Es mostren 88939 resultats

■ diacronia

■ diacronia

femení lingüística Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diacrònic
| diacrònica

■ diacrònic
| diacrònica

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a la diacronia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diacústica

■ diacústica

femení Estudi del so refractat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diada</title>

Partició sil·làbica: di_a_da
Etimologia: de dia 1a font: 1577
    femení
  1. Dia assenyalat, en què hom celebra una festa popular o solemne, de caràcter religiós, esportiu o cívic. La diada de Corpus.
  2. Dia amb relació al temps que fa; temps. Avui ha fet una diada molt calorosa.
  3. Dia amb relació a l’activitat humana. Dijous tenim la diada de regar.

■ diada

femení Dia assenyalat, en què hom celebra una festa popular o solemne, de caràcter religiós, esportiu o cívic La diada de Corpus Dia amb relació al temps que fa temps Avui ha fet una diada molt calorosa Dia amb relació a l’activitat humana Dijous tenim la diada de regar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

díade


<title type="display">díade</title>

Partició sil·làbica: dí_a_de
    femení
  1. Grup, conjunt, de dos elements.
  2. genètica Conjunt de les dues cèl·lules que resulten de la primera divisió meiòtica.
  3. genètica Cromosoma integrat per dues cromàtides durant la primera divisió meiòtica.

díade

femení Grup, conjunt, de dos elements genètica Conjunt de les dues cèllules que resulten de la primera divisió meiòtica genètica Cromosoma integrat per dues cromàtides durant la primera divisió meiòtica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diadelf
| diadelfa

■ diadelf
| diadelfa

adjectiu botànica Dit dels estams agrupats en dos fascicles, un dels quals sovint consta d’un sol estam Dit de la planta, de la flor o de l’androceu amb estams diadelfs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diadema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diadema</title>

Partició sil·làbica: di_a_de_ma
Etimologia: del ll. diadēma, i aquest, del gr. diádēma, -atos, íd. 1a font: 1431
    femení
  1. Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
    1. poèticament Corona.
    2. cenyir la diadema figuradament Esdevenir rei.
  3. Adornament del cap que consisteix en un cercle de pedres o de metalls preciosos, de roba, de plàstic, etc.
  4. heràldica
    1. Cèrcol d’or posat generalment voltant el cap pel darrere.
    2. Cadascun dels arcs que tanquen per la part superior les corones i damunt la intersecció dels quals descansa el món amb la creu.

■ diadema

femení Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap poèticament Corona cenyir la diadema figuradament Esdevenir rei Adornament del cap que consisteix en un cercle de pedres o de metalls preciosos, de roba, de plàstic, etc heràldica Cèrcol d’or posat generalment voltant el cap pel darrere Cadascun dels arcs que tanquen per la part superior les corones i damunt la intersecció dels quals descansa el món amb la creu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diademat
| diademada

■ diademat
| diademada

adjectiu heràldica Decorat amb una diadema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diadematoïdeus


<title type="display">diadematoïdeus</title>

Partició sil·làbica: di_a_de_ma_to_ï_deus
    masculí zoologia
  1. plural Ordre d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn la família dels equínids.
  2. singular Equinoderm de l’ordre dels diadematoïdeus.

diadematoïdeus

masculí zoologia plural Ordre d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn la família dels equínids singular Equinoderm de l’ordre dels diadematoïdeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàdic
| diàdica

■ diàdic
| diàdica

adjectiu matemàtiques Dit d’una operació amb dos operands