Es mostren 88939 resultats

■ diageotropisme

■ diageotropisme

masculí botànica Geotropisme transversal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàglif

■ diàglif

masculí Dibuix fet a la pedra o un altre material dur talment que una impressió del dibuix dona una figura en relleu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagnosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diagnosi</title>

Partició sil·làbica: di_ag_no_si
Etimologia: del gr. diágnōsis ‘discerniment, examen, decisió’
    femení
  1. biologia Descripció concisa dels caràcters distintius d’un organisme o d’un grup taxonòmic.
  2. medicina Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molt diversos signes diagnòstics.

■ diagnosi

femení biologia Descripció concisa dels caràcters distintius d’un organisme o d’un grup taxonòmic medicina Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molt diversos signes diagnòstics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagnòstic
| diagnòstica

■ diagnòstic
| diagnòstica

medicina adjectiu Que serveix per a reconèixer signe diagnòstic Cadascun dels signes d’una malaltia masculí Diagnosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagnosticar

■ diagnosticar

verb transitiu Fer la diagnosi d’una malaltia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagòmetre

■ diagòmetre

masculí metrologia Conductímetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagonal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diagonal</title>

Partició sil·làbica: di_a_go_nal
Etimologia: del ll. diagonalis, íd., i aquest, llatinitzat del gr. diagṓnios, íd. 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu Que travessa quelcom obliquament, segons la direcció d’una diagonal 2.
    2. en diagonal locució adverbial En direcció obliqua, d’un vèrtex a un altre de no immediat.
  2. femení geometria
    1. Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs no consecutius d’un polígon.
    2. Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs d’un políedre no situats a la mateixa cara.
    3. Recta que en talla unes altres de paral·leles però no perpendicularment a elles.
  3. adjectiu geometria Dit d’una superfície que passa per dues arestes no adjacents d’un políedre.
  4. femení ferrocarrils Via que talla en angle agut un feix de vies paral·leles i les enllaça mitjançant els corresponents canvis de via.

■ diagonal

adjectiu Que travessa quelcom obliquament, segons la direcció d’una diagonal 2 en diagonal locució adverbial En direcció obliqua, d’un vèrtex a un altre de no immediat femení geometria Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs no consecutius d’un polígon Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs d’un políedre no situats a la mateixa cara Recta que en talla unes altres de paralleles però no perpendicularment a elles adjectiu geometria Dit d’una superfície que passa per dues arestes no adjacents d’un políedre femení ferrocarrils Via que talla en angle agut un feix de vies paralleles i les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diagonalitzable


<title type="display">diagonalitzable</title>

Partició sil·làbica: di_a_go_na_lit_za_ble
adjectiu matemàtiques Dit d’un endomorfisme d’un espai vectorial que, en una determinada base, admet una matriu diagonal, és a dir, que admet diagonalització.

diagonalitzable

adjectiu matemàtiques Dit d’un endomorfisme d’un espai vectorial que, en una determinada base, admet una matriu diagonal, és a dir, que admet diagonalització
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagonalització

■ diagonalització

femení matemàtiques Acció de diagonalitzar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

diagonalitzar

diagonalitzar

verb transitiu matemàtiques Convertir en forma diagonal la matriu d’un endomorfisme d’un espai vectorial mitjançant un canvi de base
Informació complementària