Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desmereixedor

| desmereixedora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmereixedor</title>

Partició sil·làbica: des_me_rei_xe_dor
Etimologia: de desmerèixer

adjectiu No mereixedor.

■ desmereixedor

| desmereixedora

adjectiu No mereixedor

■ desmerèixer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmerèixer</title>

Partició sil·làbica: des_me_rèi_xer
Etimologia: de merèixer 1a font: s. XX, Ruyra

verb

intransitiu

Perdre una part del mèrit o el valor propi.
Ésser alguna persona o alguna cosa inferior a una altra amb la qual hom la compara.

■ desmerèixer

verb intransitiu Perdre una part del mèrit o el valor propi Ésser alguna persona o alguna cosa inferior a una altra amb la qual hom la compara

■ desmèrit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmèrit</title>

Etimologia: de mèrit 1a font: s. XIV, Metge

masculí

Acció de desmerèixer.
Allò que fa que hom mereixi la desaprovació.

■ desmèrit

masculí Acció de desmerèixer Allò que fa que hom mereixi la desaprovació

desmerletar

<title type="display">desmerletar</title>

Etimologia: de merletar

verb transitiu Esmerletar.

desmerletar

verb transitiu Esmerletar

■ desmerletat

| desmerletada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmerletat</title>

Etimologia: de desmerletar

adjectiu Desemmerletat.

■ desmerletat

| desmerletada

adjectiu Desemmerletat

■ desmesclar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmesclar</title>

Etimologia: de mesclar 1a font: 1696, DLac.

verb transitiu Destriar, separar coses mesclades.

■ desmesclar

verb transitiu Destriar, separar coses mesclades

■ desmesura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmesura</title>

Etimologia: de mesura 1a font: s. XIII, Desclot

femení

Acció abusiva; excés.
Qualitat de desmesurat.

■ desmesura

femení Acció abusiva excés Qualitat de desmesurat

■ desmesuradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmesuradament</title>

Etimologia: de desmesurat

adverbi D’una manera desmesurada.

■ desmesuradament

adverbi D’una manera desmesurada

■ desmesurat

| desmesurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmesurat</title>

Etimologia: de desmesura 1a font: s. XIV, Eiximenis

adjectiu

Mancat de mesura.
Excessiu.

■ desmesurat

| desmesurada

adjectiu Mancat de mesura Excessiu

■ desmetilació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmetilació</title>

Partició sil·làbica: des_me_ti_la_ci_ó

femení

química orgànica

Acció de desmetilar;
l’efecte.

■ desmetilació

femení química orgànica Acció de desmetilar l’efecte

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desmereixedor | desmereixedora

■ desmereixedor | desmereixedora

■ desmerèixer

■ desmèrit

desmerletar

■ desmerletat | desmerletada

■ desmerletat | desmerletada

■ desmesclar

■ desmesura

■ desmesuradament

■ desmesurat | desmesurada

■ desmesurat | desmesurada

■ desmetilació

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desmereixedor

| desmereixedora

■ desmereixedor

| desmereixedora

■ desmerletat

| desmerletada

■ desmerletat

| desmerletada

■ desmesurat

| desmesurada

■ desmesurat

| desmesurada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia