Diccionari - GDLC | diccionari.cat

masculí petrologia Operació d’eliminar dels olis de greixatge els hidrocarburs que constitueixen la parafina i que se solidifiquen a temperatura ordinària.

desparafinatge

masculí petrologia Operació d’eliminar dels olis de greixatge els hidrocarburs que constitueixen la parafina i que se solidifiquen a temperatura ordinària

desparament

<title type="display">desparament</title>

masculí disparament.

■ desparar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desparar</title>

Etimologia: de parar 1a font: 1443

verb

transitiu Fer cessar d’estar parada una cosa, en disposició de funcionar. Desparar una ratera.
transitiu especialment Treure el parament d’una cosa. Desparar la taula, l’altar.
1. transitiu Disparar.
2. pronominal Disparar-se.

verb transitiu Fer cessar d’estar parada una cosa, en disposició de funcionar Desparar una ratera transitiu especialment Treure el parament d’una cosa Desparar la taula, l’altar transitiu Disparar pronominal Disparar-se

■ desparedar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desparedar</title>

Etimologia: de paredar

verb

intransitiu Desfer paret.
transitiu Desfer la paret que tapa (un buit). Desparedaren la porta i entraren en el pis.

■ desparedar

verb intransitiu Desfer paret transitiu Desfer la paret que tapa un buit Desparedaren la porta i entraren en el pis

■ desparellament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desparellament</title>

Etimologia: de desparellar

masculí

Acció de desparellar o de desparellar-se;
l’efecte.

■ desparellament

masculí Acció de desparellar o de desparellar-se l’efecte

■ desparellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desparellar</title>

Etimologia: de parell

verb

transitiu Separar dues coses que formen parell.
pronominal Cessar de formar parell.

■ desparellar

verb transitiu Separar dues coses que formen parell pronominal Cessar de formar parell

■ desparençador

| desparençadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desparençador</title>

Etimologia: de desparençar

adjectiu Que desparença.

■ desparençador

| desparençadora

adjectiu Que desparença

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ despampolar

■ despanyar

desparafinar

desparafinatge

desparament

■ desparar

■ desparedar

■ desparellament

■ desparellar

■ desparençador | desparençadora

■ desparençador | desparençadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desparençador

| desparençadora

■ desparençador

| desparençadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia