Es mostren 88940 resultats

■ destrer

■ destrer

masculí Cavall de batalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destresa

■ destresa

femení Qualitat de destre habilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destret</title>

Etimologia: participi substantivat de destrènyer o bé sorgit del ll. destrĭctus, -us, der. de destrĭngĕre (v. destrènyer) 1a font: 1075
    masculí
    1. Situació anguniosa, d’extrema necessitat. Trobar-se en un destret.
    2. dialectal Fort malestar, angúnia.
    3. patologia Situació de gravetat accentuada. Destret respiratori.
    4. donar destret dialectal Causar una gran molèstia.
  2. antigament Districte.

■ destret

masculí Situació anguniosa, d’extrema necessitat Trobar-se en un destret dialectal Fort malestar, angúnia patologia Situació de gravetat accentuada Destret respiratori donar destret dialectal Causar una gran molèstia antigament Districte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destriable

■ destriable

adjectiu Que pot ésser destriat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destriador
| destriadora

■ destriador
| destriadora

adjectiu Que destria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destriament

■ destriament

masculí Acció de destriar o de destriar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destriar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destriar</title>

Partició sil·làbica: des_tri_ar
Etimologia: de triar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Separar alguna cosa que és barrejada, confosa, amb altres.
  2. pronominal Desfer-se, descompondre’s, una cosa en les seves parts.
  3. transitiu Pervenir a la coneixença d’alguna cosa difícil de penetrar, d’esbrinar.
  4. transitiu albirar 2.

■ destriar

verb transitiu Separar alguna cosa que és barrejada, confosa, amb altres pronominal Desfer-se, descompondre’s, una cosa en les seves parts transitiu Pervenir a la coneixença d’alguna cosa difícil de penetrar, d’esbrinar transitiu albirar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

destribalització


<title type="display">destribalització</title>

Partició sil·làbica: des_tri_ba_lit_za_ci_ó
Etimologia: de tribal
femení antropologia Procés pel qual els membres d’una tribu que emigren cap a la ciutat adopten modes de vida urbans, trencant el reconeixement de vincles, drets, obligacions i identitat anteriors.

destribalització

femení antropologia Procés pel qual els membres d’una tribu que emigren cap a la ciutat adopten modes de vida urbans, trencant el reconeixement de vincles, drets, obligacions i identitat anteriors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrompassar

■ destrompassar

verb transitiu Salvar un obstacle amb un salt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destronament

■ destronament

masculí Acció de destronar El destronament del rei d’Anglaterra
Traducció