Es mostren 88934 resultats

■ deturpador | deturpadora

deturpador

Etimologia: de deturpar
adjectiu Que deturpa.

■ deturpador | deturpadora

adjectiu Que deturpa

■ deturpar

deturpar

Etimologia: del ll. deturpare, íd., der. de turpis ‘lleig, vergonyós’ 1a font: c. 1920
verb transitiu Desfigurar, enlletgir.

■ deturpar

verb transitiu Desfigurar, enlletgir
Informació complementària
Traducció

■ déu

déu

Partició sil·làbica: déu
Etimologia: del ll. dĕus, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. [referit a l’ésser suprem és escrit en majúscula] història de les religions i filosofia Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat del real, objectes sempre de culte i expressió, personal o no, del misteri de l’existència i de l’inexplicable.
    2. per extensió Allò que hom valora, adora, venera, etc., com si fos un déu. El diner és el seu déu.
    3. alçar (o elevar, o aixecar, etc.) Déu col·loquialment catolicisme En la missa, alçar l’hòstia i el calze.
    4. la casa de Déu L’edifici d’una església.
    5. rebre Déu catolicisme Combregar.
  2. [element principal d’un gran nombre de locucions i d’expressions]
    1. Per a expressar, exclamativament, admiració, alegria, dolor, enuig, impaciència, resignació, etc. Valga’m Déu!
    2. Per a manifestar el desig que una cosa s’esdevingui o no. Déu ho faci! Déu me’n guard, Déu nos en guard, d’haver-hi d’anar.
    3. Per a saludar. Déu vos guard! Ves, en nom de Déu! Déu t’empari!
    4. Per a deixar per inútil algú que hom considera curt d’enteniment, que es capté equivocadament, etc. Que Déu l’empari! Déu et faci bo!
    5. Per a regraciar una almoina, un favor. Déu t’ho pagui!
    6. Per a expressar respecte en anomenar un difunt. El pare, Déu l’hagi perdonat!, ho feia així.
    7. Per a afirmar enèrgicament la certesa d’una cosa. Ell vindrà, com hi ha Déu! A fe de Déu, que ho faré!
    8. Per a suplicar o pregar. Salveu-lo, per Déu! Una caritat, per l’amor de Déu!
    9. Per a manifestar que hom confia de no trobar cap obstacle perquè una cosa s’esdevingui o es faci. Si Déu vol, si a Déu plau, amb l’ajuda de Déu, Déu volent, ho acabarem demà.
    10. a Déu sien dades! Frase de cortesia que hom contesta quan algú li dona gràcies.
    11. anar com Déu vol Anar (alguna cosa) de qualsevol manera, sense esment de ningú. Aquesta empresa va com Déu vol!
    12. com Déu mana Degudament.
    13. de Déu (o de cal Déu!, o de tots els déus!, o de Déu lo Pare) Molt gran, desmesurat. Té una llargària de Déu, aquest carrer. Hi ha un enrenou de cal Déu! Ha fet una glaçada de Déu lo Pare.
    14. deixat de la mà de Déu Desordenat, abandonat.
    15. Déu dona faves a qui no té queixals (o garrofes a qui no les pot rosegar) Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.
    16. Déu em perdoni! (o Déu no m’ho tingui en compte!, etc.) Expressions que hom usa com a fórmula d’excusa quan diu alguna inconveniència, un renec, etc.
    17. Déu hi faci més que nosaltres! Expressió usada per a manifestar que hom ja ha fet tot el que ha pogut per aconseguir una cosa.
    18. Déu i ajut (o i ajuda) Expressió usada per a indicar la dificultat que comporta de dur a terme un afer, els esforços que exigeix una cosa. Hem necessitat Déu i ajut per arribar al cim! M’ha costat Déu i ajuda, de fer la traducció!
    19. Déu sap (o ho sap) Expressió que indica dubte, indeterminació. Déu sap quan acabarem!
    20. Déu tanca una porta i n’obre una altra Refrany d’encoratjament que ensenya que, quan tot sembla perdut, sempre apareix una oportunitat i una força per a sortir-se’n.
    21. Déu té un bastó que pega sense fer remor Refrany usat com a avís o com a comentari quan a algú li passa una desgràcia que s’interpreta com un càstig per una mala acció.
    22. donar a Déu el que és de Déu i al cèsar el que és del cèsar Donar a cadascú allò que li pertoca.
    23. donar gràcies a Déu Expressió usada per a indicar que hom pot felicitar-se d’alguna cosa, que ha tingut sort dins la desgràcia, etc. Dona gràcies a Déu que el teu pare no ho hagi sabut! S’ha mort, però podem donar gràcies a Déu, que no ha patit gens.
    24. ésser (algú) com Déu l’ha fet! Expressió usada per a excusar els errors, les inconveniències, etc., d’algú, atenent la seva ingenuïtat, la seva escassesa d’enteniment, etc.
    25. fer cara de tres (o de set) déus Fer cara seriosa, mostrar rigor o irritació.
    26. gràcies a Déu Per sort, benauradament. Gràcies a Déu, tinc bona gana.
    27. gràcies a Déu! A la fi!, ja era hora! Gràcies a Déu que ja hi arribem!
    28. ni Déu! Ningú, molt pocs. No ho sap ni Déu, on para, aquell!
    29. no haver-hi déu que l’entengui (o que ho entengui) Ésser, algú o alguna cosa, molt difícil d’entendre.
    30. no sé quin déu em deté Expressió que hom usa per a manifestar que no es decideix a actuar violentament tot i tenir motius per a fer-ho.
    31. no témer Déu ni el diable No témer ningú.
    32. per Déu! (o per l’amor de Déu!) Exclamació de protesta o d’oposició a una cosa que un altre diu o fa. Per l’amor de Déu, no t’ho prenguis així!
    33. plaer de (o dels) déus Plaer suprem.
    34. quan Déu voldrà! Expressió que hom usa quan no pot determinar l’hora que s’esdevindrà o que farà una cosa. Quan arribarà el tren? Quan Déu voldrà!
    35. que Déu ens empari! (o ens empari, si pot!) col·loquialment Exclamació, generalment jocosa, amb què hom manifesta por per les conseqüències d’un acte temerari o per alguna cosa enutjosa que es veu a venir al damunt. Ja és el tercer cop que truca la veïna... Que Déu ens empari, si pot!
    36. que Déu et (o el, o us, o els) perdoni! Expressió que hom diu per indicar que no vol venjar-se de l’ofensa que li han fet.
    37. que sigui el que Déu vulgui Expressió amb què hom confia a la voluntat de Déu el resultat d’una cosa empresa o que ha decidit de fer.
    38. semblar (o creure’s) el déu de la terra Ésser molt superb i ostentós.
    39. sense encomanar-se a Déu ni al diable Irreflexivament, sense precaucions.
    40. temptar Déu Fer coses perilloses, arriscades, ésser imprudent.
    41. tot déu Tothom, molts.
    42. voto a Déu! vulgarment Antiga fórmula de jurament usada com a exclamació que denota sorpresa, enuig, etc.

■ déu

masculí referit a l’ ésser suprem és escrit en majúscula història de les religions i filosofia Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem , o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat del real, objectes sempre de culte i expressió, personal o no, del misteri de l’existència i de l’inexplicable per extensió Allò que hom valora, adora, venera, etc, com si fos un déu El diner és el seu déu alçar o elevar , o aixecar , etc Déu colloquialment catolicisme En la missa, alçar l’hòstia i el calze la casa de Déu L’edifici d’una església rebre Déu…
Informació complementària
Traducció

■ deu1

deu

Partició sil·làbica: deu
Etimologia: del ll. dĕcem, íd. 1a font: orígens de la llengua
  1. adjectiu Nou més un. Una nena de deu anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa deu; desè. El llibre deu del segon prestatge. La pàgina deu.
  3. [plural deus] masculí
    1. El nombre deu, 10. Ha sortit el deu.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre deu. Viu al deu del carrer de València.
  4. masculí i femení Els deu primers.
  5. les deu La desena hora des de les dotze de la nit o del migdia. A casa, esmorzem a les deu del matí i sopem a les deu del vespre.


    6. Vegeu també:
    deu2

■ deu1

adjectiu Nou més un Una nena de deu anys adjectiu i masculí i femení Que fa deu desè El llibre deu del segon prestatge La pàgina deu plural deus masculí El nombre deu, 10 Ha sortit el deu per extensió Cosa designada amb el nombre deu Viu al deu del carrer de València masculí i femení Els deu primers les deu La desena hora des de les dotze de la nit o del migdia A casa, esmorzem a les deu del matí i sopem a les deu del vespre Vegeu també deu 2
Informació complementària
Traducció

■ deu2

deu

Partició sil·làbica: deu
Etimologia: probablement d’un preromà indoeuropeu *doukis/ dukis ‘borboll’, d’una base dheu-/dheuk- ‘fer remolins’, relacionada potser amb la del ll. dux, dŭcis ‘conductor’ 1a font: c. 1330
    femení
  1. geologia Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície.
  2. tenir set deus de (una cosa) Tenir-ne abundància.


    3. Vegeu també:
    deu1

■ deu2

femení geologia Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície tenir set deus de una cosa Tenir-ne abundància Vegeu també deu 1
Informació complementària
Traducció

deu milionèsim | deu milionèsima

deu milionèsim

Partició sil·làbica: deu mi_li_o_nè_sim
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu milions de parts iguals.
    2. masculí Tres deu milionèsims, 3/10 000 000.
  2. adjectiu Que, en una sèrie, en té nou milions nou-cents noranta-nou mil nou-cents noranta-nou davant seu. És el deu milionèsim turista que arriba.

deu milionèsim | deu milionèsima

adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu milions de parts iguals masculí Tres deu milionèsims, 3/10 000 000 adjectiu Que, en una sèrie, en té nou milions nou-cents noranta-nou mil nou-cents noranta-nou davant seu És el deu milionèsim turista que arriba
Traducció

deu mil·lèsim | deu mil·lèsima

deu mil·lèsim

Partició sil·làbica: deu mil_lè_sim
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu mil parts iguals.
    2. masculí Cinc deu mil·lèsims, 5/10 000.
  2. adjectiu Que, en una sèrie, en té nou mil nou-cents noranta-nou davant seu.

deu mil·lèsim | deu mil·lèsima

adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu mil parts iguals masculí Cinc deu millèsims, 5/10 000 adjectiu Que, en una sèrie, en té nou mil nou-cents noranta-nou davant seu
Traducció

■ déu-n’hi-do

déu-n’hi-do

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia Déu n’hi do]

Partició sil·làbica: déu-n’hi-do
  1. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do!
  2. interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!

■ déu-n’hi-do

adverbi Força, bastant Tens gana Home, déu-n’hi-do interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix He fet un negoci que déu-n’hi-do
Traducció

déu-n’hi-doret

déu-n’hi-doret

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia Déu n’hi doret]

Partició sil·làbica: déu-n’hi-do_ret
col·loquialment adverbi i interjecció Déu-n’hi-do. Déu-n’hi-doret, com parla aquell!

déu-n’hi-doret

colloquialment adverbi i interjecció Déu-n’hi-do Déu-n’hi-doret, com parla aquell
Traducció

■ deumesó | deumesona

deumesó

Partició sil·làbica: deu_me_só
Etimologia: de deu1, mes1 i el sufix -ó2
adjectiu i masculí i femení Dit de la criatura nada al cap de deu mesos de gestació.

■ deumesó | deumesona

adjectiu i masculí i femení Dit de la criatura nada al cap de deu mesos de gestació
Traducció