Es mostren 88940 resultats

destrudo


<title type="display">destrudo</title>

Etimologia: llatinisme modern (probable creació anglesa), format sobre destruĕre ‘destruir’ per analogia amb libido i segons el model de mots ll. en -udo: magnitudo, longitudo, etc
femení psiquiatria Nom donat per alguns psicoanalistes a una segona força instintiva, anomenada també impuls de destrucció (o de mort), paral·lela i oposada a la libido.

destrudo

femení psiquiatria Nom donat per alguns psicoanalistes a una segona força instintiva, anomenada també impuls de destrucció o de mort , parallela i oposada a la libido
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destruir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destruir</title>

Partició sil·làbica: des_tru_ir
Etimologia: del ll. destrŭĕre, íd. (cf. construir) 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
  1. Desfer (allò que és construït). Destruir una casa, un pont.
  2. per extensió
    1. Arruïnar, anihilar. El temps tot ho destrueix. Destruir un bosc. Destruir els microorganismes.
    2. Posar fi a l’existència (d’algú o d’alguna cosa). Una epidèmia ha destruït la població. Destruir un règim polític.
  3. figuradament Fer desaparèixer. Destruir les il·lusions, els abusos, l’orgull.

■ destruir

verb transitiu Desfer allò que és construït Destruir una casa, un pont per extensió Arruïnar, anihilar El temps tot ho destrueix Destruir un bosc Destruir els microorganismes Posar fi a l’existència d’algú o d’alguna cosa Una epidèmia ha destruït la població Destruir un règim polític figuradament Fer desaparèixer Destruir les illusions, els abusos, l’orgull
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ destrumfar

■ destrumfar

verb transitiu En certs jocs, jugar de manera que un altre jugador resti sense cap trumfo o atot en el seu joc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desuet
| desueta

■ desuet
| desueta

adjectiu Desacostumat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desuetud

■ desuetud

femení Abandó en què cau una cosa que hom deixa de posar en pràctica, d’usar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desullar

■ desullar

verb transitiu Trencar l’ull d’una agulla o un altre instrument Fatigar en extrem els ulls, fer perdre la vista, el fet de mirar insistentment o fixament alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desunflament

desunflament

masculí dialectal Desinflament
Gran Diccionari de la llengua catalana

desunflar

desunflar

verb transitiu i pronominal dialectal Desinflar
Gran Diccionari de la llengua catalana

desunflor

desunflor

femení dialectal Desinflor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desunglar

■ desunglar

verb transitiu Arrencar les ungles pronominal Adolorir-se els caps dels dits treballant Es desunglaven arrencant arrels en aquella finca
Informació complementària
Traducció