Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ destenyidor

| destenyidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destenyidor</title>

Etimologia: de destenyir

adjectiu Que destenyeix.

■ destenyidor

| destenyidora

adjectiu Que destenyeix

■ destenyiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destenyiment</title>

Etimologia: de destenyir

masculí

Acció de destenyir o de destenyir-se;
l’efecte.

■ destenyiment

masculí Acció de destenyir o de destenyir-se l’efecte

■ destenyir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destenyir</title>

Etimologia: de tenyir

verb

transitiu Fer perdre el color a una cosa tenyida.
pronominal Perdre el color una cosa tenyida.

■ destenyir

verb transitiu Fer perdre el color a una cosa tenyida pronominal Perdre el color una cosa tenyida

■ destermenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destermenar</title>

Etimologia: de termenar

verb transitiu Fer cessar d’estar termenat.

■ destermenar

verb transitiu Fer cessar d’estar termenat

■ desterrament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desterrament</title>

Etimologia: de desterrar 1a font: 1507, Nebrija-Busa

masculí Bandejament.

■ desterrament

masculí Bandejament

■ desterrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desterrar</title>

Etimologia: de terra 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb transitiu Bandejar.

■ desterrar

verb transitiu Bandejar

■ desterrossar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desterrossar</title>

Etimologia: de terròs

verb transitiu Esterrossar.

■ desterrossar

verb transitiu Esterrossar

■ destesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destesar</title>

Etimologia: de tesar

verb transitiu Fer cessar d’estar tes o tibant.

■ destesar

verb transitiu Fer cessar d’estar tes o tibant

■ desteular

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desteular</title>

Partició sil·làbica: des_teu_lar
Etimologia: de teular¹

verb

transitiu Llevar les teules d’una teulada (d’una casa).
pronominal Amb aquest vent, es desteularà el porxo.

■ desteular

verb transitiu Llevar les teules d’una teulada d’una casa pronominal Amb aquest vent, es desteularà el porxo

■ destí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destí</title>

Etimologia: de destinar 1a font: s. XX, V. Català

masculí

història de les religions i filosofia Segons algunes religions antigues, potència sobrehumana que fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú.
1. Sort reservada a cadascú.
2. Fi darrer de l’home, del món i de la història.
Destinació.

■ destí

masculí història de les religions i filosofia Segons algunes religions antigues, potència sobrehumana que fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú Sort reservada a cadascú Fi darrer de l’home, del món i de la història Destinació