Es mostren 88939 resultats

deuteració


<title type="display">deuteració</title>

Partició sil·làbica: deu_te_ra_ci_ó
femení química Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri com a traçador.

deuteració

femení química Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri com a traçador
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuteragonista

deuteragonista

masculí teatre Actor secundari de les representacions teatrals gregues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deuteri

■ deuteri

masculí símbol D química Núclid d’hidrogen, també anomenat hidrogen pesant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deuteró

■ deuteró

masculí física nuclear Nucli del deuteri, isòtop de l’hidrogen, compost per un protó i un neutró
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deutero-

■ deutero-

Forma prefixada del mot grec deúteros , que significa ‘segon’, ‘secundari’ Ex deuterogàmia, deuteroscòpia química Prefix que indica que un o més dels hidrògens d’una molècula són àtoms del seu isòtop deuteri
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deuterocanònic
| deuterocanònica

■ deuterocanònic
| deuterocanònica

adjectiu Bíblia Dit de cadascun dels llibres que són en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata però manquen en el cànon jueu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuteroencèfal

deuteroencèfal

masculí embriologia Nom que reben en conjunt el prosencèfal, el mesencèfal i el romboencèfal de l’esbós encefàlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deuteroliquen

■ deuteroliquen

masculí botànica Liquen en què el fong integrant és un deuteromicet
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuterologia

deuterologia

femení anatomia Tractat sobre la placenta i les secundines
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deuteromicets


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deuteromicets</title>

Partició sil·làbica: deu_te_ro_mi_cets
    masculí botànica
  1. plural Grup polifilètic de fongs molts dels quals tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits.
  2. singular Fong del grup dels deuteromicets.

■ deuteromicets

masculí botànica plural Grup polifilètic de fongs molts dels quals tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits singular Fong del grup dels deuteromicets