigua, etc.

■ desincrustant

adjectiu Que desincrusta masculí pintura Compost de diversos dissolvents que actua enèrgicament per estovar capes pictòriques, generalment grasses, a fi d’eliminar-les masculí química industrial Substància emprada per a dissoldre les incrustacions formades en les calderes de vapor, les conduccions d’aigua, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desincrustar

■ desincrustar

verb transitiu Netejar alguna cosa d’allò que té incrustat transitiu Arrencar una cosa d’allà on és incrustada pronominal Desprendre’s una cosa incrustada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desindustrialització

■ desindustrialització

femení economia Procés de desaparició o de disminució de l’activitat industrial amb relació a l’activitat econòmica global
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desinència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desinència</title>

Partició sil·làbica: de_si_nèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. desinentia, íd., der. del ll. desĭnens, -ntis, participi pres. de desĭnĕre ‘acabar, cessar’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
femení gramàtica En la declinació i la conjugació, unitat gramatical que hom col·loca al final dels temes.

■ desinència

femení gramàtica En la declinació i la conjugació, unitat gramatical que hom colloca al final dels temes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desinencial

■ desinencial

adjectiu gramàtica Relatiu o pertanyent a la desinència Que constitueix una desinència
Traducció