Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ detonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detonar</title>

Etimologia: del ll. detonare ‘tronar fortament’ 1a font: 1868, DLCo.

verb

intransitiu

Fer, una cosa que explota, un soroll sobtat com un tro.
explosius i armament Produir una detonació.

■ detonar

verb intransitiu Fer, una cosa que explota, un soroll sobtat com un tro explosius i armament Produir una detonació

■ detracció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detracció</title>

Partició sil·làbica: de_trac_ci_ó
Etimologia: del ll. detractio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

Acció de detractar;
l’efecte.

■ detractar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detractar</title>

Etimologia: del ll. detractare, íd. 1a font: 1696, DLac.

verb transitiu Rebaixar el crèdit, la reputació, d’algú.

■ detractar

verb transitiu Rebaixar el crèdit, la reputació, d’algú

■ detractor

| detractora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detractor</title>

Etimologia: del ll. detractor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis

masculí i femení Persona que detracta.

■ detractor

| detractora

masculí i femení Persona que detracta

■ detraure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detraure</title>

Partició sil·làbica: de_trau_re
Etimologia: del ll. detrahĕre, íd.

verb transitiu antigament Detreure.

■ detreure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detreure</title>

Partició sil·làbica: de_treu_re

verb transitiu

[p p detret -a]

antigament

Llevar, treure.
especialment Detractar.

■ detreure

verb transitiu p p detret -a antigament Llevar, treure especialment Detractar

■ detriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detriment</title>

Etimologia: del ll. detrimentum, íd., der. de deterĕre ‘gastar per fregament, esmicolar’, i aquest, de terĕre

masculí

Dany, perjudici, material o moral, que es va operant lentament. En detriment de la salut. Ho ha fet sense detriment de la seva glòria, de la seva reputació.
astrologia Posició d’un planeta en el signe oposat a la seva casa.

masculí Dany, perjudici, material o moral, que es va operant lentament En detriment de la salut Ho ha fet sense detriment de la seva glòria, de la seva reputació astrologia Posició d’un planeta en el signe oposat a la seva casa

■ detrit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detrit</title>

masculí Detritus.

■ detrit

masculí Detritus

■ detrític

| detrítica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detrític</title>

Etimologia: de detritus 1a font: 1917, DOrt.

adjectiu geologia Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments.

■ detrític

| detrítica

adjectiu geologia Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments

■ detritívor

| detritívora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detritívor</title>

Etimologia: de detritus i -vor

adjectiu i masculí ecologia Que s’alimenta de partícules de matèria orgànica morta.

■ detritívor

| detritívora

adjectiu i masculí ecologia Que s’alimenta de partícules de matèria orgànica morta

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ detonar

■ detracció

■ detractar

■ detractor | detractora

■ detractor | detractora

■ detraure

■ detreure

■ detriment

■ detrit

■ detrític | detrítica

■ detrític | detrítica

■ detritívor | detritívora

■ detritívor | detritívora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ detractor

| detractora

■ detractor

| detractora

■ detrític

| detrítica

■ detrític

| detrítica

■ detritívor

| detritívora

■ detritívor

| detritívora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia