Es mostren 88953 resultats

■ destintar

■ destintar

verb transitiu i pronominal Destenyir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destintatge

■ destintatge

masculí arts gràfiques Tractament al qual hom sotmet les deixalles de paper imprès per tal de poder utilitzar-les posteriorment com a matèria fibrosa per a la fabricació de paper
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destitució

■ destitució

femení Acció de destituir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destituïble

■ destituïble

adjectiu Que pot ésser destituït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destituir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destituir</title>

Partició sil·làbica: des_ti_tu_ir
Compareu: l’acc. 2 amb cessar 3
Etimologia: del ll. destituĕre, íd. (v. constituir) 1a font: 1398, Metge
    verb transitiu
  1. Privar d’alguna cosa. Destituir de protecció. Destituir algú dels seus béns.
  2. Desposseir d’un càrrec, d’una col·locació. Ha estat destituït del càrrec que tenia. Destituir un funcionari.

■ destituir

verb transitiu Privar d’alguna cosa Destituir de protecció Destituir algú dels seus béns Desposseir d’un càrrec, d’una collocació Ha estat destituït del càrrec que tenia Destituir un funcionari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destituït
| destituïda

■ destituït
| destituïda

adjectiu Privat, no en possessió, d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destorb

■ destorb

masculí Allò que destorba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destorbador
| destorbadora

■ destorbador
| destorbadora

adjectiu i masculí i femení Que destorba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destorball

■ destorball

masculí dialectal Obstacle, destorb
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destorbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destorbar</title>

Etimologia: del ll. dĭstŭrbāre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
  1. Posar obstacle, fer nosa, a algú en l’execució d’una cosa. Si no em destorba ningú, ho acabaré avui.
  2. Ésser un obstacle a l’execució d’alguna cosa. Això va destorbar l’execució.

■ destorbar

verb transitiu Posar obstacle, fer nosa, a algú en l’execució d’una cosa Si no em destorba ningú, ho acabaré avui Ésser un obstacle a l’execució d’alguna cosa Això va destorbar l’execució
Informació complementària
Traducció