Es mostren 88953 resultats

■ dialogant

■ dialogant

adjectiu Predisposat al diàleg com a mitjà d'entesa Amb persones dialogants arribarem a un acord Propi d’una persona dialogant Una actitud dialogant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogar

■ dialogar

verb intransitiu Conversar transitiu literatura , filosofia i religió Posar en diàleg
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialògic
| dialògica

■ dialògic
| dialògica

adjectiu Que és escrit, és dit, etc, en forma de diàleg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dialogisme</title>

Partició sil·làbica: di_a_lo_gis_me
Etimologia: de diàleg 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Conclusió disjuntiva inferida d’una sola premissa.
  2. retòrica Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments atribuïts a uns personatges, o a presentar el diàleg d’una persona amb ella mateixa.

■ dialogisme

masculí Conclusió disjuntiva inferida d’una sola premissa retòrica Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments atribuïts a uns personatges, o a presentar el diàleg d’una persona amb ella mateixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogista

■ dialogista

masculí i femení Autor de diàlegs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogístic
| dialogística

■ dialogístic
| dialogística

adjectiu Relatiu o pertanyent al diàleg Dialògic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dialogita

dialogita

femení mineralogia Rodocrosita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialtea

■ dialtea

femení farmàcia, indústria farmacèutica Ungüent emprat antigament, compost principalment d’arrel de malví
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamagnètic
| diamagnètica

■ diamagnètic
| diamagnètica

magnetisme adjectiu i masculí Dit dels cossos que presenten diamagnetisme adjectiu Relatiu o pertanyent al diamagnetisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamagnetisme

■ diamagnetisme

masculí magnetisme Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa
Traducció