Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desllogar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllogar</title>

Etimologia: de llogar

verb

transitiu Deixar de tenir llogat.
pronominal Cessar d’estar llogat.

■ desllogar

verb transitiu Deixar de tenir llogat pronominal Cessar d’estar llogat

■ desllorigador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllorigador</title>

Etimologia: de desllorigar 1a font: 1706

masculí

Conjuntura, articulació.
figuradament Allò que dona solució d’una qüestió, un afer, etc., difícil.

■ desllorigador

masculí Conjuntura, articulació figuradament Allò que dona solució d’una qüestió, un afer, etc, difícil

■ desllorigament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllorigament</title>

Etimologia: de desllorigar 1a font: s. XV, I. de Villena

masculí

Acció de desllorigar o de desllorigar-se;
l’efecte.

■ desllorigament

masculí Acció de desllorigar o de desllorigar-se l’efecte

■ desllorigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllorigar</title>

Etimologia: de lloriga 1a font: s. XV, I. de Villena

verb transitiu Desconjuntar, especialment un os.

■ desllorigar

verb transitiu Desconjuntar, especialment un os

deslloriguerar

<title type="display">deslloriguerar</title>

Etimologia: de lloriguera

verb

transitiu Fer sortir del cau o lloriguera (un conill, una llebre, etc.).
pronominal Sortir del cau o lloriguera.

deslloriguerar

verb transitiu Fer sortir del cau o lloriguera un conill, una llebre, etc pronominal Sortir del cau o lloriguera

■ deslluïdament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deslluïdament</title>

Partició sil·làbica: des_llu_ï_da_ment
Etimologia: de deslluir

adverbi Sense lluïment.

■ deslluïdament

adverbi Sense lluïment

■ deslluïment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deslluïment</title>

Partició sil·làbica: des_llu_ï_ment
Etimologia: de deslluir

masculí

Acció de deslluir o de deslluir-se;
l’efecte.

■ deslluïment

masculí Acció de deslluir o de deslluir-se l’efecte

■ deslluir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deslluir</title>

Partició sil·làbica: des_llu_ir
Etimologia: de lluir¹ 1a font: s. XX, Ruyra

verb

transitiu Treure lluïment a alguna cosa.
pronominal Perdre lluïment.

■ deslluir

verb transitiu Treure lluïment a alguna cosa pronominal Perdre lluïment

■ desllunat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllunat</title>

Etimologia: de lluna

masculí dialectal construcció celobert.

■ desllunat

masculí dialectal construcció celobert

■ desllustrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllustrar</title>

Etimologia: de llustrar 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu Fer perdre el seu llustre a alguna cosa.
pronominal Perdre (alguna cosa) el seu llustre.
transitiu indústria vidriera Fer que el vidre o el cristall perdin llur transparència i esdevinguin opacs.

■ desllustrar

verb transitiu Fer perdre el seu llustre a alguna cosa pronominal Perdre alguna cosa el seu llustre transitiu indústria vidriera Fer que el vidre o el cristall perdin llur transparència i esdevinguin opacs