Es mostren 88939 resultats

■ difractiu
| difractiva

■ difractiu
| difractiva

adjectiu física Que produeix difracció Poder difractiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difractograma

■ difractograma

masculí geologia Enregistrament gràfic de les intensitats dels feixos de raigs X difractats per un cristall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difringent

■ difringent

adjectiu física Que és causa de difracció Superfície difringent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diftèria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diftèria</title>

Partició sil·làbica: dif_tè_ri_a
Etimologia: del gr. diphthéra ‘pell; membrana’ 1a font: 1888, DLab.
    femení patologia
  1. Malaltia infectivocontagiosa aguda, epidèmica, produïda per Corynebacterium diphteriae.
  2. avicultura Malaltia típica dels ocells (exceptuats els aquàtics) que consisteix en l’aparició de falses membranes en les mucoses, sobretot en la mucosa faríngia.

■ diftèria

femení patologia Malaltia infectivocontagiosa aguda, epidèmica, produïda per Corynebacterium diphteriae avicultura Malaltia típica dels ocells exceptuats els aquàtics que consisteix en l’aparició de falses membranes en les mucoses, sobretot en la mucosa faríngia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diftèric
| diftèrica

■ diftèric
| diftèrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la diftèria adjectiu Que té unes característiques semblants a les de la diftèria adjectiu i masculí i femení Que pateix de diftèria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diftong


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diftong</title>

Etimologia: del ll. td. diphthongus, i aquest, del gr. díphthoggos, íd., de di-1 i phthóggos ‘so’ 1a font: 1390, Torcimany
    masculí fonètica, fonologia
  1. Grup de fonemes vocàlics format per dos elements emesos en una mateixa sil·laba.
  2. diftong creixent Diftong que comença per una semiconsonant i acaba en una vocal.
  3. diftong decreixent Diftong que comença per una vocal i acaba en una semivocal.

■ diftong

masculí fonètica, fonologia Grup de fonemes vocàlics format per dos elements emesos en una mateixa sillaba diftong creixent Diftong que comença per una semiconsonant i acaba en una vocal diftong decreixent Diftong que comença per una vocal i acaba en una semivocal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diftongació

■ diftongació

femení fonètica, fonologia Formació d’un diftong
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diftongar

■ diftongar

verb fonètica, fonologia transitiu Convertir un element fonemàtic en diftong pronominal La primera a s’ha diftongat en ai en català intransitiu Un determinat sistema fonològic, tenir casos, regulars o no, de diftongs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difuminar

■ difuminar

verb transitiu i pronominal Esfumar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difunt
| difunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difunt</title>

Etimologia: del ll. defunctus, -a, -um, íd., participi de defungi ‘acomplir, dur a terme’, der. de fungi ‘complir’ 1a font: 1248
    adjectiu i masculí i femení
  1. Mort, finat. El seu difunt pare. Pregar pels difunts.
  2. dia dels Difunts catolicisme i litúrgia Dia dels Morts.

■ difunt
| difunta

adjectiu i masculí i femení Mort, finat El seu difunt pare Pregar pels difunts dia dels Difunts catolicisme i litúrgia Dia dels Morts
Informació complementària
Traducció