Es mostren 88940 resultats

destrer

destrer

destresa

destresa

destret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destret</title>

Accessory
Etimologia: participi substantivat de destrènyer o bé sorgit del ll. destrĭctus, -us, der. de destrĭngĕre (v. destrènyer) 1a font: 1075
Body
    masculí
    1. Situació anguniosa, d’extrema necessitat. Trobar-se en un destret.
    2. dialectal Fort malestar, angúnia.
    3. patologia Situació de gravetat accentuada. Destret respiratori.
    4. donar destret dialectal Causar una gran molèstia.
  1. antigament Districte.

destret

destriable

destriable

destriador
| destriadora

destriador
| destriadora

destriament

destriament

Informació complementària

destriar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destriar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_tri_ar
Etimologia: de triar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Separar alguna cosa que és barrejada, confosa, amb altres.
  2. pronominal Desfer-se, descompondre’s, una cosa en les seves parts.
  3. transitiu Pervenir a la coneixença d’alguna cosa difícil de penetrar, d’esbrinar.
  4. transitiu albirar 2.

destriar

destribalització


<title type="display">destribalització</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_tri_ba_lit_za_ci_ó
Etimologia: de tribal
Body
femení antropologia Procés pel qual els membres d’una tribu que emigren cap a la ciutat adopten modes de vida urbans, trencant el reconeixement de vincles, drets, obligacions i identitat anteriors.

destribalització

destrompassar

destrompassar

Informació complementària

destronament

destronament