Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ destriador

| destriadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destriador</title>

Partició sil·làbica: des_tri_a_dor
Etimologia: de destriar

adjectiu Que destria.

■ destriador

| destriadora

adjectiu Que destria

■ destriament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destriament</title>

Partició sil·làbica: des_tri_a_ment
Etimologia: de destriar 1a font: s. XX, Carner

masculí Acció de destriar o de destriar-se.

■ destriament

masculí Acció de destriar o de destriar-se

■ destriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destriar</title>

Partició sil·làbica: des_tri_ar
Etimologia: de triar 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Separar alguna cosa que és barrejada, confosa, amb altres.
pronominal Desfer-se, descompondre’s, una cosa en les seves parts.
transitiu Pervenir a la coneixença d’alguna cosa difícil de penetrar, d’esbrinar.
transitiu albirar 2.

verb transitiu Separar alguna cosa que és barrejada, confosa, amb altres pronominal Desfer-se, descompondre’s, una cosa en les seves parts transitiu Pervenir a la coneixença d’alguna cosa difícil de penetrar, d’esbrinar transitiu albirar 2

destribalització

<title type="display">destribalització</title>

Partició sil·làbica: des_tri_ba_lit_za_ci_ó
Etimologia: de tribal

femení antropologia Procés pel qual els membres d’una tribu que emigren cap a la ciutat adopten modes de vida urbans, trencant el reconeixement de vincles, drets, obligacions i identitat anteriors.

destribalització

femení antropologia Procés pel qual els membres d’una tribu que emigren cap a la ciutat adopten modes de vida urbans, trencant el reconeixement de vincles, drets, obligacions i identitat anteriors