Partició sil·làbica: de_to_na_ci_ó Etimologia: de detonar1a font: 1888, DLab.
Body
femení
Acció de detonar;
l’efecte.
explosius i armament Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida.
motors En els motors d’encesa per guspira, típic soroll de martelleig, localitzable a la culata del motor, que identifica una combustió anormal de la mescla.
femení Acció de detonar l’efecte explosius i armament Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida motors En els motors d’encesa per guspira, típic soroll de martelleig, localitzable a la culata del motor, que identifica una combustió anormal de la mescla
masculíexplosius i armament Artifici emprat per a produir l’explosió d’una càrrega, format per una part explosiva i un mecanisme o un element d’iniciació (metxa, resistència elèctrica, etc.).
adjectiu Que fa detonar Explosiu detonador masculí explosius i armament Artifici emprat per a produir l’explosió d’una càrrega, format per una part explosiva i un mecanisme o un element d’iniciació metxa, resistència elèctrica, etc masculí explosius i armament Explosiu detonador masculí figuradament detonant 3
mescla detonantquímica Mescla de dos gasos que pot explotar en combinar-se.
adjectiufiguradament Que sorprèn per inesperat. Unes respostes detonants.
masculífiguradament Circumstància que desencadena o provoca l’inici d’alguna cosa, d’una situació no desitjada. L’assassinat del president fou el detonant de la guerra.
adjectiu Que té la propietat de detonar mescla detonant química Mescla de dos gasos que pot explotar en combinar-se adjectiu figuradament Que sorprèn per inesperat Unes respostes detonants masculí figuradament Circumstància que desencadena o provoca l’inici d’alguna cosa, d’una situació no desitjada L’assassinat del president fou el detonant de la guerra