Es mostren 88953 resultats

diastematia


<title type="display">diastematia</title>

Partició sil·làbica: di_as_te_ma_ti_a
femení música Sistema de notació musical sorgit a la fi del segle X en el qual els neumes eren col·locats a altures diferents per indicar els intervals que els separaven i al qual hom afegí aviat una línia o pauta.

diastematia

femení música Sistema de notació musical sorgit a la fi del segle X en el qual els neumes eren collocats a altures diferents per indicar els intervals que els separaven i al qual hom afegí aviat una línia o pauta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastemàtic
| diastemàtica

■ diastemàtic
| diastemàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la diastematia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastereoisòmer

■ diastereoisòmer

masculí química orgànica Diastereòmer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastereoisomeria

■ diastereoisomeria

femení química orgànica Diastereomeria
Gran Diccionari de la llengua catalana

diastereòmer
| diastereòmera

diastereòmer
| diastereòmera

química orgànica adjectiu Diastereomèric masculí Forma isomèrica d’una molècula que presenta diastereomeria
Gran Diccionari de la llengua catalana

diastereomeria


<title type="display">diastereomeria</title>

Partició sil·làbica: di_as_te_re_o_me_ri_a
femení química orgànica En les molècules amb dos centres d’asimetria diferents o més, estereoisomeria no òptica que presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.

diastereomeria

femení química orgànica En les molècules amb dos centres d’asimetria diferents o més, estereoisomeria no òptica que presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques
Gran Diccionari de la llengua catalana

diastereomèric
| diastereomèrica

diastereomèric
| diastereomèrica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a la diastereomeria o als diastereòmers
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastimòmetre

■ diastimòmetre

masculí topografia Aparell que permet de mesurar distàncies curtes sense necessitat de desplaçar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàstole


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diàstole</title>

Partició sil·làbica: di_às_to_le
Etimologia: del ll. diastŏle, i aquest, del gr. diastolḗ ‘dilatació’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. fisiologia Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
  2. literatura Llicència poètica que consisteix a fer llarga una síl·laba breu.

■ diàstole

femení fisiologia Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles literatura Llicència poètica que consisteix a fer llarga una síllaba breu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diastòlic
| diastòlica

■ diastòlic
| diastòlica

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a la diàstole
Traducció