Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ destruir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destruir</title>

Partició sil·làbica: des_tru_ir
Etimologia: del ll. destrŭĕre, íd. (cf. construir) 1a font: s. XII, Hom.

verb

transitiu

Desfer (allò que és construït). Destruir una casa, un pont.
per extensió
1. Arruïnar, anihilar. El temps tot ho destrueix. Destruir un bosc. Destruir els microorganismes.
2. Posar fi a l’existència (d’algú o d’alguna cosa). Una epidèmia ha destruït la població. Destruir un règim polític.
figuradament Fer desaparèixer. Destruir les il·lusions, els abusos, l’orgull.

■ destruir

verb transitiu Desfer allò que és construït Destruir una casa, un pont per extensió Arruïnar, anihilar El temps tot ho destrueix Destruir un bosc Destruir els microorganismes Posar fi a l’existència d’algú o d’alguna cosa Una epidèmia ha destruït la població Destruir un règim polític figuradament Fer desaparèixer Destruir les illusions, els abusos, l’orgull

■ destrumfar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">destrumfar</title>

Etimologia: de trumfar

verb transitiu En certs jocs, jugar de manera que un altre jugador resti sense cap trumfo o atot en el seu joc.

■ destrumfar

verb transitiu En certs jocs, jugar de manera que un altre jugador resti sense cap trumfo o atot en el seu joc

■ desuet

| desueta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desuet</title>

Partició sil·làbica: de_su_et
Etimologia: del ll. desuetus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1910

adjectiu Desacostumat.

■ desuet

| desueta

adjectiu Desacostumat

■ desuetud

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desuetud</title>

Partició sil·làbica: de_su_e_tud
Etimologia: del ll. desuetūdo, -ĭnis, íd. 1a font: 1839, DLab.

femení Abandó en què cau una cosa que hom deixa de posar en pràctica, d’usar.

■ desuetud

femení Abandó en què cau una cosa que hom deixa de posar en pràctica, d’usar

■ desullar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desullar</title>

Partició sil·làbica: des_u_llar
Etimologia: de ullar

verb

transitiu

Trencar l’ull (d’una agulla o un altre instrument).
Fatigar en extrem els ulls, fer perdre la vista, el fet de mirar insistentment o fixament alguna cosa.

■ desullar

verb transitiu Trencar l’ull d’una agulla o un altre instrument Fatigar en extrem els ulls, fer perdre la vista, el fet de mirar insistentment o fixament alguna cosa