Es mostren 88953 resultats

■ desplomament

■ desplomament

masculí Acció de desplomar o de desplomar-se l’efecte mineria Sistema d’explotació de les mines consistent a soscavar la part baixa d’un filó fins que es desploma per acció de la gravetat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desplomar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desplomar</title>

Etimologia: de desplom 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Fer perdre la posició vertical, especialment a una paret, un mur, etc.
    2. pronominal Perdre la posició vertical.
  2. pronominal Caure a plom.
  3. pronominal aeronàutica Aterrar bruscament una aeronau perquè la velocitat de descens és massa elevada o perquè la velocitat de vol ho és poc.

■ desplomar

verb transitiu Fer perdre la posició vertical, especialment a una paret, un mur, etc pronominal Perdre la posició vertical pronominal Caure a plom pronominal aeronàutica Aterrar bruscament una aeronau perquè la velocitat de descens és massa elevada o perquè la velocitat de vol ho és poc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despoblació

■ despoblació

femení El fet de despoblar-se, d’estar despoblat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despoblador
| despobladora

■ despoblador
| despobladora

adjectiu Que despobla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despoblament

■ despoblament

masculí demografia Disminució de la població d’un territori determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despoblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despoblar</title>

Etimologia: de poblar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Treure habitants (d’un lloc). Les indústries despoblen els camps.
    2. pronominal Perdre habitants. Els camps es despoblen amb les indústries.
  2. per analogia
    1. transitiu Despoblar de caça un bosc.
    2. pronominal Despoblar-se de peixos un estany.

■ despoblar

verb transitiu Treure habitants d’un lloc Les indústries despoblen els camps pronominal Perdre habitants Els camps es despoblen amb les indústries per analogia transitiu Despoblar de caça un bosc pronominal Despoblar-se de peixos un estany
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despoblat
| despoblada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despoblat</title>

Etimologia: de despoblar 1a font: s. XIV
  1. adjectiu No poblat. És una regió despoblada.
  2. masculí Nucli de població abandonada pels seus habitants, àdhuc com a centre d’habitació temporal.
  3. masculí Terme que ha estat abandonat pels seus habitants.
  4. masculí dret penal Paratge solitari, tant per l’absència de gent com pel fet d’ésser allunyat dels nuclis urbans, que, quan és cercat expressament o aprofitat per a l’execució d’un delicte, constitueix una circumstància agreujant.

■ despoblat
| despoblada

adjectiu No poblat És una regió despoblada masculí Nucli de població abandonada pels seus habitants, àdhuc com a centre d’habitació temporal masculí Terme que ha estat abandonat pels seus habitants masculí dret penal Paratge solitari, tant per l’absència de gent com pel fet d’ésser allunyat dels nuclis urbans, que, quan és cercat expressament o aprofitat per a l’execució d’un delicte, constitueix una circumstància agreujant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despoder

■ despoder

masculí Manca de poder impotència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despoderament

■ despoderament

masculí Estat de qui està despoderat Despoder
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

despoderar

despoderar

verb transitiu Llevar el poder, el vigor, fer incapaç, impotent, etc
Informació complementària
Traducció