Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ dessecant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dessecant</title>

Etimologia: de dessecar 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu i masculí Dit de la substància que té la propietat de dessecar.

■ dessecant

adjectiu i masculí Dit de la substància que té la propietat de dessecar

■ dessecar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dessecar</title>

Etimologia: de sec³ 1a font: c. 1400

verb

transitiu Sotmetre a dessecació.
pronominal Produir-se una dessecació.

■ dessecar

verb transitiu Sotmetre a dessecació pronominal Produir-se una dessecació

dessecatiu

| dessecativa

<title type="display">dessecatiu</title>

Partició sil·làbica: des_se_ca_tiu
Etimologia: de dessecar 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Dessecant.

dessecatiu

| dessecativa

adjectiu Dessecant

■ dessegellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dessegellar</title>

Etimologia: de segellar 1a font: 1397

verb transitiu Treure el segell o els segells (a una cosa segellada), especialment a un document, la qual cosa li lleva el valor jurídic.

■ dessegellar

verb transitiu Treure el segell o els segells a una cosa segellada, especialment a un document, la qual cosa li lleva el valor jurídic

dessensibilització

<title type="display">dessensibilització</title>

Partició sil·làbica: des_sen_si_bi_lit_za_ci_ó
Etimologia: de sensibilització

femení terapèutica Procés mitjançant el qual hom intenta de reduir l’excessiva capacitat de reacció que alguns organismes adquireixen enfront dels antígens responsables de les crisis anafilàctiques i al·lèrgiques.

dessensibilització

femení terapèutica Procés mitjançant el qual hom intenta de reduir l’excessiva capacitat de reacció que alguns organismes adquireixen enfront dels antígens responsables de les crisis anafilàctiques i allèrgiques

■ desservei

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desservei</title>

Partició sil·làbica: des_ser_vei
Etimologia: de servei 1a font: s. XIV, Muntaner

masculí

Mancança de servei.
Mancament al servei degut a un superior.

■ desservei

masculí Mancança de servei Mancament al servei degut a un superior

■ desservir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desservir</title>

Etimologia: de servir 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu No prestar (a algú) el servei o els serveis acostumats o deguts.

■ desservir

verb transitiu No prestar a algú el servei o els serveis acostumats o deguts

■ dèsset

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèsset</title>

adjectiu i masculí i femení dialectal Disset.

■ dèsset

adjectiu i masculí i femení dialectal Disset

■ desset [o dèsset]

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desset <hi rend="plain">[o </hi>dèsset<hi rend="plain">]</hi></title>

adjectiu i masculí i femení dialectal Disset.

■ desset [o dèsset]

adjectiu i masculí i femení dialectal Disset

■ dessobre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dessobre</title>

Etimologia: de sobre²

adverbi Sobre.
al dessobre locució adverbial Sobre.

■ dessobre

adverbi Sobre al dessobre locució adverbial Sobre