Es mostren 88939 resultats

■ diametralment

■ diametralment

adverbi En els extrems d’un diàmetre figuradament En oposició directa Dos parers diametralment oposats Discrepem diametralment quant a gustos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàmetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diàmetre</title>

Partició sil·làbica: di_à_me_tre
Etimologia: del ll. diametrus, i aquest, del gr. diámetros, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. geometria
    1. Corda que passa pel centre d’una figura (un cercle, una secció cònica, una esfera).
    2. Línia que divideix per la meitat un sistema de cordes paral·leles d’una corba.
    3. diàmetre aparent d’un astre astronomia Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
    4. diàmetres conjugats En una cònica, un diàmetre qualsevol i el definit per un sistema de cordes paral·lel al primer.
  2. Amplària d’un cos rodó mesurada d’un costat a l’altre passant pel mig.

■ diàmetre

masculí geometria Corda que passa pel centre d’una figura un cercle, una secció cònica, una esfera Línia que divideix per la meitat un sistema de cordes paralleles d’una corba diàmetre aparent d’un astre astronomia Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal diàmetres conjugats En una cònica, un diàmetre qualsevol i el definit per un sistema de cordes parallel al primer Amplària d’un cos rodó mesurada d’un costat a l’altre passant pel mig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diamina

■ diamina

femení química orgànica i indústria tèxtil Compost que conté en la molècula dues funcions amino
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diana</title>

Partició sil·làbica: di_a_na
Etimologia: de l’it. diana, nom de l’estel matutí o planeta Venus, der. de l’it. dì ‘dia’, pel fet de ser l’estel del dia 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. poèticament Estel de l’alba.
    1. Part central d’un blanc, d’una rodella.
    2. rodella 1 2.
    3. fer diana Encertar la diana.
  3. antigament Darrer temps de la guàrdia nocturna de gent armada.
    1. organització militar Toc a punta de dia per a despertar els soldats.
    2. tocar diana figuradament Indicar que hom s’ha de despertar per llevar-se. Demà a les sis toquen diana.

■ diana

femení poèticament Estel de l’alba Part central d’un blanc, d’una rodella rodella 1 2 fer diana Encertar la diana antigament Darrer temps de la guàrdia nocturna de gent armada organització militar Toc a punta de dia per a despertar els soldats tocar diana figuradament Indicar que hom s’ha de despertar per llevar-se Demà a les sis toquen diana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diandre
| diandra

diandre
| diandra

adjectiu botànica Dit de la flor que té dos estams
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diànoia

diànoia

femení filosofia En la filosofia grega, pensament racional discursiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diantre

■ diantre

masculí Eufemisme per diable , emprat en frases exclamatives, interrogatives o ponderatives i com a interjecció Què diantre fas Massa poc, diantre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dianye

■ dianye

masculí Eufemisme per diable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diapalma

■ diapalma

femení farmàcia, indústria farmacèutica Emplastre astringent, avui fora d’ús, de sabó de plom al qual hom afegeix cera i sulfat de zinc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diapasó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diapasó</title>

Partició sil·làbica: di_a_pa_só
Etimologia: del ll. diapason, íd., i aquest, abreviació del gr. dià pasō͂n khordō͂n ‘a través de totes les cordes’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. música
    1. Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designa l’octava que va del do1al do2.
    2. So de referència convencional que condiciona els sons restants del sistema musical.
    3. Extensió dels sons d’una veu o d’un instrument musical, del més greu al més agut.
    4. alçar (o abaixar) el diapasó figuradament Alçar (o abaixar) la veu, les pretensions pròpies.
    5. posar-se al diapasó de (algú) Conformar-se a la seva manera de veure, de sentir.
  2. música Petit instrument metàl·lic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la3 i serveix per a afinar instruments i donar el to als cantants.
  3. música Peça de fusta, anomenada també batedor, sobreposada al mànec d’alguns instruments de corda damunt la qual són subjectades les cordes amb els dits de la mà esquerra per a fer-ne variar l’altura de llur so.
  4. diagnosi Instrument metàl·lic en forma de U emprat en l’exploració de la sensibilitat profunda i en la diagnosi diferencial de les malalties de l’òrgan auditiu.

■ diapasó

masculí música Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designa l’octava que va del do 1 al do 2 So de referència convencional que condiciona els sons restants del sistema musical Extensió dels sons d’una veu o d’un instrument musical, del més greu al més agut alçar o abaixar el diapasó figuradament Alçar o abaixar la veu, les pretensions pròpies posar-se al diapasó de algú Conformar-se a la seva manera de veure, de sentir música Petit instrument metàllic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la 3 i serveix…
Traducció