Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desmamament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmamament</title>

Etimologia: de desmamar

masculí Deslletament.

■ desmamar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmamar</title>

Etimologia: de mamar 1a font: 1460, Roig

verb transitiu Deslletar.

■ desmamellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmamellar</title>

Etimologia: de mamella

verb transitiu Tallar les mamelles.

■ desmanar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmanar</title>

Etimologia: de manar 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Contramanar.

■ desmanec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmanec</title>

Etimologia: de desmanegar

masculí Desmanegament.

■ desmanegadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmanegadament</title>

Etimologia: de desmanegat

adverbi D’una manera desmanegada.

■ desmanegament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmanegament</title>

Etimologia: de desmanegar

masculí

1. Acció de desmanegar o de desmanegar-se;
2. l’efecte.
Qualitat de desmanegat.

■ desmanegament

masculí Acció de desmanegar o de desmanegar-se l’efecte Qualitat de desmanegat

■ desmanegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmanegar</title>

Etimologia: de manegar 1a font: 1696, DLac.

verb

1. transitiu Llevar el mànec. Desmanegar una destral.
2. pronominal Perdre el mànec, cessar de tenir mànec. L’aixada s’ha desmanegat.
1. transitiu Desballestar, desajustar.
2. transitiu per extensió Crebantar, esgavellar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs.
3. transitiu figuradament Desarranjar, embolicar un afer, una qüestió, etc.
4. desmanegar-se per Esforçar-se afanyosament a obtenir una cosa.

verb transitiu Llevar el mànec Desmanegar una destral pronominal Perdre el mànec, cessar de tenir mànec L’aixada s’ha desmanegat transitiu Desballestar, desajustar transitiu per extensió Crebantar, esgavellar No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs transitiu figuradament Desarranjar, embolicar un afer, una qüestió, etc desmanegar-se per Esforçar-se afanyosament a obtenir una cosa

■ desmanegat

| desmanegada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmanegat</title>

Etimologia: de desmanegar

adjectiu

Que no té mànec.
1. Malcompost o mal coordinat.
2. Desballestat, desorganitzat.
3. Desairós.
heràldica Dit de l’estri representat sense el mànec que li és propi.

■ desmanegat

| desmanegada

adjectiu Que no té mànec Malcompost o mal coordinat Desballestat, desorganitzat Desairós heràldica Dit de l’estri representat sense el mànec que li és propi

■ desmantellament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmantellament</title>

Etimologia: de desmantellar

masculí

Acció de desmantellar;
l’efecte.

■ desmantellament

masculí Acció de desmantellar l’efecte

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desmamament

■ desmamar

■ desmamellar

■ desmanar

■ desmanec

■ desmanegadament

■ desmanegament

■ desmanegar

■ desmanegat | desmanegada

■ desmanegat | desmanegada

■ desmantellament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desmanegat

| desmanegada

■ desmanegat

| desmanegada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia