Es mostren 88953 resultats

destrellatat
| destrellatada

destrellatat
| destrellatada

adjectiu dialectal Que té poc trellat desassenyat Un xic molt destrellatat Una proposta destrellatada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrempadament

■ destrempadament

adverbi Amb destrempament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrempament

■ destrempament

masculí Acció de destrempar o de destrempar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrempar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destrempar</title>

Etimologia: de trempar 1a font: s. XV, I. de Villena
    verb
    1. transitiu Fer cessar d’estar trempat.
    2. pronominal Cessar d’estar trempat.
  2. transitiu figuradament i col·loquialment Fer perdre (a algú) trempera; desanimar. Aquesta manca d’il·lusió i ganes de treballar destrempa a qualsevol.

■ destrempar

verb transitiu Fer cessar d’estar trempat pronominal Cessar d’estar trempat transitiu figuradament i colloquialment Fer perdre a algú trempera desanimar Aquesta manca d’illusió i ganes de treballar destrempa a qualsevol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrenar

■ destrenar

verb transitiu Fer cessar d’estar trenat pronominal Cessar d’estar trenat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrènyer

■ destrènyer

verb transitiu antigament Posar algú en destret Obligar, constrènyer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrer

■ destrer

masculí Cavall de batalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destresa

■ destresa

femení Qualitat de destre habilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destret</title>

Etimologia: participi substantivat de destrènyer o bé sorgit del ll. destrĭctus, -us, der. de destrĭngĕre (v. destrènyer) 1a font: 1075
    masculí
    1. Situació anguniosa, d’extrema necessitat. Trobar-se en un destret.
    2. dialectal Fort malestar, angúnia.
    3. patologia Situació de gravetat accentuada. Destret respiratori.
    4. donar destret dialectal Causar una gran molèstia.
  2. antigament Districte.

■ destret

masculí Situació anguniosa, d’extrema necessitat Trobar-se en un destret dialectal Fort malestar, angúnia patologia Situació de gravetat accentuada Destret respiratori donar destret dialectal Causar una gran molèstia antigament Districte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destriable

■ destriable

adjectiu Que pot ésser destriat
Traducció