Es mostren 88940 resultats

■ diclorodifluorometà

■ diclorodifluorometà

masculí CCl 2 F 2 química orgànica Gas incolor obtingut per reacció del tetraclorur de carboni i el fluorur d’hidrogen en presència d’un halur d’antimoni com a catalitzador
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicloxacil·lina


<title type="display">dicloxacil·lina</title>

femení farmàcia, indústria farmacèutica Penicil·lina resistent a la penicil·linasa, obtinguda sintèticament per doble substitució amb clor en posició orto- de l’anell benzènic de l’oxacil·lina.

dicloxacil·lina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Penicillina resistent a la penicillinasa, obtinguda sintèticament per doble substitució amb clor en posició orto- de l’anell benzènic de l’oxacillina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dico-

■ dico-

Forma prefixada del mot grec díkha , que significa ‘en dues parts, doble, doblement’ Ex dicotomia, dicogàmia, dicogènesi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicògam
| dicògama

■ dicògam
| dicògama

adjectiu botànica Que presenta dicogàmia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicogàmia

■ dicogàmia

femení botànica Maduració dels estams i dels pistils d’una mateixa flor en èpoques distintes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicord


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dicord</title>

Etimologia: del gr. díkhordos ‘de dues cordes’, der. de khordḗ ‘tripa; corda d’instrument musical’
    masculí música
  1. Antic instrument de dues cordes.
  2. Instrument que té dues cordes per a cada nota.
  3. Dues notes conjuntes (do, re).

■ dicord

masculí música Antic instrument de dues cordes Instrument que té dues cordes per a cada nota Dues notes conjuntes do, re
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicoreu

dicoreu

masculí poètica Peu de la poesia grega i llatina format per dos coreus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicorínia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dicorínia</title>

Partició sil·làbica: di_co_rí_ni_a
femení botànica i fusteria Gènere d’arbres de la família de les papilionàcies (Dicorynia sp), de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms, que forneixen una fusta molt emprada en la construcció naval i en la fabricació de botes per a productes químics.

■ dicorínia

femení botànica i fusteria Gènere d’arbres de la família de les papilionàcies Dicorynia sp , de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms, que forneixen una fusta molt emprada en la construcció naval i en la fabricació de botes per a productes químics
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicòtic
| dicòtica

dicòtic
| dicòtica

adjectiu acústica Dit d’una estimulació o d’una sensació auditiva diferent per a cada orella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicotiledoni
| dicotiledònia

■ dicotiledoni
| dicotiledònia

botànica adjectiu Que té dos cotilèdons femení plural Classe d’angiospermes caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons i dividida en dialipètales i monoclamídies o apètales singular Planta de la classe de les dicotiledònies
Traducció