Es mostren 88939 resultats

■ diabòlic
| diabòlica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diabòlic</title>

Partició sil·làbica: di_a_bò_lic
Etimologia: del ll. diabolĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. diabolikós, íd. 1a font: 1460, Roig
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al diable o als diables. Poder diabòlic. Arts diabòliques.
  2. per extensió Molt dolent, perniciós, repulsiu, etc. Quin governant més diabòlic: es complau a vessar sang.

■ diabòlic
| diabòlica

adjectiu Relatiu o pertanyent al diable o als diables Poder diabòlic Arts diabòliques per extensió Molt dolent, perniciós, repulsiu, etc Quin governant més diabòlic es complau a vessar sang
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diabolical

■ diabolical

adjectiu Diabòlic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diabòlicament

■ diabòlicament

adverbi D’una manera diabòlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diabolisme

■ diabolisme

masculí Culte al diable satanisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàbolo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diàbolo</title>

Partició sil·làbica: di_à_bo_lo
Etimologia: del fr. diabolo, format sobre l’arrel de diabolique, amb possible influx de l’it. diavolo, tot i que en it. el mateix mot (i joc) diabolo es considera també d’origen fr
masculí jocs d’entreteniment Joc en què hom fa rodar, llança enlaire i toma un rodet amb un cordill que té agafat pels dos caps mitjançant dos pals que fa pujar i baixar alternativament.

■ diàbolo

masculí jocs d’entreteniment Joc en què hom fa rodar, llança enlaire i toma un rodet amb un cordill que té agafat pels dos caps mitjançant dos pals que fa pujar i baixar alternativament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diac

■ diac

masculí electrònica Dispositiu electrònic semiconductor equivalent a dos díodes connectats en antiparallel
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaca</title>

Partició sil·làbica: di_a_ca
Etimologia: del ll. td. diacŏnus (del gr. diákonos ‘servidor’), que donà l’ant. diaque (pl. diàquens); del pl. en -es es feu el singular diaca, com poeta, papa 1a font: s. XIV, Llull
masculí cristianisme Cristià ordenat que té la missió d’ajudar el bisbe i el prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques.

■ diaca

masculí cristianisme Cristià ordenat que té la missió d’ajudar el bisbe i el prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diacetil

■ diacetil

masculí química orgànica i alimentació, indústries alimentàries Diametil cetona, substància present en l’oli de llorer i en d’altres
Gran Diccionari de la llengua catalana

diacetona alcohol


<title type="display">diacetona alcohol</title>

Partició sil·làbica: di_a_ce_to_na al_co_hol
femení química orgànica Líquid inflamable que es descompon per contacte prolongat amb àlcalis i per destil·lació a la pressió atmosfèrica.

diacetona alcohol

femení química orgànica Líquid inflamable que es descompon per contacte prolongat amb àlcalis i per destillació a la pressió atmosfèrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàcid
| diàcida

■ diàcid
| diàcida

adjectiu química Dit d’una base la molècula de la qual té dos hidroxils substituïbles
Traducció