Es mostren 88939 resultats

■ diabasa

■ diabasa

femení petrografia Mena de roca, anomenada també dolerita , formada per cristalls de feldespat inclosos en una matriu de petits cristalls de piroxens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diabètic
| diabètica

■ diabètic
| diabètica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la diabetis adjectiu i masculí i femení Que pateix de diabetis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diabetis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diabetis</title>

Partició sil·làbica: di_a_be_tis
Etimologia: del gr. diabḗtēs ‘sifó’, der. de diabaínō ‘travessar, passar’, per l’excessiva secreció d’orina; el canvi de -etes en -etis és influït per noms mèdics en -itis 1a font: 1888, DLab.
    femení patologia
  1. Nom genèric donat a totes les afeccions caracteritzades per una excessiva excreció urinària (poliúria).
  2. especialment Diabetis sacarina.
  3. diabetis insípida Diabetis caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l’organisme.
  4. diabetis sacarina (o ‘mellitus’) Diabetis que es manifesta fonamentalment per trastorns del metabolisme hidrocarbonat, però que afecta també els lípids i les proteïnes, i s’acompanya d’hiperglucèmia.

■ diabetis

femení patologia Nom genèric donat a totes les afeccions caracteritzades per una excessiva excreció urinària poliúria especialment Diabetis sacarina diabetis insípida Diabetis caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l’organisme diabetis sacarina o ‘mellitus’ Diabetis que es manifesta fonamentalment per trastorns del metabolisme hidrocarbonat, però que afecta també els lípids i les proteïnes, i s’acompanya d’hiperglucèmia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diablàstic
| diablàstica


<title type="display">diablàstic</title>

Partició sil·làbica: di_a_blàs_tic
adjectiu petrografia Dit de la mena de creixement dels diferents minerals que formen una roca consistent en una interpenetració irregular dels distints cristalls components.

diablàstic
| diablàstica

adjectiu petrografia Dit de la mena de creixement dels diferents minerals que formen una roca consistent en una interpenetració irregular dels distints cristalls components
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diable</title>

Partició sil·làbica: di_a_ble
Etimologia: del ll. td. diabŏlus, i aquest, del gr. diábolos, íd., pròpiament ‘l’acusador, el calumniador’, der. de diabállō ‘separar, acusar, calumniar’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Bíblia, cristianisme i etnografia Personificació de l’esperit del mal.
    2. plural En frases interrogatives o exclamatives, o emprat com a interjecció, denota enuig, estranyesa, resolució, etc. Qui diables ho ha escampat? Com diables t’ho fas?
    3. anar-se’n al diable Perdre’s, fer-se malbé, ésser destruïda alguna cosa sense remissió.
    4. com el diable (o un diable, o mil diables, etc.) (o més que el diable [o un diable, o mil diables, etc.]) Moltíssim.
    5. del diable Qualificació que denota enuig, menyspreu, etc. Aquest afer del diable!
    6. del diable (o de tots els diables, o de mil diables, etc.) Qualificació que hom aplica a alguna cosa extraordinària, desmesurada. Han armat un escàndol de cent mil diables!
    7. donar (o vendre) l’ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l’ànima després de la mort a canvi d’obtenir riqueses, plaers, poder.
    8. donar-se al diable (o a tots els diables) Desesperar-se, impacientar-se excessivament, irritar-se molt.
    9. el diable, quan és vell, es fa ermità Refrany que vol dir que els vells adopten una conducta assenyada i diferent de quan eren joves.
    10. enviar (o engegar) al diable Engegar algú o alguna cosa, desentendre-se’n, rebutjar iradament en una conversa allò que l’altre diu, etc.
    11. ésser posseït del diable Estar endimoniat.
    12. que el diable se m’emporti (o se m’endugui) si... Expressió amb què hom assevera que allò que diu és cert.
    13. tenir el diable al cos Ésser bellugadís, turbulent, entremaliat, etc.
    14. treballar per al diable Treballar sense gens de profit o sense saber per a què.
    15. ves-te’n (o aneu-vos-en, o que se’n vagi, etc.) al diable! Expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable.
  2. Príncep dels àngels rebels.
    1. Persona que hom compara a un diable, per dolenta, enutjosa, etc., per temerària, turbulenta, entremaliada, etc. Aquest diable d’home no em dona sinó disgusts!
    2. per extensió Aquest gosset és un diable. Diable de bicicleta: ja se m’ha tornat a fer malbé!
    3. pobre diable Pobre home, infeliç, persona de poca vàlua o de poca categoria social.
    1. Dit d’una persona que meravella en alguna cosa. Diable de Joan: ho ha resolt en un moment!
    2. per extensió Diable de novel·la: a cada nova lectura hi trobo detalls més apassionants!
  5. Carretó de dues rodes, molt lleuger, que serveix per a transportar fardells o paquets.
  6. agricultura Mena de trill format per un cilindre de fusta amb dues rodes proveït de tallants, que hom fa rodar per damunt l’era i serveix per a rompre i tallar la palla.
  7. heràldica Figura fabulosa representada per un home nu amb ales i cua de drac, banyes i urpes i a vegades armat d’una forca.
  8. diable desmotador indústria tèxtil Màquina emprada, després del desgreixatge de la llana, per a eliminar mecànicament les restes vegetals que porta.
  9. diable desfibrador indústria tèxtil Màquina emprada per a desfibrar llanes embullades, o retalls de draps de llana, nous o usats.
  10. diable de Tasmània zoologia Mamífer metateri de la família dels dasiúrids (Sarcophilus harrisii), carnívor, de marsupi poc profund, en forma de ferradura, i de pelatge curt i fosc amb taques blanques.
  11. diners del diable En alguns indrets dels Països Catalans, nom popular per a designar els nummulits fòssils, de forma discoidal.

■ diable

masculí Bíblia , cristianisme i etnografia Personificació de l’esperit del mal plural En frases interrogatives o exclamatives, o emprat com a interjecció, denota enuig, estranyesa, resolució, etc Qui diables ho ha escampat Com diables t’ho fas anar-se’n al diable Perdre’s, fer-se malbé, ésser destruïda alguna cosa sense remissió com el diable o un diable , o mil diables , etc o més que el diable o un diable , o mil diables , etc Moltíssim del diable Qualificació que denota enuig, menyspreu, etc Aquest afer del diable del diable o de tots els diables , o de mil diables , etc Qualificació que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diablejar

■ diablejar

verb intransitiu Fer diableries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diableria

■ diableria

femení Idea o acció diabòlica per extensió Entremaliadura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diablessa

■ diablessa

femení Diable del sexe femení especialment i figuradament Dona dolenta com un diable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diablia

diablia

femení Diableria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diabló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diabló</title>

Partició sil·làbica: di_a_bló
Etimologia: de diable
    masculí
  1. Diable petit.
  2. figuradament Infant entremaliat.
  3. entomologia Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids (Balaninus sp), proveït d’una llarga probòscide amb què perfora la closca de certs fruits i que comprèn com a espècies principals el diabló de l’avellaner (B. nucum) i el diabló del castanyer (B. elephas).

■ diabló

masculí Diable petit figuradament Infant entremaliat entomologia Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids Balaninus sp , proveït d’una llarga probòscide amb què perfora la closca de certs fruits i que comprèn com a espècies principals el diabló de l’avellaner B nucum i el diabló del castanyer B elephas
Traducció