Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ detraure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detraure</title>

Partició sil·làbica: de_trau_re
Etimologia: del ll. detrahĕre, íd.

verb transitiu antigament detreure.

■ detraure

verb transitiu antigament detreure

■ detreure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detreure</title>

Partició sil·làbica: de_treu_re

verb transitiu

[p p detret -a]

antigament

Llevar, treure.
especialment Detractar.

■ detreure

verb transitiu p p detret -a antigament Llevar, treure especialment Detractar

■ detriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detriment</title>

Etimologia: del ll. detrimentum, íd., der. de deterĕre ‘gastar per fregament, esmicolar’, i aquest, de terĕre

masculí

Dany, perjudici, material o moral, que es va operant lentament. En detriment de la salut. Ho ha fet sense detriment de la seva glòria, de la seva reputació.
astrologia Posició d’un planeta en el signe oposat a la seva casa.

■ detriment

masculí Dany, perjudici, material o moral, que es va operant lentament En detriment de la salut Ho ha fet sense detriment de la seva glòria, de la seva reputació astrologia Posició d’un planeta en el signe oposat a la seva casa

■ detrit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detrit</title>

masculí detritus.

■ detrit

masculí detritus

■ detrític

| detrítica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detrític</title>

Etimologia: de detritus 1a font: 1917, DOrt.

adjectiu geologia Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments.

■ detrític

| detrítica

adjectiu geologia Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments

■ detritívor

| detritívora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detritívor</title>

Etimologia: de detritus i -vor

adjectiu i masculí ecologia Que s’alimenta de partícules de matèria orgànica morta.

■ detritívor

| detritívora

adjectiu i masculí ecologia Que s’alimenta de partícules de matèria orgànica morta

■ detritus

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detritus</title>

Etimologia: del ll. detritus, participi de detraĕre ‘gastar per fregament, esmicolar’, der. de terĕrer>. 1a font: 1917, DOrt.

masculí Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid. Detritus al·luvials, volcànics.

■ detritus

masculí Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid Detritus alluvials, volcànics

■ detumescència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detumescència</title>

Partició sil·làbica: de_tu_mes_cèn_ci_a
Etimologia: de detumescent

femení Desaparició o disminució d’una inflor.

■ detumescència

femení Desaparició o disminució d’una inflor

detumescent

<title type="display">detumescent</title>

Etimologia: del ll. detumescens, -ntis, participi pres. de detumescĕre ‘desinflar-se’

adjectiu Que té la virtut de produir detumescència.

detumescent

adjectiu Que té la virtut de produir detumescència

■ deturar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deturar</title>

Etimologia: probablement, alteració de l’ant. returar ‘aturar’, amb influx de detenir

verb transitiu i pronominal aturar 1 i 2.

■ deturar

verb transitiu i pronominal aturar 1 i 2