Es mostren 88953 resultats

■ desmenjar

■ desmenjar

verb transitiu Fer perdre la gana, el gust de menjar A mi aquesta xafogor em desmenja pronominal Perdre la gana, el gust de menjar Aquesta nena amb no res es desmenja
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmenjat
| desmenjada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmenjat</title>

Etimologia: de desmenjar-se 1a font: 1460, Roig
    adjectiu
  1. Que no té gana, que no troba gust a menjar.
  2. figuradament
    1. Displicent, desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança.
    2. fer el desmenjat Fingir desinterès per allò que en realitat hom cobeja.

■ desmenjat
| desmenjada

adjectiu Que no té gana, que no troba gust a menjar figuradament Displicent, desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança fer el desmenjat Fingir desinterès per allò que en realitat hom cobeja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmentible

■ desmentible

adjectiu Que pot ésser desmentit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmentidor
| desmentidora

■ desmentidor
| desmentidora

adjectiu i masculí i femení Que desmenteix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmentiment

■ desmentiment

masculí Acció de desmentir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmentir</title>

Etimologia: de mentir 1a font: s. XIV, Llull
    verb [o com servir] transitiu
  1. Dir que no és veritat alguna cosa que algú ha dit.
  2. Demostrar la falsedat d’una afirmació o d’un fet.
  3. per extensió Demostrar algú, amb la seva manera d’obrar, que és distint del que hom creia.

■ desmentir

verb o com servir transitiu Dir que no és veritat alguna cosa que algú ha dit Demostrar la falsedat d’una afirmació o d’un fet per extensió Demostrar algú, amb la seva manera d’obrar, que és distint del que hom creia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmereixedor
| desmereixedora

■ desmereixedor
| desmereixedora

adjectiu No mereixedor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmerèixer

■ desmerèixer

verb intransitiu Perdre una part del mèrit o el valor propi Ésser alguna persona o alguna cosa inferior a una altra amb la qual hom la compara
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmèrit

■ desmèrit

masculí Acció de desmerèixer Allò que fa que hom mereixi la desaprovació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desmerletar

desmerletar

verb transitiu esmerletar
Informació complementària
Traducció