Es mostren 88939 resultats

■ dialtea

■ dialtea

femení farmàcia, indústria farmacèutica Ungüent emprat antigament, compost principalment d’arrel de malví
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamagnètic
| diamagnètica

■ diamagnètic
| diamagnètica

magnetisme adjectiu i masculí Dit dels cossos que presenten diamagnetisme adjectiu Relatiu o pertanyent al diamagnetisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamagnetisme

■ diamagnetisme

masculí magnetisme Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diamant</title>

Partició sil·làbica: di_a_mant
Etimologia: del b. ll. diamas, -ntis, metàtesi d’un ll. vg. *adĭmas (cl. adămas, -ntis, del gr. adámas, -ntos ‘diamant’) per influx d’hel·lenismes com diadema, diàfan, etc 1a font: 1385
    masculí
    1. mineralogia Carboni pur que cristal·litza en el sistema regular, molt brillant i el més dur de tots els minerals, usat en joieria com a pedra preciosa i en la indústria per la seva gran duresa.
    2. tecnologia Eina que porta encastada una punta de diamant i que serveix per a tallar vidre.
    3. tecnologia Eina que consisteix en un fragment de diamant encastat a l’extrem d’una peça o suport d’acer que serveix per a rectificar el perfil de les moles.
    4. diamant brut (o en brut) mineralogia Diamant no tallat ni polit.
    1. Qualsevol cosa de característiques semblants al diamant.
    2. esports En el beisbol, part del camp de joc, anomenada també infield, als angles de la qual hi ha les tres bases.
    3. arts gràfiques Caràcter d’impremta de dos punts i mig actualment en desús.
    4. plural jocs d’entreteniment Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels diamants que duu gravats.
    5. jocs d’entreteniment Carta d’aquest coll.
    6. edició diamant Edició elegant, de forma i lletra molt petites.
    7. punta de diamant Adorn tallat en una pedra o en qualsevol altre material de forma de piràmide de poca altura.
  3. ornitologia Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de dues bandes (Taeniopygia bichenovii), el diamant de Gould (Chloebia gouldiae) i el diamant modest (Neochmia modesta).

■ diamant

masculí mineralogia Carboni pur que cristallitza en el sistema regular, molt brillant i el més dur de tots els minerals, usat en joieria com a pedra preciosa i en la indústria per la seva gran duresa tecnologia Eina que porta encastada una punta de diamant i que serveix per a tallar vidre tecnologia Eina que consisteix en un fragment de diamant encastat a l’extrem d’una peça o suport d’acer que serveix per a rectificar el perfil de les moles diamant brut o en brut mineralogia Diamant no tallat ni polit Qualsevol cosa de característiques semblants al diamant esports En el beisbol, part del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamantar

■ diamantar

verb transitiu tecnologia Rectificar el perfil d’una mola d’esmolar mitjançant un diamant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamantat
| diamantada

■ diamantat
| diamantada

adjectiu Cobert de diamants Que té el reflex del diamant Flors diamantades heràldica Dit de la figura carregada al centre amb un diamant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamantí
| diamantina

■ diamantí
| diamantina

adjectiu Adamantí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamantífer
| diamantífera

■ diamantífer
| diamantífera

adjectiu Que conté diamants Terreny diamantífer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamantista

■ diamantista

masculí i femení Persona que talla diamants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diametral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diametral</title>

Partició sil·làbica: di_a_me_tral
Etimologia: del ll. diametralis, íd.
    adjectiu matemàtiques
  1. Relatiu o pertanyent al diàmetre.
  2. Dit d’una corba o una superfície que divideix per la meitat un sistema de cordes paral·leles d’una corba o una superfície.

■ diametral

adjectiu matemàtiques Relatiu o pertanyent al diàmetre Dit d’una corba o una superfície que divideix per la meitat un sistema de cordes paralleles d’una corba o una superfície
Traducció