Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ destrossar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destrossar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de tros 1a font: s. XV, Curial

verb

transitiu

Rompre, deformar, gastar, desballestar (alguna cosa) posant-la en tan mal estat, que no és bona per a res, que hom no pot aprofitar-la, que no té adob possible.
Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.).
Derrotar l’enemic deixant-lo completament malmès.

Vegeu també:

destrossar¹

■ destrossar²

verb transitiu Rompre, deformar, gastar, desballestar alguna cosa posant-la en tan mal estat, que no és bona per a res, que hom no pot aprofitar-la, que no té adob possible Fer malbé del tot la salut, la fortuna, etc Derrotar l’enemic deixant-lo completament malmès Vegeu també destrossar 1

■ destrucció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destrucció</title>

Partició sil·làbica: des_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. destructio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Acció de destruir;
l’efecte.

■ destrucció

femení Acció de destruir l’efecte

■ destructible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructible</title>

Etimologia: del ll. destructibĭlis, íd.

adjectiu Que pot ésser destruït.

■ destructible

adjectiu Que pot ésser destruït

■ destructiu

| destructiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructiu</title>

Partició sil·làbica: des_truc_tiu
Etimologia: del ll. destructivus, -a, -um, íd.

adjectiu Que tendeix a destruir. Una actuació destructiva.

■ destructiu

| destructiva

adjectiu Que tendeix a destruir Una actuació destructiva

■ destructivitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructivitat</title>

Etimologia: de destructiu

femení Qualitat de destructiu.

■ destructivitat

femení Qualitat de destructiu

■ destructor

| destructora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destructor</title>

Etimologia: del ll. destructor, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que destrueix.
masculí marina de guerra Vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres.

■ destructor

| destructora

adjectiu i masculí i femení Que destrueix masculí marina de guerra Vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres

destrudo

<title type="display">destrudo</title>

Etimologia: llatinisme modern (probable creació anglesa), format sobre destruĕre ‘destruir’ per analogia amb libido i segons el model de mots ll. en -udo: magnitudo, longitudo, etc

femení psiquiatria Nom donat per alguns psicoanalistes a una segona força instintiva, anomenada també impuls de destrucció (o de mort), paral·lela i oposada a la libido.

destrudo

femení psiquiatria Nom donat per alguns psicoanalistes a una segona força instintiva, anomenada també impuls de destrucció o de mort , parallela i oposada a la libido

■ destruir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destruir</title>

Partició sil·làbica: des_tru_ir
Etimologia: del ll. destrŭĕre, íd. (cf. construir) 1a font: s. XII, Hom.

verb

transitiu

Desfer (allò que és construït). Destruir una casa, un pont.
per extensió
1. Arruïnar, anihilar. El temps tot ho destrueix. Destruir un bosc. Destruir els microorganismes.
2. Posar fi a l’existència (d’algú o d’alguna cosa). Una epidèmia ha destruït la població. Destruir un règim polític.
figuradament Fer desaparèixer. Destruir les il·lusions, els abusos, l’orgull.

■ destruir

verb transitiu Desfer allò que és construït Destruir una casa, un pont per extensió Arruïnar, anihilar El temps tot ho destrueix Destruir un bosc Destruir els microorganismes Posar fi a l’existència d’algú o d’alguna cosa Una epidèmia ha destruït la població Destruir un règim polític figuradament Fer desaparèixer Destruir les illusions, els abusos, l’orgull

■ destrumfar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destrumfar</title>

Etimologia: de trumfar

verb transitiu En certs jocs, jugar de manera que un altre jugador resti sense cap trumfo o atot en el seu joc.

■ destrumfar

verb transitiu En certs jocs, jugar de manera que un altre jugador resti sense cap trumfo o atot en el seu joc

■ desuet

| desueta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desuet</title>

Partició sil·làbica: de_su_et
Etimologia: del ll. desuetus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1910

adjectiu Desacostumat.

■ desuet

| desueta

adjectiu Desacostumat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ destrossar2

■ destrucció

■ destructible

■ destructiu | destructiva

■ destructiu | destructiva

■ destructivitat

■ destructor | destructora

■ destructor | destructora

destrudo

■ destruir

■ destrumfar

■ desuet | desueta

■ desuet | desueta

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ destrossar²

■ destructiu

| destructiva

■ destructiu

| destructiva

■ destructor

| destructora

■ destructor

| destructora

■ desuet

| desueta

■ desuet

| desueta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia