Es mostren 88953 resultats

■ diagrama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diagrama</title>

Partició sil·làbica: di_a_gra_ma
Etimologia: del gr. diágramma ‘registre; dibuix; pla’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. Representació gràfica d’un fenomen, d’una llei o de la distribució de les parts d’una cosa.
  2. física Gràfic traçat generalment en un pla dotat d’uns eixos de coordenades per tal d’il·lustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom pot considerar com a funció de l’altra.
  3. diagrama de blocs electrònica i enginyeria Representació gràfica esquemàtica i funcional d’un sistema, sovint electrònic, en la qual figuren els seus elements o parts constituents (blocs), amb les funcions corresponents a cadascuna d’aquestes i llur interacció, representada per línies que uneixen aquests blocs.
  4. diagrama floral botànica Representació gràfica de la simetria de la flor i del nombre i la posició de les peces florals.
  5. diagrama foliar botànica Representació gràfica de la disposició de les fulles.
  6. diagrama ombrotèrmic geobotànica i climatologia Diagrama que relaciona gràficament la temperatura amb la pluviositat.

■ diagrama

masculí Representació gràfica d’un fenomen, d’una llei o de la distribució de les parts d’una cosa física Gràfic traçat generalment en un pla dotat d’uns eixos de coordenades per tal d’illustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom pot considerar com a funció de l’altra diagrama de blocs electrònica i enginyeria Representació gràfica esquemàtica i funcional d’un sistema, sovint electrònic, en la qual figuren els seus elements o parts constituents blocs, amb les funcions corresponents a cadascuna d’aquestes i llur interacció, representada per línies que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagramació

■ diagramació

femení arts gràfiques Acció de diagramar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagramar

■ diagramar

verb transitiu arts gràfiques Distribuir esquemàticament una pàgina d’un llibre, d’un imprès, etc En òfset, muntar les pàgines
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diagramàtic
| diagramàtica

■ diagramàtic
| diagramàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un diagrama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dial</title>

Partició sil·làbica: di_al
Etimologia: de l’angl. dial ‘esfera, quadrant, disc’, format del ll. dies ‘dia’
masculí radiotècnia Escala graduada dels aparells receptors de ràdio destinada a indicar les longituds d’ona i les freqüències corresponents a cada emissora.

■ dial

masculí radiotècnia Escala graduada dels aparells receptors de ràdio destinada a indicar les longituds d’ona i les freqüències corresponents a cada emissora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialectal

■ dialectal

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a un dialecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialectalisme

■ dialectalisme

masculí lingüística Tret lingüístic propi d’un dialecte Mot dialectal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialectalització

■ dialectalització

femení lingüística Procés de trencament en dialectes d’un domini lingüístic o d’una llengua literària unificats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dialecte</title>

Partició sil·làbica: di_a_lec_te
Etimologia: del gr. diálektos ‘manera de parlar; llengua, dialecte’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí lingüística
  1. Cadascuna de les varietats geogràfiques, històriques o socials d’una llengua, associades amb la procedència dels parlants.
  2. Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les quals modalitats no solen tenir gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles.

■ dialecte

masculí lingüística Cadascuna de les varietats geogràfiques, històriques o socials d’una llengua, associades amb la procedència dels parlants Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les quals modalitats no solen tenir gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialèctic
| dialèctica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dialèctic</title>

Partició sil·làbica: di_a_lèc_tic
Etimologia: del gr. dialektikós ‘relatiu a la discussió’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la dialèctica. Procediments dialèctics.
    2. per extensió Dit del pensament, el diàleg o el comportament en general que intenten d’establir i de mantenir alhora aspectes oposats entre ells i complementaris.
  2. masculí i femení
    1. Persona que professa la dialèctica, expert en la dialèctica.
    2. per extensió Persona hàbil en el diàleg, que té una manera de pensar no simplista, d’acord amb la complexitat de la realitat.
  3. femení
    1. filosofia Procés mental de comprensió de la realitat mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.
    2. lògica Branca de la lògica que ensenya les regles del raonament.
    3. per extensió Art de discutir.

■ dialèctic
| dialèctica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dialèctica Procediments dialèctics per extensió Dit del pensament, el diàleg o el comportament en general que intenten d’establir i de mantenir alhora aspectes oposats entre ells i complementaris masculí i femení Persona que professa la dialèctica, expert en la dialèctica per extensió Persona hàbil en el diàleg, que té una manera de pensar no simplista, d’acord amb la complexitat de la realitat femení filosofia Procés mental de comprensió de la realitat mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat,…
Traducció