Es mostren 88940 resultats

■ diàcid
| diàcida

■ diàcid
| diàcida

adjectiu química Dit d’una base la molècula de la qual té dos hidroxils substituïbles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diacinesi

diacinesi

femení citologia Estat final de la profase de la meiosi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaclasament

■ diaclasament

masculí geologia Disposició i freqüència dels plans de diàclasi en una roca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaclasat
| diaclasada

■ diaclasat
| diaclasada

adjectiu geologia Dit de la roca afectada per diàclasi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàclasi

■ diàclasi

femení geologia Fractura en una roca rígida sense desplaçament relatiu dels dos fragments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconal

■ diaconal

adjectiu Relatiu o pertanyent al diaca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconat

■ diaconat

masculí cristianisme Grau de diaca dins el sagrament de l’orde Ministeri del diaca Conjunt dels diaques d’una Església, d’un país, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconessa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaconessa</title>

Partició sil·làbica: di_a_co_nes_sa
Etimologia: del ll. ecl. diaconissa, íd.
    femení cristianisme
  1. Dona que ha estat ordenada de diaca.
  2. En l’Església primitiva i entre els reformats, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca.

■ diaconessa

femení cristianisme Dona que ha estat ordenada de diaca En l’Església primitiva i entre els reformats, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaconia</title>

Partició sil·làbica: di_a_co_ni_a
Etimologia: del ll. ecl. diaconia, íd.
    femení cristianisme
  1. Circumscripció eclesiàstica sota la cura d’un diaca.
  2. En l’Església primitiva, assistència benèfica pròpia del diaconat.
  3. Institució benèfica de l’Església Evangèlica.

■ diaconia

femení cristianisme Circumscripció eclesiàstica sota la cura d’un diaca En l’Església primitiva, assistència benèfica pròpia del diaconat Institució benèfica de l’Església Evangèlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàcrisi

■ diàcrisi

femení patologia Crisi característica d’una malaltia Evacuació que acompanya a vegades aquesta crisi
Traducció