Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desviador

| desviadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desviador</title>

Partició sil·làbica: des_vi_a_dor
Etimologia: de desviar 1a font: 1410

adjectiu Que desvia.

■ desviador

| desviadora

adjectiu Que desvia

■ desviament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desviament</title>

Partició sil·làbica: des_vi_a_ment
Etimologia: de desviar 1a font: s. XIV, Llull

masculí desviació.

■ desviar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desviar</title>

Partició sil·làbica: des_vi_ar
Etimologia: de via¹ 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal. L’obstacle va desviar la bala. Aquells fets el desviaren de la seva vocació.
pronominal Va desviar-se del camí. Desviar-se dels bons principis. Desviar-se la columna vertebral.

verb transitiu Separar algú o alguna cosa del seu dret camí, de la seva direcció normal L’obstacle va desviar la bala Aquells fets el desviaren de la seva vocació pronominal Va desviar-se del camí Desviar-se dels bons principis Desviar-se la columna vertebral

■ desviat

| desviada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desviat</title>

Partició sil·làbica: des_vi_at
Etimologia: de desviar 1a font: 1405

adjectiu Apartat del bon camí o de la direcció normal.

■ desviat

| desviada

adjectiu Apartat del bon camí o de la direcció normal

■ desvinculació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvinculació</title>

Partició sil·làbica: des_vin_cu_la_ci_ó
Etimologia: de desvincular

femení

Acció de desvincular o de desvincular-se;
l’efecte.

■ desvinculació

femení Acció de desvincular o de desvincular-se l’efecte

■ desvincular

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvincular</title>

Etimologia: de vincular

verb

transitiu Fer cessar d’estar vinculat.
pronominal Cessar d’estar vinculat.

■ desvincular

verb transitiu Fer cessar d’estar vinculat pronominal Cessar d’estar vinculat

■ desvirar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvirar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de vira

verb

transitiu

indústries del calçat Retallar el que sobra de la sola de la sabata després de cosida.
Desvironar.

Vegeu també:

desvirar²

■ desvirar¹

verb transitiu indústries del calçat Retallar el que sobra de la sola de la sabata després de cosida Desvironar Vegeu també desvirar 2

■ desvirar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvirar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de virar¹

verb transitiu nàutica Donar voltes al torn d’un molinet o un argue en sentit contrari al que hom li donà per virar un cap, un cable, etc.

Vegeu també:
desvirar¹

■ desvirar²

verb transitiu nàutica Donar voltes al torn d’un molinet o un argue en sentit contrari al que hom li donà per virar un cap, un cable, etc Vegeu també desvirar 1

■ desvirgar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvirgar</title>

Etimologia: de des- i el ll. virgo ‘verge’

verb transitiu vulgarment Desflorar.

■ desvirgar

verb transitiu vulgarment Desflorar

desvirginar

<title type="display">desvirginar</title>

Etimologia: del ll. devirginare, amb el prefix cat. des- 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb transitiu antigament desflorar.

desvirginar

verb transitiu antigament desflorar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desviador | desviadora

■ desviador | desviadora

■ desviament

■ desviar

■ desviat | desviada

■ desviat | desviada

■ desvinculació

■ desvincular

■ desvirar1

■ desvirar2

■ desvirgar

desvirginar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desviador

| desviadora

■ desviador

| desviadora

■ desviat

| desviada

■ desviat

| desviada

■ desvirar¹

■ desvirar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia