Es mostren 88940 resultats

■ diferible

■ diferible

adjectiu Ajornable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferir</title>

Etimologia: del ll. diffērre ‘apartar, dispersar, allunyar’ (cf. preferir) 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Allunyar la realització d’una cosa; ajornar. Diferir el pagament d’un deute. Diferir una anada. Diferir el compliment d’una prometença.
  2. intransitiu No ésser igual, ésser dissemblant. La seva opinió difereix de la meva. En què difereixen essencialment els animals de les plantes?

■ diferir

verb transitiu Allunyar la realització d’una cosa ajornar Diferir el pagament d’un deute Diferir una anada Diferir el compliment d’una prometença intransitiu No ésser igual, ésser dissemblant La seva opinió difereix de la meva En què difereixen essencialment els animals de les plantes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferit
| diferida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferit</title>

Etimologia: de diferir
  1. adjectiu Ajornat.
  2. en diferit locució adjectiva i locució adverbial radiotècnia i televisió Dit de l’emissió o del programa transmès un cert temps després d’haver estat efectuat, per a la qual cosa hom enregistra el programa i el retransmet després. Una retransmissió en diferit. El partit serà transmès en diferit.

■ diferit
| diferida

adjectiu Ajornat en diferit locució adjectiva i locució adverbial radiotècnia i televisió Dit de l’emissió o del programa transmès un cert temps després d’haver estat efectuat, per a la qual cosa hom enregistra el programa i el retransmet després Una retransmissió en diferit El partit serà transmès en diferit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

difi-

difi-

Forma prefixada del mot grec diphyḗs , que significa ‘de dues natures, doble’ Ex difiodont
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dificerca

■ dificerca

adjectiu femení anatomia animal Dit de l’aleta caudal que es divideix en dues meitats simètriques respecte a l’eix de la columna vertebral i que té forma arrodonida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difícil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difícil</title>

Etimologia: del ll. difficĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Tot altre que fàcil, dit d’allò que requereix un gran treball, una gran habilitat, una gran capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, entendre-ho, resoldre-ho, sortir-se’n, etc. Una melodia difícil de cantar. Una lliçó difícil. Un moment difícil.
    2. temps difícil Temps en què les condicions de vida són dolentes, penoses, etc.
    1. Dit d’una persona que costa de tractar, exigent, rara, rebel, etc. És una criatura molt difícil.
    2. per extensió Un caràcter difícil.

■ difícil

adjectiu Tot altre que fàcil, dit d’allò que requereix un gran treball, una gran habilitat, una gran capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, entendre-ho, resoldre-ho, sortir-se’n, etc Una melodia difícil de cantar Una lliçó difícil Un moment difícil temps difícil Temps en què les condicions de vida són dolentes, penoses, etc Dit d’una persona que costa de tractar, exigent, rara, rebel, etc És una criatura molt difícil per extensió Un caràcter difícil
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difícilment

■ difícilment

adverbi D’una manera difícil, amb dificultat A la seva edat, difícilment trobarà feina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dificultar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dificultar</title>

Etimologia: del b. ll. difficultare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Fer difícil alguna cosa. La pluja dificultà la collita.
  2. Procurar de fer difícil alguna cosa, posar-hi dificultats, impediments. L’enemic bombardejà els ponts per dificultar la retirada.

■ dificultar

verb transitiu Fer difícil alguna cosa La pluja dificultà la collita Procurar de fer difícil alguna cosa, posar-hi dificultats, impediments L’enemic bombardejà els ponts per dificultar la retirada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dificultat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dificultat</title>

Etimologia: del ll. difficultas, -ātis, íd. 1a font: 1337
    femení
  1. Qualitat de difícil. La dificultat de l’empresa era enorme, però s’hi van llançar.
    1. Allò que fa difícil una cosa o de tirar endavant. Les dificultats d’un text. Aquí està la dificultat.
    2. Allò amb què hom fa difícil una cosa o de tirar endavant. Per què crees tantes dificultats?
    3. Dubte raonat que hom oposa a l’opinió expressada per un altre.
  3. Cosa difícil, de mal fer, de mal resoldre, etc. Això és una dificultat, sí, però no pas invencible.

■ dificultat

femení Qualitat de difícil La dificultat de l’empresa era enorme, però s’hi van llançar Allò que fa difícil una cosa o de tirar endavant Les dificultats d’un text Aquí està la dificultat Allò amb què hom fa difícil una cosa o de tirar endavant Per què crees tantes dificultats Dubte raonat que hom oposa a l’opinió expressada per un altre Cosa difícil, de mal fer, de mal resoldre, etc Això és una dificultat, sí, però no pas invencible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dificultós
| dificultosa

■ dificultós
| dificultosa

adjectiu Difícil, que presenta dificultats Una tasca dificultosa Dit de la persona que es complau a posar dificultats per extensió Un caràcter dificultós
Informació complementària
Traducció