Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ desvariat

| desvariada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvariat</title>

Partició sil·làbica: des_va_ri_at
Etimologia: de desvariar

adjectiu Que desvarieja, en estat de desvari.

■ desvariat

| desvariada

adjectiu Que desvarieja, en estat de desvari

■ desvariejament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvariejament</title>

Partició sil·làbica: des_va_ri_e_ja_ment
Etimologia: de desvariejar

masculí Acció de desvariejar.

■ desvariejament

masculí Acció de desvariejar

■ desvariejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvariejar</title>

Partició sil·làbica: des_va_ri_e_jar
Etimologia: de desvariar 1a font: s. XIV, Llull

verb

pronominal antigament Desvariar.
intransitiu Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc. Sempre que parla, desvarieja.

■ desvariejar

verb pronominal antigament Desvariar intransitiu Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc Sempre que parla, desvarieja

■ desvear

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvear</title>

Partició sil·làbica: des_ve_ar
Etimologia: variant de desvesar

verb transitiu dialectal deslletar.

■ desvear

verb transitiu dialectal deslletar

■ desvelar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvelar</title>

Compareu: desvetllar
Etimologia: de velar² 1a font: s. XX, V. Català

verb

transitiu

Llevar el vel, descobrir (una cosa coberta amb un vel).
figuradament Descobrir, revelar, quelcom que estava amagat.

■ desvelar

verb transitiu Llevar el vel, descobrir una cosa coberta amb un vel figuradament Descobrir, revelar, quelcom que estava amagat

■ desventura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desventura</title>

Etimologia: de ventura 1a font: s. XIV, Metge

femení

Cas funest.
Sort adversa; desgràcia.

■ desventura

femení Cas funest Sort adversa desgràcia

■ desventuradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desventuradament</title>

Etimologia: de desventurat

adverbi Amb desventura, desgraciadament.

■ desventuradament

adverbi Amb desventura, desgraciadament

■ desventurat

| desventurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desventurat</title>

Etimologia: de desventura 1a font: s. XV, Ausiàs

adjectiu Desgraciat, dissortat.

■ desventurat

| desventurada

adjectiu Desgraciat, dissortat

■ desvergonyidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvergonyidament</title>

Etimologia: de desvergonyit 1a font: s. XX, Oller

adverbi Amb desvergonyiment.

■ desvergonyidament

adverbi Amb desvergonyiment

■ desvergonyiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvergonyiment</title>

Etimologia: de desvergonyir-se 1a font: s. XX, Ruyra

masculí

Manca de vergonya.
Condició de desvergonyit.
Paraula o acte propi d’una persona desvergonyida.

■ desvergonyiment

masculí Manca de vergonya Condició de desvergonyit Paraula o acte propi d’una persona desvergonyida