Es mostren 88940 resultats

diastereomèric
| diastereomèrica

diastereomèric
| diastereomèrica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a la diastereomeria o als diastereòmers
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastimòmetre

■ diastimòmetre

masculí topografia Aparell que permet de mesurar distàncies curtes sense necessitat de desplaçar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàstole


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diàstole</title>

Partició sil·làbica: di_às_to_le
Etimologia: del ll. diastŏle, i aquest, del gr. diastolḗ ‘dilatació’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. fisiologia Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
  2. literatura Llicència poètica que consisteix a fer llarga una síl·laba breu.

■ diàstole

femení fisiologia Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles literatura Llicència poètica que consisteix a fer llarga una síllaba breu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastòlic
| diastòlica

■ diastòlic
| diastòlica

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a la diàstole
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastomàtic
| diastomàtica

■ diastomàtic
| diastomàtica

adjectiu botànica Que té lloc a través dels estomes Transpiració diastomàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diastràtic
| diastràtica


<title type="display">diastràtic</title>

Partició sil·làbica: di_as_trà_tic
Etimologia: de dia- i un der. de estrat, a partir del fr. diastratique
adjectiu lingüística Relatiu a la varietat d’una llengua segons els diversos grups socioculturals que la utilitzen.

diastràtic
| diastràtica

adjectiu lingüística Relatiu a la varietat d’una llengua segons els diversos grups socioculturals que la utilitzen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastre

■ diastre

masculí Eufemisme per diable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diastrofisme


<title type="display">diastrofisme</title>

Partició sil·làbica: di_as_tro_fis_me
Etimologia: del gr. diastrophḗ ‘deformitat, degeneració’
    masculí geologia
  1. Conjunt de fenòmens que provoquen grans variacions i deformacions a l’escorça de la terra, els quals poden ésser de caire orogènic o epirogènic.
  2. Efecte d’aquests fenòmens de diastrofisme.

diastrofisme

masculí geologia Conjunt de fenòmens que provoquen grans variacions i deformacions a l’escorça de la terra, els quals poden ésser de caire orogènic o epirogènic Efecte d’aquests fenòmens de diastrofisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diatèrman
| diatèrmana

■ diatèrman
| diatèrmana

adjectiu Que deixa passar els raigs de calor a través seu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diatermància

■ diatermància

femení física Qualitat de diatèrman
Traducció