Es mostren 88953 resultats

■ devorant

■ devorant

adjectiu heràldica Dit de l’animal, especialment la serp, que devora una figura humana, de la qual només es veu la meitat superior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devorar</title>

Etimologia: del ll. devorare, íd.
    verb transitiu
    1. Menjar un animal (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles.
    2. per extensió Les erugues han devorat les fulles.
    1. Menjar àvidament. Va devorar el berenar en un tres i no res.
    2. usat absolutament Té una gana, que no menja: devora.
    3. figuradament La devorava amb la mirada.
  3. Exhaurir, consumir enterament. Ha devorat l’herència. Tinc una set que em devora.
  4. figuradament Llegir àvidament. Devorava llibres i més llibres.

■ devorar

verb transitiu Menjar un animal la seva presa Els llops han devorat quatre ovelles per extensió Les erugues han devorat les fulles Menjar àvidament Va devorar el berenar en un tres i no res usat absolutament Té una gana, que no menja devora figuradament La devorava amb la mirada Exhaurir, consumir enterament Ha devorat l’herència Tinc una set que em devora figuradament Llegir àvidament Devorava llibres i més llibres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devot
| devota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devot</title>

Etimologia: del ll. devotus, -a, -um ‘donat, abnegat’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que té devoció. És un home molt devot. Els devots del rei.
  2. adjectiu Que mou a devoció. Una imatge devota.
  3. femení antigament Ofrena feta pels fidels a l’església en agraïment dels favors rebuts dels sants.
  4. femení Santuari.

■ devot
| devota

adjectiu i masculí i femení Que té devoció És un home molt devot Els devots del rei adjectiu Que mou a devoció Una imatge devota femení antigament Ofrena feta pels fidels a l’església en agraïment dels favors rebuts dels sants femení Santuari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devotament

■ devotament

adverbi Amb devoció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devuit

■ devuit

adjectiu i masculí dialectal antigament Divuit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dexametasona

dexametasona

femení farmàcia, indústria farmacèutica Pólvores blanques cristallines de fórmula C 2 2 H 2 9 FO 5 , corticoesteroide sintètic molt més potent que la prednisona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dexio-

■ dexio-

Forma prefixada del mot grec dexiós , que significa ‘que és a la dreta’ Ex dexiocàrdia, dexiotròpic
Gran Diccionari de la llengua catalana

dextrà

dextrà

masculí bioquímica Cadascun dels polímers de la glucosa produïts en la fermentació de la sacarosa pel bacteri Leuconostoc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dextrat
| dextrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dextrat</title>

Etimologia: del ll. dextratus, -a, -um ‘girat a la dreta’, der. de dexter, -a, -um ‘a la dreta, dret’
    adjectiu heràldica
  1. Dit de l’escut dividit per una línia paral·lela al seu costat destre i situada a un terç de la seva amplària.
  2. Dit de la peça o figura acompanyada d’una altra o d’altres a la seva destra.
  3. Dit del pal col·locat més a la dreta respecte a la seva situació habitual dins l’escut.
  4. Dit del casc que mira el flanc destre.

■ dextrat
| dextrada

adjectiu heràldica Dit de l’escut dividit per una línia parallela al seu costat destre i situada a un terç de la seva amplària Dit de la peça o figura acompanyada d’una altra o d’altres a la seva destra Dit del pal collocat més a la dreta respecte a la seva situació habitual dins l’escut Dit del casc que mira el flanc destre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dextrina

■ dextrina

femení bioquímica i química orgànica Producte intermediari en la hidròlisi àcida o enzimàtica de midons i fècules
Traducció