Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Rompre, deformar, gastar, desballestar (alguna cosa) posant-la en tan mal estat, que no és bona per a res, que hom no pot aprofitar-la, que no té adob possible.
Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.).
Derrotar l’enemic deixant-lo completament malmès.

Vegeu també:

destrossar¹

verb transitiu Rompre, deformar, gastar, desballestar alguna cosa posant-la en tan mal estat, que no és bona per a res, que hom no pot aprofitar-la, que no té adob possible Fer malbé del tot la salut, la fortuna, etc Derrotar l’enemic deixant-lo completament malmès Vegeu també destrossar 1

■ destrucció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destrucció</title>

Partició sil·làbica: des_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. destructio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Acció de destruir;
l’efecte.

■ destrucció

femení Acció de destruir l’efecte

■ destructible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructible</title>

Etimologia: del ll. destructibĭlis, íd.

adjectiu Que pot ésser destruït.

■ destructible

adjectiu Que pot ésser destruït

■ destructiu

| destructiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructiu</title>

Partició sil·làbica: des_truc_tiu
Etimologia: del ll. destructivus, -a, -um, íd.

adjectiu Que tendeix a destruir. Una actuació destructiva.

■ destructiu

| destructiva

adjectiu Que tendeix a destruir Una actuació destructiva

■ destructivitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructivitat</title>

Etimologia: de destructiu

femení Qualitat de destructiu.

■ destructivitat

femení Qualitat de destructiu

■ destructor

| destructora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructor</title>

Etimologia: del ll. destructor, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que destrueix.
masculí marina de guerra Vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres.

■ destructor

| destructora

adjectiu i masculí i femení Que destrueix masculí marina de guerra Vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres

destrudo

<title type="display">destrudo</title>

Etimologia: llatinisme modern (probable creació anglesa), format sobre destruĕre ‘destruir’ per analogia amb libido i segons el model de mots ll. en -udo: magnitudo, longitudo, etc

femení psiquiatria Nom donat per alguns psicoanalistes a una segona força instintiva, anomenada també impuls de destrucció (o de mort), paral·lela i oposada a la libido.

destrudo

femení psiquiatria Nom donat per alguns psicoanalistes a una segona força instintiva, anomenada també impuls de destrucció o de mort , parallela i oposada a la libido

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ destrossa

■ destrossador | destrossadora

■ destrossador | destrossadora

■ destrossar1

■ destrossar2

■ destrucció

■ destructible

■ destructiu | destructiva

■ destructiu | destructiva

■ destructivitat

■ destructor | destructora

■ destructor | destructora

destrudo

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ destrossador

| destrossadora

■ destrossador

| destrossadora

■ destrossar¹

■ destrossar²

■ destructiu

| destructiva

■ destructiu

| destructiva

■ destructor

| destructora

■ destructor

| destructora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia