Es mostren 88953 resultats

■ desprotegit
| desprotegida

■ desprotegit
| desprotegida

adjectiu No protegit indefens Desemparat Se sent desprotegit com una criatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desproveir

■ desproveir

verb transitiu Prendre a algú allò de què s’havia proveït
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desproveït
| desproveïda

■ desproveït
| desproveïda

adjectiu No proveït, mancat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despull

■ despull

masculí Despullament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despulla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despulla</title>

Etimologia: de despullar 1a font: c. 1400
    femení
  1. [sovint en pl]
    1. Allò de què hom és despullat o desposseït.
    2. especialment Conjunt de vestits, d’armes, etc., presos a l’enemic vençut.
  2. [sovint en pl]
    1. Allò que resta d’una cosa destruïda o desfeta; restes.
    2. Pell d’un animal, pellofa d’un cereal, d’un llegum, etc., que hom ha llevat o que s’ha desprès.
    3. Cos o part d’un cos mort. Un reliquiari amb despulles d’un màrtir.
    4. Objectes mobiliaris, vestits, etc., que deixa un mort.
    5. despulla mortal (o despulles mortals) Restes mortals.
  3. tecnologia
    1. Lleugera conicitat que hom dona a una peça que ha d’anar endollada en una altra per tal de facilitar-ne la introducció.
    2. Angle que hom dona a les superfícies laterals dels motlles per tal de facilitar el desemmotllament de les peces foses.
    3. En una eina de tall, dit també de l’angle d’incidència.
    4. Destalonament.

■ despulla

femení sovint en pl Allò de què hom és despullat o desposseït especialment Conjunt de vestits, d’armes, etc, presos a l’enemic vençut sovint en pl Allò que resta d’una cosa destruïda o desfeta restes Pell d’un animal, pellofa d’un cereal, d’un llegum, etc, que hom ha llevat o que s’ha desprès Cos o part d’un cos mort Un reliquiari amb despulles d’un màrtir Objectes mobiliaris, vestits, etc, que deixa un mort despulla mortal o despulles mortals Restes mortals tecnologia Lleugera conicitat que hom dona a una peça que ha d’anar endollada en una altra per tal de facilitar-ne la introducció…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despullament

■ despullament

masculí Acció de despullar, especialment un text, un llibre, un conjunt de documents, un compte dret Apoderament de coses o drets d’altri sense autorització legal antigament Espoli
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despullar</title>

Etimologia: del ll. despŏlĭare ‘saquejar, robar’, der. de spŏliare, íd., que ho és de spolium ‘pell dels animals; botí, desferra’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Llevar a algú allò que li cobreix el cos, especialment els vestits. Despulla el nen, que el banyarem.
    2. transitiu per extensió El vent ha despullat de fulles els arbres.
    3. transitiu figuradament Despullar de retòrica un llibre.
    4. pronominal Encara no sap despullar-se tot sol?
    5. pronominal per extensió Els ametllers es despullaven del fullam.
  2. antigament
    1. transitiu Li despullaren la sobrevesta.
    2. pronominal Es despullà la roba.
    1. transitiu Desposseir. Fou despullat de tots els seus regnes.
    2. pronominal Desprendre’s voluntàriament d’alguna cosa. Es despullà de tots els béns i els donà als pobres.
  4. transitiu Extreure (d’un conjunt de documents, d’un llibre, d’un text, etc.) els documents que convé examinar, els passatges, les notícies, que convenen, o bé els índexs de l’obra.
  5. transitiu dret Amb prèvia sentència, treure la possessió de béns a algú per tal de donar-los a l’amo legítim.
  6. transitiu arts gràfiques Treure la pasta d’un roleu per tornar-lo a fondre.

■ despullar

verb transitiu Llevar a algú allò que li cobreix el cos, especialment els vestits Despulla el nen, que el banyarem transitiu per extensió El vent ha despullat de fulles els arbres transitiu figuradament Despullar de retòrica un llibre pronominal Encara no sap despullar-se tot sol pronominal per extensió Els ametllers es despullaven del fullam antigament transitiu Li despullaren la sobrevesta pronominal Es despullà la roba transitiu Desposseir Fou despullat de tots els seus regnes pronominal Desprendre’s voluntàriament d’alguna cosa Es despullà de tots els béns i els donà als pobres transitiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despumació

■ despumació

femení Operació de despumar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despumar

■ despumar

verb transitiu escumar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despuntar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despuntar</title>

Etimologia: de punta 1a font: s. XV, I. de Villena
    verb
    1. transitiu Trencar, esmussar, la punta d’alguna cosa.
    2. pronominal Despuntar-se el llapis.
  2. intransitiu Començar a sortir, a manifestar-se. Despuntar el dia.
  3. intransitiu Excel·lir, mostrar-se superior. Despunta en matemàtiques.
  4. transitiu pintura Marcar les puntes d’un dibuix ornamental amb uns tocs clars de perfil precís.

■ despuntar

verb transitiu Trencar, esmussar, la punta d’alguna cosa pronominal Despuntar-se el llapis intransitiu Començar a sortir, a manifestar-se Despuntar el dia intransitiu Excellir, mostrar-se superior Despunta en matemàtiques transitiu pintura Marcar les puntes d’un dibuix ornamental amb uns tocs clars de perfil precís
Informació complementària
Traducció