Es mostren 88953 resultats

■ diàclasi

■ diàclasi

femení geologia Fractura en una roca rígida sense desplaçament relatiu dels dos fragments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconal

■ diaconal

adjectiu Relatiu o pertanyent al diaca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconat

■ diaconat

masculí cristianisme Grau de diaca dins el sagrament de l’orde Ministeri del diaca Conjunt dels diaques d’una Església, d’un país, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconessa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaconessa</title>

Partició sil·làbica: di_a_co_nes_sa
Etimologia: del ll. ecl. diaconissa, íd.
    femení cristianisme
  1. Dona que ha estat ordenada de diaca.
  2. En l’Església primitiva i entre els reformats, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca.

■ diaconessa

femení cristianisme Dona que ha estat ordenada de diaca En l’Església primitiva i entre els reformats, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaconia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaconia</title>

Partició sil·làbica: di_a_co_ni_a
Etimologia: del ll. ecl. diaconia, íd.
    femení cristianisme
  1. Circumscripció eclesiàstica sota la cura d’un diaca.
  2. En l’Església primitiva, assistència benèfica pròpia del diaconat.
  3. Institució benèfica de l’Església Evangèlica.

■ diaconia

femení cristianisme Circumscripció eclesiàstica sota la cura d’un diaca En l’Església primitiva, assistència benèfica pròpia del diaconat Institució benèfica de l’Església Evangèlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàcrisi

■ diàcrisi

femení patologia Crisi característica d’una malaltia Evacuació que acompanya a vegades aquesta crisi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diacrític
| diacrítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diacrític</title>

Partició sil·làbica: di_a_crí_tic
Etimologia: del gr. diakritikós ‘distintiu’ 1a font: c. 1900
  1. adjectiu Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics.
  2. signe diacrític (o simplement diacrític m)
    1. gramàtica Signe gràfic que hom posa en una lletra per indicar que té un valor diferent, com ara la dièresi a pingüí per indicar que cal pronunciar la u, o l’accent sobre és per diferenciar aquesta forma del verb ésser del pronom es.
    2. fonètica, fonologia Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar alguna mena de modificació fonètica.

■ diacrític
| diacrítica

adjectiu Que serveix per a caracteritzar, per a distingir Símptomes diacrítics signe diacrític o simplement diacrític m gramàtica Signe gràfic que hom posa en una lletra per indicar que té un valor diferent, com ara la dièresi a pingüí per indicar que cal pronunciar la u , o l’accent sobre és per diferenciar aquesta forma del verb ésser del pronom es fonètica, fonologia Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar alguna mena de modificació fonètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diacronia

■ diacronia

femení lingüística Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diacrònic
| diacrònica

■ diacrònic
| diacrònica

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a la diacronia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diacústica

■ diacústica

femení Estudi del so refractat
Traducció