Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desvaporar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvaporar</title>

Etimologia: de vaporar

verb transitiu tecnologia Donar sortida al vapor d’una caldera, d’una màquina, etc., per tal de disminuir la pressió o bé per la necessitat d’eliminar-ne la presència.

■ desvaporar

verb transitiu tecnologia Donar sortida al vapor d’una caldera, d’una màquina, etc, per tal de disminuir la pressió o bé per la necessitat d’eliminar-ne la presència

■ desvari

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvari</title>

Etimologia: de desvariar 1a font: s. XVI

masculí Acció de desvariar.

■ desvari

masculí Acció de desvariar

■ desvariar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvariar</title>

Partició sil·làbica: des_va_ri_ar
Etimologia: de variar 1a font: s. XIV, Llull

verb

pronominal antigament Variar, diversificar-se.
intransitiu Desvariejar.

■ desvariar

verb pronominal antigament Variar, diversificar-se intransitiu Desvariejar

■ desvariat

| desvariada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvariat</title>

Partició sil·làbica: des_va_ri_at
Etimologia: de desvariar

adjectiu Que desvarieja, en estat de desvari.

■ desvariat

| desvariada

adjectiu Que desvarieja, en estat de desvari

■ desvariejament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvariejament</title>

Partició sil·làbica: des_va_ri_e_ja_ment
Etimologia: de desvariejar

masculí Acció de desvariejar.

■ desvariejament

masculí Acció de desvariejar

■ desvariejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvariejar</title>

Partició sil·làbica: des_va_ri_e_jar
Etimologia: de desvariar 1a font: s. XIV, Llull

verb

pronominal antigament Desvariar.
intransitiu Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc. Sempre que parla, desvarieja.

■ desvariejar

verb pronominal antigament Desvariar intransitiu Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc Sempre que parla, desvarieja

■ desvear

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvear</title>

Partició sil·làbica: des_ve_ar
Etimologia: variant de desvesar

verb transitiu dialectal deslletar.

■ desvear

verb transitiu dialectal deslletar

■ desvelar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvelar</title>

Compareu: desvetllar
Etimologia: de velar² 1a font: s. XX, V. Català

verb

transitiu

Llevar el vel, descobrir (una cosa coberta amb un vel).
figuradament Descobrir, revelar, quelcom que estava amagat.

■ desvelar

verb transitiu Llevar el vel, descobrir una cosa coberta amb un vel figuradament Descobrir, revelar, quelcom que estava amagat

■ desventura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desventura</title>

Etimologia: de ventura 1a font: s. XIV, Metge

femení

Cas funest.
Sort adversa; desgràcia.

■ desventura

femení Cas funest Sort adversa desgràcia

■ desventuradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desventuradament</title>

Etimologia: de desventurat

adverbi Amb desventura, desgraciadament.

■ desventuradament

adverbi Amb desventura, desgraciadament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desvaporar

■ desvari

■ desvariar

■ desvariat | desvariada

■ desvariat | desvariada

■ desvariejament

■ desvariejar

■ desvear

■ desvelar

■ desventura

■ desventuradament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desvariat

| desvariada

■ desvariat

| desvariada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia