Es mostren 88939 resultats

■ detracció

■ detracció

femení Acció de detractar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detractar

■ detractar

verb transitiu Rebaixar el crèdit, la reputació, d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detractor
| detractora

■ detractor
| detractora

masculí i femení Persona que detracta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detraure

■ detraure

verb transitiu antigament detreure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detreure

■ detreure

verb transitiu p p detret -a antigament Llevar, treure especialment Detractar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detriment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detriment</title>

Etimologia: del ll. detrimentum, íd., der. de deterĕre ‘gastar per fregament, esmicolar’, i aquest, de terĕre
    masculí
  1. Dany, perjudici, material o moral, que es va operant lentament. En detriment de la salut. Ho ha fet sense detriment de la seva glòria, de la seva reputació.
  2. astrologia Posició d’un planeta en el signe oposat a la seva casa.

■ detriment

masculí Dany, perjudici, material o moral, que es va operant lentament En detriment de la salut Ho ha fet sense detriment de la seva glòria, de la seva reputació astrologia Posició d’un planeta en el signe oposat a la seva casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detrit

■ detrit

masculí detritus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detrític
| detrítica

■ detrític
| detrítica

adjectiu geologia Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detritívor
| detritívora

■ detritívor
| detritívora

adjectiu i masculí ecologia Que s’alimenta de partícules de matèria orgànica morta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detritus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detritus</title>

Etimologia: del ll. detritus, participi de detraĕre ‘gastar per fregament, esmicolar’, der. de terĕrer>. 1a font: 1917, DOrt.
masculí Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid. Detritus al·luvials, volcànics.

■ detritus

masculí Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid Detritus alluvials, volcànics
Informació complementària
Traducció