Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ desnuclearitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desnuclearitzar</title>

Partició sil·làbica: des_nu_cle_a_rit_zar
Etimologia: de nuclearitzar

verb transitiu ciències polítiques i ciències militars Prohibir (en una regió, un país, etc.) la fabricació, la instal·lació, l’emmagatzematge i el trànsit de qualsevol material nuclear.

■ desnuclearitzar

verb transitiu ciències polítiques i ciències militars Prohibir en una regió, un país, etc la fabricació, la installació, l’emmagatzematge i el trànsit de qualsevol material nuclear

desnugador

| desnugadora

<title type="display">desnugador</title>

adjectiu dialectal desnuador.

desnugador

| desnugadora

adjectiu dialectal desnuador

desnugament

<title type="display">desnugament</title>

masculí dialectal desnuament.

desnugament

masculí dialectal desnuament

desnugar

<title type="display">desnugar</title>

Etimologia: de nugar

verb transitiu i pronominal dialectal desnuar.

desnugar

verb transitiu i pronominal dialectal desnuar

■ desnutrició

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desnutrició</title>

Partició sil·làbica: des_nu_tri_ci_ó
Etimologia: de nutrició

femení patologia Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació.

■ desnutrició

femení patologia Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació

■ desobediència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desobediència</title>

Partició sil·làbica: des_o_be_di_èn_ci_a
Etimologia: de desobedient 1a font: s. XIV, Llull

femení

Acció de desobeir. Castigar la desobediència.
Disposició a desobeir. La desobediència és un defecte greu.
desobediència civil Nom amb què també és coneguda la resistència pacífica.

■ desobediència

femení Acció de desobeir Castigar la desobediència Disposició a desobeir La desobediència és un defecte greu desobediència civil Nom amb què també és coneguda la resistència pacífica

■ desobedient

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desobedient</title>

Partició sil·làbica: des_o_be_di_ent
Etimologia: de desobeir 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Que desobeeix. Ésser desobedient.
nàutica Dit del vaixell que triga a respondre als moviments del timó o que vira a la banda oposada a la que hom vol caure.

■ desobedient

adjectiu Que desobeeix Ésser desobedient nàutica Dit del vaixell que triga a respondre als moviments del timó o que vira a la banda oposada a la que hom vol caure

■ desobedientment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desobedientment</title>

Partició sil·làbica: des_o_be_di_ent_ment
Etimologia: de desobedient

adverbi Amb desobediència.

■ desobedientment

adverbi Amb desobediència

■ desobeir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desobeir</title>

Partició sil·làbica: des_o_be_ir
Etimologia: de obeir 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu No obeir. Desobeir un noi el seu pare, els seus mestres. Desobeir una ordre.

■ desobeir

verb transitiu No obeir Desobeir un noi el seu pare, els seus mestres Desobeir una ordre

■ desobligar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desobligar</title>

Partició sil·làbica: des_o_bli_gar
Etimologia: de obligar 1a font: 1272, CTort.

verb

transitiu Alliberar d’una obligació.
pronominal Alliberar-se d’una obligació.

■ desobligar

verb transitiu Alliberar d’una obligació pronominal Alliberar-se d’una obligació

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desnuclearitzar

desnugador | desnugadora

desnugador | desnugadora

desnugament

desnugar

■ desnutrició

■ desobediència

■ desobedient

■ desobedientment

■ desobeir

■ desobligar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

desnugador

| desnugadora

desnugador

| desnugadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia