Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ esbellussar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbellussar-se</title>

verb

pronominal

dialectal

Superar, un nounat, la primera etapa de la vida.
Donar-se manya per a obtenir alguna cosa difícil.

■ esbellussar-se

verb pronominal dialectal Superar, un nounat, la primera etapa de la vida Donar-se manya per a obtenir alguna cosa difícil

■ esblamar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblamar-se</title>

Etimologia: segurament variant de esblasmar, base de esblaimar, amb desviació de sentit de ‘perjudicar’ a ‘recremar’, per influx de aflamar, inflamar (v. esblaimar-se)

verb pronominal Cessar de fer flama un cos en combustió.

■ esblamar-se

verb pronominal Cessar de fer flama un cos en combustió

■ esbojarrar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbojarrar-se</title>

Etimologia: de boig

verb

pronominal

Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se.
per extensió El gos quan veu el menjar s’esbojarra de mala manera.

■ esbojarrar-se

verb pronominal Obrar, algú, sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotar-se per extensió El gos quan veu el menjar s’esbojarra de mala manera

■ esborneiar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esborneiar-se</title>

Partició sil·làbica: es_bor_ne_iar-se
Etimologia: de borni 1a font: s. XX, Ruyra

verb pronominal Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament. En veure l’os el cavall va esborneiar-se. Anava esborneiat, que topava pertot.

■ esborneiar-se

verb pronominal Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament En veure l’os el cavall va esborneiar-se Anava esborneiat, que topava pertot