Es mostren 88939 resultats

■ dicotomia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dicotomia</title>

Partició sil·làbica: di_co_to_mi_a
Etimologia: del gr. dikhotomía, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Divisió en dos, bifurcació.
    2. botànica Ramificació en què cada eix es divideix en dos.
  2. Mètode de classificació en què les divisions i les subdivisions són binàries.
  3. astronomia
    1. Fase de la Lluna en què és visible només la meitat del disc.
    2. Fase dels planetes inferiors (Mercuri i Venus) en què solament és il·luminada pel Sol la meitat del planeta.

■ dicotomia

femení Divisió en dos, bifurcació botànica Ramificació en què cada eix es divideix en dos Mètode de classificació en què les divisions i les subdivisions són binàries astronomia Fase de la Lluna en què és visible només la meitat del disc Fase dels planetes inferiors Mercuri i Venus en què solament és illuminada pel Sol la meitat del planeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicotòmic
| dicotòmica

■ dicotòmic
| dicotòmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dicotomia Que procedeix per divisions i subdivisions binàries Mètode dicotòmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicrà


<title type="display">dicrà</title>

masculí botànica Gènere de molses acrocarpes de l’ordre de les brials (Dicranum sp), generalment de fulletes estretes i agudes, freqüents a terra i sobre les roques.

dicrà

masculí botànica Gènere de molses acrocarpes de l’ordre de les brials Dicranum sp , generalment de fulletes estretes i agudes, freqüents a terra i sobre les roques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicranals

■ dicranals

femení botànica plural Ordre de molses acrocarpes, amb les dents del perístoma generalment bífides, que inclou, entre altres, el gènere Dicranum singular Molsa de l’ordre de les dicranals
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicrànum

dicrànum

masculí botànica Dicrà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicroic
| dicroica

■ dicroic
| dicroica

adjectiu Que té la propietat del dicroisme Un cristall dicroic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicroisme

■ dicroisme

masculí física Propietat d’algunes substàncies de presentar diferents coloracions segons el propi gruix i la inclinació dels raigs transmesos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicroïta

dicroïta

femení mineralogia Cordierita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicromat

■ dicromat

masculí química inorgànica Anió de fórmula Cr 2 O 7 2 - que hom pot considerar derivat d’un hipotètic àcid dicròmic per pèrdua de dos hidrògens Qualsevol sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicromia

■ dicromia

femení arts gràfiques bicromia