Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ destemençat

| destemençada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemençat</title>

Etimologia: de temença

adjectiu Sense temença de res.

■ destemençat

| destemençada

adjectiu Sense temença de res

■ destemperat

| destemperada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemperat</title>

Etimologia: de temperat

adjectiu No temperat.

■ destemperat

| destemperada

adjectiu No temperat

■ destempradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destempradament</title>

Etimologia: de destemprar 1a font: 1803, DEst.

adverbi Destrempadament.

■ destempradament

adverbi Destrempadament

■ destemprament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemprament</title>

Etimologia: de destemprar 1a font: s. XIV, Llull

masculí

Destrempament.
música
1. Acció de destemprar o destemprar-se;
2. l’efecte.

■ destemprament

masculí Destrempament música Acció de destemprar o destemprar-se l’efecte

■ destemprança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemprança</title>

Etimologia: de destemprar

femení Manca de temprança.

■ destemprança

femení Manca de temprança

■ destemprar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemprar</title>

Etimologia: de temprar 1a font: s. XIV

verb

transitiu i pronominal Destrempar.
música
1. transitiu Desafinar (un instrument músic temprat).
2. pronominal El piano s’ha destemprat.

■ destemprar

verb transitiu i pronominal Destrempar música transitiu Desafinar un instrument músic temprat pronominal El piano s’ha destemprat

■ destemps

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemps</title>

Mot emprat en l’expressió a destemps locució adverbial Fora de temps, en un moment inoportú. Sempre fa comentaris a destemps.

■ destemps

Mot emprat en l’expressió a destemps locució adverbial Fora de temps, en un moment inoportú Sempre fa comentaris a destemps

■ destemptament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemptament</title>

Etimologia: de destemptar

masculí Estat de qui està destemptat.

■ destemptament

masculí Estat de qui està destemptat

■ destemptar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destemptar</title>

Etimologia: de temptar 1a font: s. XV, Ausiàs

verb transitiu Posar (algú) en un estat d’esperit de no saber a quina cosa decantar-se, quina direcció agafar; trasbalsar.

■ destemptar

verb transitiu Posar algú en un estat d’esperit de no saber a quina cosa decantar-se, quina direcció agafar trasbalsar

■ destensar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destensar</title>

Etimologia: de tensar

verb transitiu destesar.

■ destensar

verb transitiu destesar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ destemençat | destemençada

■ destemençat | destemençada

■ destemperat | destemperada

■ destemperat | destemperada

■ destempradament

■ destemprament

■ destemprança

■ destemprar

■ destemps

■ destemptament

■ destemptar

■ destensar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ destemençat

| destemençada

■ destemençat

| destemençada

■ destemperat

| destemperada

■ destemperat

| destemperada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia