Es mostren 88953 resultats

■ deumesó
| deumesona

■ deumesó
| deumesona

adjectiu i masculí i femení Dit de la criatura nada al cap de deu mesos de gestació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: deu_re
Etimologia: del ll. dēbēre, íd., der. de habēre ‘tenir, posseir’, d’on, pròpiament, ‘tenir alguna cosa provinent d’algú al qual s’ha d’agrair’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Haver de donar o de pagar una quantitat a algú. Deu molts diners. Quant us dec?
    2. usat absolutament Deu a tothom.
    3. per extensió Em deuen els drets d’autor.
    4. figuradament Devem obediència als superiors. Fa temps que us dec una resposta.
  2. per extensió Haver d’atribuir un fet a algú o a alguna cosa. Deuen la victòria a la convicció amb què han lluitat. Et dec la vida. Caldes deu el nom a les aigües termals.
  3. obsolet Haver de fer alguna cosa per necessitat física o lògica, per obligació moral, per la força de les circumstàncies, etc.
    1. Ésser d’inferir, ésser probable o possible. Ja deuen ésser-hi: surt fum de la xemeneia. No en devia saber res.
    2. En frases interrogatives i dubitatives, indica incertesa sobre la resposta que cal donar. No sé pas quants devien ser. Qui deu ésser?



    5. Vegeu també:
    deure2

■ deure1

verb transitiu Haver de donar o de pagar una quantitat a algú Deu molts diners Quant us dec usat absolutament Deu a tothom per extensió Em deuen els drets d’autor figuradament Devem obediència als superiors Fa temps que us dec una resposta per extensió Haver d’atribuir un fet a algú o a alguna cosa Deuen la victòria a la convicció amb què han lluitat Et dec la vida Caldes deu el nom a les aigües termals obsolet Haver de fer alguna cosa per necessitat física o lògica, per obligació moral, per la força de les circumstàncies, etc Ésser d’inferir, ésser probable o possible Ja deuen ésser-hi surt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deure2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: deu_re
Etimologia: de deure1
    masculí
  1. filosofia i religió Obligació moral.
  2. [generalment en pl] especialment Treballs escolars que els alumnes han de fer a casa.
  3. comptabilitat En un compte, columna esquerra, en què hom anota els increments del capital en funcionament (actiu) o les reduccions de les fonts de finançament (passiu), i les pèrdues del net (oposat a l’haver).



    4. Vegeu també:
    deure1

■ deure2

masculí filosofia i religió Obligació moral generalment en pl especialment Treballs escolars que els alumnes han de fer a casa comptabilitat En un compte, columna esquerra, en què hom anota els increments del capital en funcionament actiu o les reduccions de les fonts de finançament passiu , i les pèrdues del net oposat a l’ haver Vegeu també deure 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deus ex machina*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">deus ex machina</title>

Pronúncia: dɛ̀uzɛgzmákina
Etimologia: [locució llatina]
    masculí
  1. Locució que significa ‘un déu (aparegut) des de la màquina’, que designa el recurs, emprat per l’antic drama, de fer aparèixer en escena una divinitat, suspesa en l’aire per mitjans mecànics, per tal de resoldre un conflicte o facilitar el desenllaç de l’obra.
  2. per extensió Expressió que significa la introducció artificial i gratuïta de qualsevol concepte o persona per intentar de resoldre una dificultat.

deus ex machina*

masculí Locució que significa ‘un déu aparegut des de la màquina’, que designa el recurs, emprat per l’antic drama, de fer aparèixer en escena una divinitat, suspesa en l’aire per mitjans mecànics, per tal de resoldre un conflicte o facilitar el desenllaç de l’obra per extensió Expressió que significa la introducció artificial i gratuïta de qualsevol concepte o persona per intentar de resoldre una dificultat
Gran Diccionari de la llengua catalana

deut-

deut-

Forma prefixada del mot grec deúteros , que significa ‘segon’, ‘secundari’ Ex deutialosoma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deute


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deute</title>

Partició sil·làbica: deu_te
Etimologia: del ll. dēbĭtum, íd., pròpiament participi de dēbēre ‘deure’ 1a font: 1237
    masculí
  1. dret civil Obligació que té una persona de donar una cosa o de pagar una quantitat a una altra persona.
  2. economia
    1. Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o un altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis.
    2. deute amortitzable Quantitat que cal tornar en una data de venciment determinada.
    3. deute consolidat Deute amortitzable que, a través de la consolidació, es converteix en perpetu.
    4. deute exterior Deute públic emès en moneda estrangera els títols representatius del qual són subscrits per ciutadans d’altres estats.
    5. deute perpetu Emprèstits, normalment del govern, que no tenen data de venciment.
    6. deute públic Endeutament de l’estat per la venda de títols representatius d’aquest deute en el mercat.

■ deute

masculí dret civil Obligació que té una persona de donar una cosa o de pagar una quantitat a una altra persona economia Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o un altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis deute amortitzable Quantitat que cal tornar en una data de venciment determinada deute consolidat Deute amortitzable que, a través de la consolidació, es converteix en perpetu deute exterior Deute públic emès en moneda estrangera els títols representatius del qual són subscrits per ciutadans d’altres estats deute perpetu Emprèstits,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deuter-

■ deuter-

Forma prefixada del mot grec deúteros , que significa ‘segon’, ‘secundari’ Ex deuteragonista
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuteració


<title type="display">deuteració</title>

Partició sil·làbica: deu_te_ra_ci_ó
femení química Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri com a traçador.

deuteració

femení química Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri com a traçador
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuteragonista

deuteragonista

masculí teatre Actor secundari de les representacions teatrals gregues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deuteri

■ deuteri

masculí símbol D química Núclid d’hidrogen, també anomenat hidrogen pesant
Traducció