Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desori

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desori</title>

Etimologia: der. de odi i el privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de d en r per dissimilació de la primera d 1a font: 1500

masculí Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.

■ desori

masculí Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc

■ desorientació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desorientació</title>

Partició sil·làbica: des_o_ri_en_ta_ci_ó
Etimologia: de desorientar

femení

Acció de desorientar o de desorientar-se.
Manca d’orientació.
Estat de qui està desorientat.
psicologia Símptoma d’afecció mental en els estats de confusió i en les demències.

■ desorientació

femení Acció de desorientar o de desorientar-se Manca d’orientació Estat de qui està desorientat psicologia Símptoma d’afecció mental en els estats de confusió i en les demències

■ desorientador

| desorientadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desorientador</title>

Partició sil·làbica: des_o_ri_en_ta_dor
Etimologia: de desorientar

adjectiu Que desorienta.

■ desorientador

| desorientadora

adjectiu Que desorienta

■ desorientar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desorientar</title>

Partició sil·làbica: des_o_ri_en_tar
Etimologia: de orientar

verb

1. transitiu Fer perdre l’orientació. Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.
2. pronominal Perdre l’orientació. És un mal excursionista: es desorienta molt sovint.
figuradament
1. transitiu Fer que algú no estigui segur de com són les coses, d’allò que ha de fer; desconcertar.
2. pronominal No li diguis tantes coses, que es desorienta.

verb transitiu Fer perdre l’orientació Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los pronominal Perdre l’orientació És un mal excursionista es desorienta molt sovint figuradament transitiu Fer que algú no estigui segur de com són les coses, d’allò que ha de fer desconcertar pronominal No li diguis tantes coses, que es desorienta