Es mostren 88939 resultats

■ desmamar

■ desmamar

verb transitiu Deslletar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmamellar

■ desmamellar

verb transitiu Tallar les mamelles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmanar

■ desmanar

verb transitiu Contramanar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmanec

■ desmanec

masculí Desmanegament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmanegadament

■ desmanegadament

adverbi D’una manera desmanegada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmanegament

■ desmanegament

masculí Acció de desmanegar o de desmanegar-se l’efecte Qualitat de desmanegat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmanegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmanegar</title>

Etimologia: de manegar 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Llevar el mànec. Desmanegar una destral.
    2. pronominal Perdre el mànec, cessar de tenir mànec. L’aixada s’ha desmanegat.
    1. transitiu Desballestar, desajustar.
    2. transitiu per extensió Crebantar, esgavellar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs.
    3. transitiu figuradament Desarranjar, embolicar un afer, una qüestió, etc.
    4. desmanegar-se per Esforçar-se afanyosament a obtenir una cosa.

■ desmanegar

verb transitiu Llevar el mànec Desmanegar una destral pronominal Perdre el mànec, cessar de tenir mànec L’aixada s’ha desmanegat transitiu Desballestar, desajustar transitiu per extensió Crebantar, esgavellar No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs transitiu figuradament Desarranjar, embolicar un afer, una qüestió, etc desmanegar-se per Esforçar-se afanyosament a obtenir una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmanegat
| desmanegada

■ desmanegat
| desmanegada

adjectiu Que no té mànec Malcompost o mal coordinat Desballestat, desorganitzat Desairós heràldica Dit de l’estri representat sense el mànec que li és propi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmantellament

■ desmantellament

masculí Acció de desmantellar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmantellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmantellar</title>

Etimologia: de emmantellar
    verb transitiu
  1. Desguarnir.
  2. marina, marítim Desarborar.
  3. especialment
    1. tàctica Desarmar una plaça forta destruint-ne les fortificacions, les obres de defensa.
    2. per analogia La policia ha desmantellat una xarxa de tràfic de drogues. Desmantellar una fàbrica.

■ desmantellar

verb transitiu Desguarnir marina, marítim Desarborar especialment tàctica Desarmar una plaça forta destruint-ne les fortificacions, les obres de defensa per analogia La policia ha desmantellat una xarxa de tràfic de drogues Desmantellar una fàbrica
Informació complementària
Traducció