Es mostren 88953 resultats

■ difusible

■ difusible

adjectiu Capaç de difondre’s
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difusió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difusió</title>

Partició sil·làbica: di_fu_si_ó
Etimologia: del ll. diffusio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de difondre o de difondre’s;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat de difús.
  3. etnologia i geografia Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen a una altra.
  4. física i química física Transport de matèria produït pel moviment molecular a l’atzar.
  5. física i luminotècnia Alteració de la distribució espacial d’una radiació, que es propaga en múltiples direccions després d’ésser reflectida per una superfície o de travessar un medi determinat.
  6. lingüística Penetració d’elements lingüístics d’una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural.
  7. periodisme Nombre d’exemplars realment venuts —incloent-hi els de subscripció— del tiratge total d’una publicació periòdica.
  8. química industrial i tecnologia En l’extracció del sucre, etapa en la qual hom posa la bleda-rave en contacte amb aigua calenta a fi de dissoldre’n la sacarosa.
  9. telecomunicacions En ràdio i televisió, pas per antena d’un programa.

■ difusió

femení Acció de difondre o de difondre’s l’efecte Qualitat de difús etnologia i geografia Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen a una altra física i química física Transport de matèria produït pel moviment molecular a l’atzar física i luminotècnia Alteració de la distribució espacial d’una radiació, que es propaga en múltiples direccions després d’ésser reflectida per una superfície o de travessar un medi determinat lingüística Penetració d’elements lingüístics d’una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural periodisme Nombre d’exemplars…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difusionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difusionisme</title>

Partició sil·làbica: di_fu_si_o_nis_me
    masculí
  1. antropologia Teoria que explica l’origen dels trets que conformen les cultures en qualsevol de llurs aspectes a partir de la propagació d’aquests trets des d’un centre difusor.
  2. geografia Teoria sobre la difusió.

■ difusionisme

masculí antropologia Teoria que explica l’origen dels trets que conformen les cultures en qualsevol de llurs aspectes a partir de la propagació d’aquests trets des d’un centre difusor geografia Teoria sobre la difusió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difusionista

■ difusionista

adjectiu Relatiu o pertanyent al difusionisme masculí i femení Partidari del difusionisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difusiu
| difusiva

■ difusiu
| difusiva

adjectiu Que té la qualitat de difondre’s Que tendeix a difondre’s
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difusor
| difusora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difusor</title>

Etimologia: del ll. diffusor, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que difon.
  2. masculí hidràulica Dispositiu on hom desaccelera un corrent de fluid a fi d’aconseguir un augment brusc de la pressió.
  3. masculí luminotècnia Objecte o dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basant-se en el fenomen de la difusió.
  4. masculí motors Peça en forma d’anell que va collada interiorment al conducte tubular del carburador amb la finalitat de formar-hi un estrenyiment que augmenti la velocitat de l’aire i, per la depressió creada, aspirar la gasolina pels orificis del sortidor que hi ha en el punt més estret del difusor.

■ difusor
| difusora

adjectiu i masculí i femení Que difon masculí hidràulica Dispositiu on hom desaccelera un corrent de fluid a fi d’aconseguir un augment brusc de la pressió masculí luminotècnia Objecte o dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basant-se en el fenomen de la difusió masculí motors Peça en forma d’anell que va collada interiorment al conducte tubular del carburador amb la finalitat de formar-hi un estrenyiment que augmenti la velocitat de l’aire i, per la depressió creada, aspirar la gasolina pels orificis del sortidor que hi ha en el punt més estret…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

digamma


<title type="display">digamma</title>

Etimologia: del gr. dígamma, íd., comp. de dís ‘dos’ i gámma, íd.
femení lingüística Lletra de l’alfabet grec arcaic, en forma de doble gamma (Ƒ), que representa la semivocal u.

digamma

femení lingüística Lletra de l’alfabet grec arcaic, en forma de doble gamma Ƒ, que representa la semivocal u
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digàstric
| digàstrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digàstric</title>

Etimologia: de di-1 i gàstric
    adjectiu anatomia
  1. Dit dels músculs que són carnosos en tots dos caps i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars.
  2. especialment Dit dels músculs depressors de la mandíbula inferior.

■ digàstric
| digàstrica

adjectiu anatomia Dit dels músculs que són carnosos en tots dos caps i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars especialment Dit dels músculs depressors de la mandíbula inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digen
| dígena

■ digen
| dígena

adjectiu biologia Bisexual mineralogia Que té dues superfícies de creixement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

digenètic
| digenètica

digenètic
| digenètica

adjectiu biologia Dit dels organismes que presenten alternança de generacions