Es mostren 88939 resultats

■ dialectalització

■ dialectalització

femení lingüística Procés de trencament en dialectes d’un domini lingüístic o d’una llengua literària unificats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dialecte</title>

Partició sil·làbica: di_a_lec_te
Etimologia: del gr. diálektos ‘manera de parlar; llengua, dialecte’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí lingüística
  1. Cadascuna de les varietats geogràfiques, històriques o socials d’una llengua, associades amb la procedència dels parlants.
  2. Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les quals modalitats no solen tenir gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles.

■ dialecte

masculí lingüística Cadascuna de les varietats geogràfiques, històriques o socials d’una llengua, associades amb la procedència dels parlants Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les quals modalitats no solen tenir gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialèctic
| dialèctica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dialèctic</title>

Partició sil·làbica: di_a_lèc_tic
Etimologia: del gr. dialektikós ‘relatiu a la discussió’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la dialèctica. Procediments dialèctics.
    2. per extensió Dit del pensament, el diàleg o el comportament en general que intenten d’establir i de mantenir alhora aspectes oposats entre ells i complementaris.
  2. masculí i femení
    1. Persona que professa la dialèctica, expert en la dialèctica.
    2. per extensió Persona hàbil en el diàleg, que té una manera de pensar no simplista, d’acord amb la complexitat de la realitat.
  3. femení
    1. filosofia Procés mental de comprensió de la realitat mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.
    2. lògica Branca de la lògica que ensenya les regles del raonament.
    3. per extensió Art de discutir.

■ dialèctic
| dialèctica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dialèctica Procediments dialèctics per extensió Dit del pensament, el diàleg o el comportament en general que intenten d’establir i de mantenir alhora aspectes oposats entre ells i complementaris masculí i femení Persona que professa la dialèctica, expert en la dialèctica per extensió Persona hàbil en el diàleg, que té una manera de pensar no simplista, d’acord amb la complexitat de la realitat femení filosofia Procés mental de comprensió de la realitat mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialècticament

■ dialècticament

adverbi Emprant els procediments de la dialèctica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialectòleg
| dialectòloga

■ dialectòleg
| dialectòloga

masculí i femení Persona versada en l’estudi dels dialectes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialectologia

■ dialectologia

femení lingüística Estudi científic dels dialectes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialectològic
| dialectològica

■ dialectològic
| dialectològica

adjectiu lingüística Dialectal Relatiu o pertanyent a la dialectologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàleg


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diàleg</title>

Partició sil·làbica: di_à_leg
Etimologia: del ll. dialŏgus, i aquest, del gr. diálogos, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
    1. Conversa entre dues persones o més.
    2. informàtica Comunicació simultània entre dues persones a través d’internet.
  2. literatura, filosofia i religió Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes.
  3. música Composició vocal dels segles XVI-XVII, el text de la qual procedeix per alternança de dues veus, que poden prendre la forma de diàleg.
  4. teatre Col·loqui entre dos personatges o més.

■ diàleg

masculí Conversa entre dues persones o més informàtica Comunicació simultània entre dues persones a través d’internet literatura , filosofia i religió Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes música Composició vocal dels segles XVI-XVII, el text de la qual procedeix per alternança de dues veus, que poden prendre la forma de diàleg teatre Colloqui entre dos personatges o més
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diali-

■ diali-

Forma prefixada del mot grec dialýō , que significa ‘dissoldre’, ‘separar’ Ex dialifille, dialitèpal
Gran Diccionari de la llengua catalana

dialifil·le
| dialifil·la

dialifil·le
| dialifil·la

adjectiu botànica De fillomes fulles, bràctees, pètals, etc lliures