Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desventurat

| desventurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desventurat</title>

Etimologia: de desventura 1a font: s. XV, Ausiàs

adjectiu Desgraciat, dissortat.

■ desventurat

| desventurada

adjectiu Desgraciat, dissortat

■ desvergonyidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvergonyidament</title>

Etimologia: de desvergonyit 1a font: s. XX, Oller

adverbi Amb desvergonyiment.

■ desvergonyidament

adverbi Amb desvergonyiment

■ desvergonyiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvergonyiment</title>

Etimologia: de desvergonyir-se 1a font: s. XX, Ruyra

masculí

Manca de vergonya.
Condició de desvergonyit.
Paraula o acte propi d’una persona desvergonyida.

■ desvergonyiment

masculí Manca de vergonya Condició de desvergonyit Paraula o acte propi d’una persona desvergonyida

■ desvergonyir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvergonyir-se</title>

Etimologia: de avergonyir

verb

pronominal

Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la.
desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por.

■ desvergonyir-se

verb pronominal Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por

■ desvergonyit

| desvergonyida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvergonyit</title>

Etimologia: de desvergonyir-se 1a font: 1490, Tirant

adjectiu i masculí i femení Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya.
adjectiu per extensió Té uns posats desvergonyits.

■ desvergonyit

| desvergonyida

adjectiu i masculí i femení Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya adjectiu per extensió Té uns posats desvergonyits

■ desvesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvesar</title>

Etimologia: de avesar 1a font: s. XX, V. Català

verb transitiu i pronominal desavesar.

■ desvesar

verb transitiu i pronominal desavesar

■ desvestir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvestir</title>

Homòfon: desbastir
Etimologia: de vestir 1a font: s. XV, Febrer

verb transitiu i pronominal despullar 1.

■ desvestir

verb transitiu i pronominal despullar 1

desvetlable

<title type="display">desvetlable</title>

adjectiu dialectal desvetllable.

desvetlable

adjectiu dialectal desvetllable

desvetlador

| desvetladora

<title type="display">desvetlador</title>

adjectiu dialectal desvetllador.

desvetlador

| desvetladora

adjectiu dialectal desvetllador

desvetlament

<title type="display">desvetlament</title>

masculí dialectal desvetllament.

desvetlament

masculí dialectal desvetllament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desventurat | desventurada

■ desventurat | desventurada

■ desvergonyidament

■ desvergonyiment

■ desvergonyir-se

■ desvergonyit | desvergonyida

■ desvergonyit | desvergonyida

■ desvesar

■ desvestir

desvetlable

desvetlador | desvetladora

desvetlador | desvetladora

desvetlament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desventurat

| desventurada

■ desventurat

| desventurada

■ desvergonyit

| desvergonyida

■ desvergonyit

| desvergonyida

desvetlador

| desvetladora

desvetlador

| desvetladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia