Es mostren 88953 resultats

■ dienòfil

■ dienòfil

masculí química orgànica Compost que és addicionat al diè en la reacció de Diels-Alder
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dièresi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dièresi</title>

Partició sil·làbica: di_è_re_si
Etimologia: del ll. diaerĕsis, i aquest, del gr. diaíresis ‘divisió’ 1a font: c. 1390
    femení
    1. gramàtica Signe ortogràfic (¨) que indica que la vocal sobre la qual es col·loca es pronuncia de forma diferent a l’habitual. Ex.: en català, pot assenyalar que no és muda o que no forma diftong, com ara a qüestió, pingüí, veïna i cloïa.
    2. poètica Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong.
  2. cirurgia Nom genèric amb el qual són designats els diferents procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgànics.

■ dièresi

femení gramàtica Signe ortogràfic ¨ que indica que la vocal sobre la qual es colloca es pronuncia de forma diferent a l’habitual Ex en català, pot assenyalar que no és muda o que no forma diftong, com ara a qüestió , pingüí , veïna i cloïa poètica Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síllabes les vocals d’un diftong cirurgia Nom genèric amb el qual són designats els diferents procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgànics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dièsel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dièsel</title>

Partició sil·làbica: di_è_sel
Etimologia: del nom de l’enginyer al. R. Diesel (1858-1913)
    adjectiu invariable i masculí
  1. motors Dit del motor de combustió interna en què el combustible, normalment gasoli, és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
  2. automòbil, automobilisme Dit del vehicle equipat amb un motor dièsel.
  3. cicle dièsel motors Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.

■ dièsel

adjectiu invariable i masculí motors Dit del motor de combustió interna en què el combustible, normalment gasoli, és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó automòbil, automobilisme Dit del vehicle equipat amb un motor dièsel cicle dièsel motors Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diesfenoedre

■ diesfenoedre

masculí geometria Diesfenòedre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diesfenòedre [o diesfenoedre]

■ diesfenòedre [o diesfenoedre]

masculí geometria Diesfenoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diesfenoide

■ diesfenoide

masculí cristallografia Tetràedre de cares triangulars iguals, format per dos esfenoides oposats i girats 90° sobre l’eix binari vertical
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diesi</title>

Partició sil·làbica: di_e_si
Etimologia: del ll. diĕsis, i aquest, del gr. díesis ‘separació, dissolució’ 1a font: 1839, DLab.
    femení música
    1. Terme grec que designa un petit interval musical de valor semblant al quart de to.
    2. per extensió Interval més petit del gènere enharmònic.
    1. Signe musical que, en l’armadura o precedint una nota, indica que cal apujar-la un semitò.
    2. doble diesi Signe musical de valor doble que el de la diesi, és a dir, que eleva la nota dos semitons.

■ diesi

femení música Terme grec que designa un petit interval musical de valor semblant al quart de to per extensió Interval més petit del gènere enharmònic Signe musical que, en l’armadura o precedint una nota, indica que cal apujar-la un semitò doble diesi Signe musical de valor doble que el de la diesi, és a dir, que eleva la nota dos semitons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dieta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dieta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: di_e_ta
Etimologia: del ll. diaeta, i aquest, del gr. díaita ‘manera de viure, règim de vida’ 1a font: s. XIII
    femení alimentació, indústries alimentàries i dietètica
  1. Règim en el menjar i el beure consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment.
    1. Abstenció total o parcial d’aliments.
    2. estar (o posar, o tenir, etc.) a dieta Privar (algú) de menjar, generalment per malaltia.



    3. Vegeu també:
    dieta2

■ dieta1

femení alimentació, indústries alimentàries i dietètica Règim en el menjar i el beure consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment Abstenció total o parcial d’aliments estar o posar , o tenir , etc a dieta Privar algú de menjar, generalment per malaltia Vegeu també dieta 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dieta2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dieta</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: di_e_ta
Etimologia: probablement de dieta1
    femení
  1. història i ciències polítiques Assemblea política de caràcter legislatiu i deliberatiu que es reunia al Sacre Imperi, a Polònia, a Dinamarca, a Hongria, a Croàcia, a Suècia i a la Confederació Helvètica.
    1. Sobresou diari que cobra un funcionari per un encàrrec temporani fora de la seva residència.
    2. Honoraris que hom cobra per l’assistència a una assemblea, una reunió, etc.
    3. Estipendi que guanya un metge diàriament per visitar un malalt.
    4. plural especialment dret del treball Quantitat que rep diàriament el treballador que, per raó de la seva activitat laboral, s’ha de desplaçar fora de la població on treballa habitualment.



    3. Vegeu també:
    dieta1

■ dieta2

femení història i ciències polítiques Assemblea política de caràcter legislatiu i deliberatiu que es reunia al Sacre Imperi, a Polònia, a Dinamarca, a Hongria, a Croàcia, a Suècia i a la Confederació Helvètica Sobresou diari que cobra un funcionari per un encàrrec temporani fora de la seva residència Honoraris que hom cobra per l’assistència a una assemblea, una reunió, etc Estipendi que guanya un metge diàriament per visitar un malalt plural especialment dret del treball Quantitat que rep diàriament el treballador que, per raó de la seva activitat laboral, s’ha de desplaçar fora de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dietari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dietari</title>

Partició sil·làbica: di_e_ta_ri
Etimologia: del ll. diaetarium ‘libre d’anotacions de les compres de queviures’ i, per extensió, ‘de les obres diàries’, per influx del mot dies ‘dia’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. diari 2 3.
  2. història Gènere historiogràfic que dona les notícies per dies, amb una extensió i una freqüència majors que els annals i els cronicons.
  3. economia Llibre en què hom anota els ingressos i les despeses diàries d’una casa.

■ dietari

masculí diari 2 3 història Gènere historiogràfic que dona les notícies per dies, amb una extensió i una freqüència majors que els annals i els cronicons economia Llibre en què hom anota els ingressos i les despeses diàries d’una casa
Informació complementària
Traducció