Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu Llevar, esborrar, la pintura (d’una cosa pintada).
pronominal
1. Perdre la pintura una cosa pintada.
2. figuradament Despintar-se de la memòria una cosa.

■ despintar

verb transitiu Llevar, esborrar, la pintura d’una cosa pintada pronominal Perdre la pintura una cosa pintada figuradament Despintar-se de la memòria una cosa

despistament

<title type="display">despistament</title>

masculí

1. Acció de despistar o despistar-se;
2. l’efecte.
Condició de despistat.

despistament

masculí Acció de despistar o despistar-se l’efecte Condició de despistat

■ despistar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despistar</title>

Etimologia: de pista 1a font: s. XX, V. Català

verb

1. transitiu Fer perdre la pista.
2. pronominal Perdre algú una pista.
figuradament
1. transitiu Desorientar, desconcertar.
2. pronominal Es despistà amb la seva resposta.

■ despistar

verb transitiu Fer perdre la pista pronominal Perdre algú una pista figuradament transitiu Desorientar, desconcertar pronominal Es despistà amb la seva resposta

■ despistat

| despistada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despistat</title>

Etimologia: de despistar

adjectiu Que ha perdut la pista.
adjectiu i masculí i femení figuradament Desorientat, distret. En història va molt despistada. És molt despistat: a vegades no saluda els condeixebles.

■ despistat

| despistada

adjectiu Que ha perdut la pista adjectiu i masculí i femení figuradament Desorientat, distret En història va molt despistada És molt despistat a vegades no saluda els condeixebles

■ despit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despit</title>

Etimologia: del ll. despĕctus, -ūs ‘menyspreu’, der. de despĭcĕre ‘mirar des de dalt, menysprear’ 1a font: s. XIII, Vides

masculí

Irritació que causa el desdeny que algú mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós.
a despit de locució prepositiva Malgrat, contra la voluntat de.

masculí Irritació que causa el desdeny que algú mostra, la preferència que mostra a un altre Causar despit a algú Sentir despit Despit amorós a despit de locució prepositiva Malgrat, contra la voluntat de

■ despitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despitar</title>

Etimologia: de despit 1a font: s. XV, Ausiàs

verb

transitiu Causar despit a algú.
pronominal Tenir o sentir despit.

■ despitar

verb transitiu Causar despit a algú pronominal Tenir o sentir despit

■ despitós

| despitosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despitós</title>

Etimologia: de despit 1a font: s. XV, Ausiàs

adjectiu Que té despit.

■ despitós

| despitosa

adjectiu Que té despit

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ despietat1

■ despietat2 | despietada

■ despietat2 | despietada

■ despintament

■ despintar

despistament

■ despistar

■ despistat | despistada

■ despistat | despistada

■ despit

■ despitar

■ despitós | despitosa

■ despitós | despitosa

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ despietat¹

■ despietat²

| despietada

■ despietat²

| despietada

■ despistat

| despistada

■ despistat

| despistada

■ despitós

| despitosa

■ despitós

| despitosa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia