Es mostren 88940 resultats

■ dicarboxílic
| dicarboxílica

■ dicarboxílic
| dicarboxílica

adjectiu química orgànica Dit del compost que conté dos grups carboxil en la molècula àcid dicarboxílic Àcid que posseeix dues funcions carboxíliques en la molècula
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicari


<title type="display">dicari</title>

masculí botànica En les hifes dels micelis dels ascomicets i els basidiomicets, disposició que, en juxtaposar-se, adopten els dos nuclis dels gàmetes després de la plasmogàmia.

dicari

masculí botànica En les hifes dels micelis dels ascomicets i els basidiomicets, disposició que, en juxtaposar-se, adopten els dos nuclis dels gàmetes després de la plasmogàmia
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicàrion

dicàrion

masculí botànica Dicari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicariòtic
| dicariòtica

■ dicariòtic
| dicariòtica

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al dicari Miceli dicariòtic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicasi

■ dicasi

masculí botànica Cima cada eix de la qual produeix, per davall de la flor terminal, dues branques oposades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicasteri

■ dicasteri

masculí Tribunal, lloc destinat als jutges catolicisme Nom amb què són coneguts també els organismes de la cúria romana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicc.

dicc.

abreviatura lingüística diccionari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dicció</title>

Partició sil·làbica: dic_ci_ó
Etimologia: del ll. dictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Manera de dir, pronúncia, especialment d’un orador, d’un actor, etc. Té una dicció molt agradable.
    2. Manera de dir quant a la justesa o l’arranjament dels mots.
  2. antigament Mot.
  3. figures de dicció lingüística Modificacions, motivades per diverses causes, que algunes paraules experimenten en llur estructura.

■ dicció

femení Manera de dir, pronúncia, especialment d’un orador, d’un actor, etc Té una dicció molt agradable Manera de dir quant a la justesa o l’arranjament dels mots antigament Mot figures de dicció lingüística Modificacions, motivades per diverses causes, que algunes paraules experimenten en llur estructura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diccionari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diccionari</title>

Partició sil·làbica: dic_ci_o_na_ri
Etimologia: del b. ll. dictionarium, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí lingüística
  1. [abreviatura dicc.] Recopilació, generalment alfabètica, dels mots d’una llengua o d’un àmbit d’especialitat, dels noms de persona o de lloc, de fets memorables, etc., acompanyats d’una explicació, definició o equivalència en una altra llengua. Diccionari d’història. Diccionari de sigles. Diccionari bilingüe.
  2. diccionari visual Diccionari que presenta il·lustracions ordenades temàticament, en les quals hom assenyala les denominacions de les diverses parts dels objectes que s’hi mostren.

■ diccionari

masculí lingüística abreviatura dicc Recopilació, generalment alfabètica, dels mots d’una llengua o d’un àmbit d’especialitat, dels noms de persona o de lloc, de fets memorables, etc, acompanyats d’una explicació, definició o equivalència en una altra llengua Diccionari d’història Diccionari de sigles Diccionari bilingüe diccionari visual Diccionari que presenta illustracions ordenades temàticament, en les quals hom assenyala les denominacions de les diverses parts dels objectes que s’hi mostren
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicetona

■ dicetona

femení química orgànica Cadascun dels composts que contenen dos grups carbonil en la molècula