Es mostren 88939 resultats

diacinesi

diacinesi

diaclasament

diaclasament

diaclasat
| diaclasada

diaclasat
| diaclasada

diàclasi

diàclasi

diaconal

diaconal

diaconat

diaconat

diaconessa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaconessa</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_a_co_nes_sa
Etimologia: del ll. ecl. diaconissa, íd.
Body
    femení cristianisme
  1. Dona que ha estat ordenada de diaca.
  2. En l’Església primitiva i entre els reformats, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca.

diaconessa

diaconia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaconia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_a_co_ni_a
Etimologia: del ll. ecl. diaconia, íd.
Body
    femení cristianisme
  1. Circumscripció eclesiàstica sota la cura d’un diaca.
  2. En l’Església primitiva, assistència benèfica pròpia del diaconat.
  3. Institució benèfica de l’Església Evangèlica.

diaconia

diàcrisi

diàcrisi

Traducció

diacrític
| diacrítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diacrític</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_a_crí_tic
Etimologia: del gr. diakritikós ‘distintiu’ 1a font: c. 1900
Body
  1. adjectiu Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics.
  2. signe diacrític (o simplement diacrític m)
    1. gramàtica Signe gràfic que hom posa en una lletra per indicar que té un valor diferent, com ara la dièresi a pingüí per indicar que cal pronunciar la u, o l’accent sobre és per diferenciar aquesta forma del verb ésser del pronom es.
    2. fonètica, fonologia Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar alguna mena de modificació fonètica.

diacrític
| diacrítica