Es mostren 88939 resultats

■ despit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despit</title>

Etimologia: del ll. despĕctus, -ūs ‘menyspreu’, der. de despĭcĕre ‘mirar des de dalt, menysprear’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. Irritació que causa el desdeny que algú mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós.
  2. a despit de locució prepositiva Malgrat, contra la voluntat de.

■ despit

masculí Irritació que causa el desdeny que algú mostra, la preferència que mostra a un altre Causar despit a algú Sentir despit Despit amorós a despit de locució prepositiva Malgrat, contra la voluntat de
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despitar

■ despitar

verb transitiu Causar despit a algú pronominal Tenir o sentir despit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despitós
| despitosa

■ despitós
| despitosa

adjectiu Que té despit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despitralat
| despitralada

■ despitralat
| despitralada

adjectiu dialectal Que duu el pit al descobert espitregat Anar despitralat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desplaçable

■ desplaçable

adjectiu Que hom pot desplaçar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desplaçament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desplaçament</title>

Etimologia: de desplaçar
    masculí
    1. Acció de desplaçar o de desplaçar-se;
    2. l’efecte.
  2. construcció naval Pes de l’aigua desplaçada per un vaixell.
  3. electricitat En el si d’un camp elèctric, magnitud vectorial igual al producte del camp per la permitivitat del medi. És anomenat també densitat de flux elèctric o inducció elèctrica.
  4. electricitat Tipus de corrent elèctric que té lloc en un material, conductor o aïllant, quan hom hi aplica un camp elèctric variable en el temps.
  5. psicologia Mecanisme inconscient que fa que una càrrega afectiva (emoció, pulsió, etc.) passi del seu objecte real a un element substitutiu.
  6. química inorgànica
    1. Reacció en la qual un element s’uneix a un compost amb alliberament d’un dels elements del compost.
    2. Substitució.
  7. desplaçament cap al vermell astrofísica Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor o de l’existència de camps gravitacionals intensos.

■ desplaçament

masculí Acció de desplaçar o de desplaçar-se l’efecte construcció naval Pes de l’aigua desplaçada per un vaixell electricitat En el si d’un camp elèctric, magnitud vectorial igual al producte del camp per la permitivitat del medi És anomenat també densitat de flux elèctric o inducció elèctrica electricitat Tipus de corrent elèctric que té lloc en un material, conductor o aïllant, quan hom hi aplica un camp elèctric variable en el temps psicologia Mecanisme inconscient que fa que una càrrega afectiva emoció, pulsió, etc passi del seu objecte real a un element substitutiu química inorgànica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desplaçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desplaçar</title>

Etimologia: de plaçar
    verb
  1. transitiu
    1. Treure (alguna cosa) del seu lloc.
    2. figuradament Desplaçar una qüestió.
  2. pronominal Moure’s d’un lloc a un altre un vehicle, una embarcació, un aeroplà, etc.
  3. pronominal Anar-se’n del lloc de residència a una altra localitat.
  4. transitiu física Un cos surant, especialment un vaixell, desocupar un volum d’aigua o líquid igual al de la part submergida. Un vaixell que desplaça prop de tres mil tones.

■ desplaçar

verb transitiu Treure alguna cosa del seu lloc figuradament Desplaçar una qüestió pronominal Moure’s d’un lloc a un altre un vehicle, una embarcació, un aeroplà, etc pronominal Anar-se’n del lloc de residència a una altra localitat transitiu física Un cos surant, especialment un vaixell, desocupar un volum d’aigua o líquid igual al de la part submergida Un vaixell que desplaça prop de tres mil tones
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desplaçat
| desplaçada

■ desplaçat
| desplaçada

adjectiu Descentrat, no adaptat al lloc o a l’ambient en el qual hom es troba Entre els teus amics em trobo desplaçat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desplaença

■ desplaença

femení Desplaer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desplaent

■ desplaent

adjectiu Que desplau
Informació complementària
Traducció