Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Fixar, determinar, un poder sobrehumà, el destí d’algú o d’alguna cosa. Déu l’havia destinat al sacrifici.
per extensió
1. Determinar el fi o la condició futura d’algú o alguna cosa. Podríem destinar aquests diners a comprar llibres. El destinaven al sacerdoci.
2. Designar (algú) per a un servei, un càrrec o una ocupació o perquè aporti els seus serveis en un lloc determinat. Probablement el destinaran al departament de vendes.
Determinar, decidir, algú, allò que farà.

verb transitiu Fixar, determinar, un poder sobrehumà, el destí d’algú o d’alguna cosa Déu l’havia destinat al sacrifici per extensió Determinar el fi o la condició futura d’algú o alguna cosa Podríem destinar aquests diners a comprar llibres El destinaven al sacerdoci Designar algú per a un servei, un càrrec o una ocupació o perquè aporti els seus serveis en un lloc determinat Probablement el destinaran al departament de vendes Determinar, decidir, algú, allò que farà

■ destinatari

| destinatària

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destinatari</title>

Etimologia: de destinar

masculí i femení Persona a la qual és destinada o adreçada alguna cosa.
adjectiu El públic destinatari d’una obra.

■ destinatari

| destinatària

masculí i femení Persona a la qual és destinada o adreçada alguna cosa adjectiu El públic destinatari d’una obra

■ destintar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destintar</title>

Etimologia: de tintar

verb transitiu i pronominal Destenyir.

■ destintar

verb transitiu i pronominal Destenyir

■ destintatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destintatge</title>

masculí arts gràfiques Tractament al qual hom sotmet les deixalles de paper imprès per tal de poder utilitzar-les posteriorment com a matèria fibrosa per a la fabricació de paper.

■ destintatge

masculí arts gràfiques Tractament al qual hom sotmet les deixalles de paper imprès per tal de poder utilitzar-les posteriorment com a matèria fibrosa per a la fabricació de paper

■ destitució

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destitució</title>

Partició sil·làbica: des_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. destitutio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení Acció de destituir.

■ destitució

femení Acció de destituir

■ destituïble

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destituïble</title>

Partició sil·làbica: des_ti_tu_ï_ble
Etimologia: de destituir

adjectiu Que pot ésser destituït.

■ destituïble

adjectiu Que pot ésser destituït

■ destituir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destituir</title>

Partició sil·làbica: des_ti_tu_ir
Compareu: l’acc. 2 amb cessar 3
Etimologia: del ll. destituĕre, íd. (v. constituir) 1a font: 1398, Metge

verb

transitiu

Privar d’alguna cosa. Destituir de protecció. Destituir algú dels seus béns.
Desposseir d’un càrrec, d’una col·locació. Ha estat destituït del càrrec que tenia. Destituir un funcionari.

■ destituir

verb transitiu Privar d’alguna cosa Destituir de protecció Destituir algú dels seus béns Desposseir d’un càrrec, d’una collocació Ha estat destituït del càrrec que tenia Destituir un funcionari

■ destituït

| destituïda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destituït</title>

Partició sil·làbica: des_ti_tu_ït
Etimologia: de destituir

adjectiu Privat, no en possessió, d’alguna cosa.

■ destituït

| destituïda

adjectiu Privat, no en possessió, d’alguna cosa

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ destil·leria

■ destinació

■ destinar

■ destinatari | destinatària

■ destinatari | destinatària

■ destintar

■ destintatge

■ destitució

■ destituïble

■ destituir

■ destituït | destituïda

■ destituït | destituïda

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ destinatari

| destinatària

■ destinatari

| destinatària

■ destituït

| destituïda

■ destituït

| destituïda

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia