Es mostren 88939 resultats

■ diborà

■ diborà

masculí química inorgànica Hidrur de bor de la sèrie dels borans, de fórmula B 2 H 6
Gran Diccionari de la llengua catalana

dibranquis


<title type="display">dibranquis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Subclasse de cefalòpodes caracteritzada perquè els seus representants tenen només un parell de brànquies, que comprèn els ordres dels decàpodes i dels octòpodes.
  2. singular Cefalòpode de la subclasse dels dibranquis.

dibranquis

masculí zoologia plural Subclasse de cefalòpodes caracteritzada perquè els seus representants tenen només un parell de brànquies, que comprèn els ordres dels decàpodes i dels octòpodes singular Cefalòpode de la subclasse dels dibranquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

dibraqui

dibraqui

masculí poètica Peu de la poesia grega i llatina compost de dues síllabes breus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dibuix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dibuix</title>

Partició sil·làbica: di_buix
Etimologia: de dibuixar 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. Acció de dibuixar.
    1. Art de fer un dibuix 3.
    2. dibuix artístic ensenyament i art Sistema de representació plàstica basat en la còpia d’obres d’art o en la reproducció d’objectes o de conjunts reals en perspectiva i ombrejat.
    3. dibuix industrial ensenyament i tecnologia Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, instal·lacions, processos, etc.
    4. dibuix lineal ensenyament i dibuix Sistema de representació de plans, de seccions, d’alçats, de plantes, d’esquemes, etc., generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, en construcció i en la indústria (dibuix industrial).
    1. art Conjunt de formes representades damunt una superfície, generalment de paper, mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
    2. fotografia Imatge que hom obté a partir d’una fotografia resseguint la figura amb tinta xinesa i esborrant-la fotogràficament.
    3. dibuixos animats cinematografia Gènere cinematogràfic basat tècnicament en la reproducció de dibuixos que, en ésser projectats en una sèrie d’instantànies d’un moviment continuat, apareixen animats.
    4. dibuixos animats cinematografia Pel·lícula de dibuixos animats. T’han agradat, aquests dibuixos animats que has vist al cinema?
  4. En una pintura, un gravat, etc., delineació de les figures, ordenament general (prescindint del color).
  5. Figura formada pel teixit d’unes randes, l’ornament d’una tela, els ferros d’una reixa, etc. El dibuix d’aquest estampat m’agrada molt.
  6. Traçat del pla d’un jardí, d’una construcció, etc.
  7. figuradament música Pla d’una obra musical (com el tema o el subjecte d’una fuga) o d’una línia melòdica qualsevol.
  8. indústria tèxtil En el tissatge, conjunt de costelles, de cartons o de planxetes que hom empra en les maquinetes de lliços, en la jacquard o en els jocs de calaixos.

■ dibuix

masculí Acció de dibuixar Art de fer un dibuix 3 dibuix artístic ensenyament i art Sistema de representació plàstica basat en la còpia d’obres d’art o en la reproducció d’objectes o de conjunts reals en perspectiva i ombrejat dibuix industrial ensenyament i tecnologia Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, installacions, processos, etc dibuix lineal ensenyament i dibuix Sistema de representació de plans, de seccions, d’alçats, de plantes, d’esquemes, etc, generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, en construcció i en la indústria…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dibuixant

■ dibuixant

masculí i femení Persona que practica l’art del dibuix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dibuixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dibuixar</title>

Partició sil·làbica: di_bui_xar
Etimologia: d’origen incert, probablement del fr. ant. deboissier ‘fer obra de talla en fusta; representar gràficament’, der. de bois ‘fusta’, que té el mateix origen que el cat. bosc 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Representar formes damunt una superfície amb llapis, ploma, pinzell, etc. Dibuixar una figura del natural.
    2. usat absolutament Dibuixar a la ploma.
  2. transitiu Traçar els contorns de les figures d’una pintura, d’un dibuix, etc.
  3. transitiu Fer el dibuix o el pla d’un jardí, d’una construcció, etc., o d’una obra musical o literària.
  4. transitiu figuradament Descriure amb trets precisos o d’una manera esquemàtica. L’autor dibuixa molt bé els caràcters.
  5. transitiu per extensió Traçar formes alguna cosa. La pedra dibuixà en l’aigua tot de cercles concèntrics.
  6. per extensió
    1. transitiu Fer aparent els contorns d’alguna cosa. Aquest vestit li dibuixa les formes.
    2. pronominal Aparèixer alguna cosa vagament o en silueta al lluny, a la penombra, etc. El Montseny es dibuixava a l’horitzó.
    3. pronominal Aparèixer, deixar-se veure. En les seves faccions es dibuixà de cop la desesperació.
    4. pronominal figuradament En les disputes començaven a dibuixar-se dos partits contraris.

■ dibuixar

verb transitiu Representar formes damunt una superfície amb llapis, ploma, pinzell, etc Dibuixar una figura del natural usat absolutament Dibuixar a la ploma transitiu Traçar els contorns de les figures d’una pintura, d’un dibuix, etc transitiu Fer el dibuix o el pla d’un jardí, d’una construcció, etc, o d’una obra musical o literària transitiu figuradament Descriure amb trets precisos o d’una manera esquemàtica L’autor dibuixa molt bé els caràcters transitiu per extensió Traçar formes alguna cosa La pedra dibuixà en l’aigua tot de cercles concèntrics per extensió transitiu Fer aparent els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dic


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dic</title>

Etimologia: del neerl. dijk, íd., probablement a través del cast. o el fr. ant. dique 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
    1. enginyeria hidràulica Mur que hom construeix en la mar per a contenir les onades i abrigar un port.
    2. enginyeria hidràulica Mur, generalment de pedra o de formigó, construït a les vores d’un riu o d’un estany a fi de protegir-les de l’erosió, contenir l’aigua en cas de revinguda i evitar l’acumulació dels materials arrossegats que podrien perjudicar la regularitat del cabal.
    3. geologia Formació vertical o gairebé vertical, generalment de roques ígnies o magmàtiques, que ha aprofitat fractures i diàclasis per a travessar roques d’una altra estructura.
    4. figuradament Posar dics a les passions.
  2. construcció naval
    1. Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc., l’obra viva del buc.
    2. dic flotant Mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que hom pot enfonsar parcialment llastant-ne l’interior i que hom pot fer surar, deixant en sec la nau que hom hi ha fet entrar.
    3. dic sec Mena de dic que hom introduí al segle XVIII, quan els vaixells, per llurs dimensions, no podien ja ésser carenats pels sistemes antics.

■ dic

masculí enginyeria hidràulica Mur que hom construeix en la mar per a contenir les onades i abrigar un port enginyeria hidràulica Mur, generalment de pedra o de formigó, construït a les vores d’un riu o d’un estany a fi de protegir-les de l’erosió, contenir l’aigua en cas de revinguda i evitar l’acumulació dels materials arrossegats que podrien perjudicar la regularitat del cabal geologia Formació vertical o gairebé vertical, generalment de roques ígnies o magmàtiques, que ha aprofitat fractures i diàclasis per a travessar roques d’una altra estructura figuradament Posar dics a les passions…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dic-dic


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dic-dic</title>

Etimologia: d’una llengua africana, probablement a través de l’angl. dik-dik o dig-dig
masculí Antílop nan de la subfamília dels antilopins (Madoqua sp), amb el cap petit, el morro prominent, inflat de la punta, i les banyes curtes, negres i amb la base anellada.

■ dic-dic

masculí Antílop nan de la subfamília dels antilopins Madoqua sp , amb el cap petit, el morro prominent, inflat de la punta, i les banyes curtes, negres i amb la base anellada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicarbonílic
| dicarbonílica

dicarbonílic
| dicarbonílica

adjectiu química orgànica Dit del compost que conté dos grups carbonil en la molècula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicarboxílic
| dicarboxílica

■ dicarboxílic
| dicarboxílica

adjectiu química orgànica Dit del compost que conté dos grups carboxil en la molècula àcid dicarboxílic Àcid que posseeix dues funcions carboxíliques en la molècula