Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desistiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desistiment</title>

Etimologia: de desistir 1a font: 1696, DLac.

masculí

Acció de desistir.
1. dret Abandonament d’un dret.
2. dret penal Renúncia a la continuació de l’acció delictiva.
dret processal Acte mitjançant el qual hom abandona una acció legal ja iniciada o retira una demanda interposada anteriorment.

■ desistiment

masculí Acció de desistir dret Abandonament d’un dret dret penal Renúncia a la continuació de l’acció delictiva dret processal Acte mitjançant el qual hom abandona una acció legal ja iniciada o retira una demanda interposada anteriorment

■ desistir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desistir</title>

Etimologia: del ll. desistĕre ‘renunciar a’ (v. assistir) 1a font: 1446

verb

intransitiu

Renunciar a la prossecució d’una acció, d’un intent.
dret
1. Abandonar un dret.
2. Retirar una demanda.

■ desistir

verb intransitiu Renunciar a la prossecució d’una acció, d’un intent dret Abandonar un dret Retirar una demanda

■ desitjable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desitjable</title>

Etimologia: de desitjar 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Que és de desitjar.

■ desitjable

adjectiu Que és de desitjar

■ desitjablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desitjablement</title>

Etimologia: de desitjable 1a font: 1507, Nebrija-Busa

adverbi Com és de desitjar.

■ desitjablement

adverbi Com és de desitjar

■ desitjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desitjar</title>

Etimologia: de desig 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

1. Ésser, algú, atret envers alguna cosa fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjava els honors i les riqueses.
2. especialment Sentir desigs amorosos o sensuals.
Tenir el desig de. Desitjaria saber què fa en aquests moments.
per analogia Desitjar la mort d’algú. Desitgem un bon viatge al teu germà.
deixar a desitjar Ésser imperfecte, defectuós.
fer-se desitjar Fer-se esperar.

■ desitjar

verb transitiu Ésser, algú, atret envers alguna cosa fins al punt de voler-la posseir o atènyer Desitjava els honors i les riqueses especialment Sentir desigs amorosos o sensuals Tenir el desig de Desitjaria saber què fa en aquests moments per analogia Desitjar la mort d’algú Desitgem un bon viatge al teu germà deixar a desitjar Ésser imperfecte, defectuós fer-se desitjar Fer-se esperar