Es mostren 88940 resultats

digamma


<title type="display">digamma</title>

Etimologia: del gr. dígamma, íd., comp. de dís ‘dos’ i gámma, íd.
femení lingüística Lletra de l’alfabet grec arcaic, en forma de doble gamma (Ƒ), que representa la semivocal u.

digamma

femení lingüística Lletra de l’alfabet grec arcaic, en forma de doble gamma Ƒ, que representa la semivocal u
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digàstric
| digàstrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digàstric</title>

Etimologia: de di-1 i gàstric
    adjectiu anatomia
  1. Dit dels músculs que són carnosos en tots dos caps i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars.
  2. especialment Dit dels músculs depressors de la mandíbula inferior.

■ digàstric
| digàstrica

adjectiu anatomia Dit dels músculs que són carnosos en tots dos caps i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars especialment Dit dels músculs depressors de la mandíbula inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digen
| dígena

■ digen
| dígena

adjectiu biologia Bisexual mineralogia Que té dues superfícies de creixement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

digenètic
| digenètica

digenètic
| digenètica

adjectiu biologia Dit dels organismes que presenten alternança de generacions
Gran Diccionari de la llengua catalana

digenis


<title type="display">digenis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes, que presenten alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
  2. singular Platihelmint de l’ordre dels digenis.

digenis

masculí zoologia plural Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes, que presenten alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi singular Platihelmint de l’ordre dels digenis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digerible

■ digerible

adjectiu Susceptible d’ésser digerit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digerir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digerir</title>

Etimologia: del ll. dīgĕrĕre ‘distribuir, repartir’ i, doncs, ‘distribuir els ingredients de l’alimentació en el metabolisme’ 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. antigament Posar en ordre, com cal, transformar convenientment.
    1. fisiologia animal Transformar (els aliments) perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
    2. per extensió El meu estómac no digereix bé els menjars picants.
    3. usat absolutament Aquests darrers dies digereixo dificultosament.
    4. figuradament Assimilar mentalment. Sap una mica de tot, però no ha digerit res.
    5. figuradament Prendre’s amb paciència un mal, un tort, una ofensa, etc. Encara no ha digerit que el despatxessin.
  3. obsolet
    1. Escalfar en contacte d’un líquid.
    2. Fer madurar un abscés.

■ digerir

verb transitiu antigament Posar en ordre, com cal, transformar convenientment fisiologia animal Transformar els aliments perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva per extensió El meu estómac no digereix bé els menjars picants usat absolutament Aquests darrers dies digereixo dificultosament figuradament Assimilar mentalment Sap una mica de tot, però no ha digerit res figuradament Prendre’s amb paciència un mal, un tort, una ofensa, etc Encara no ha digerit que el despatxessin obsolet Escalfar en contacte d’un líquid Fer madurar un abscés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

digerit
| digerida


<title type="display">digerit</title>

Etimologia: de digerir
    adjectiu
  1. Transformat dins les vies digestives en matèria pròpia per a la nutrició. El ventrell gita tot el que no és ben digerit.
  2. figuradament Assimilat mentalment. Té un empatx de coneixements mal digerits.

digerit
| digerida

adjectiu Transformat dins les vies digestives en matèria pròpia per a la nutrició El ventrell gita tot el que no és ben digerit figuradament Assimilat mentalment Té un empatx de coneixements mal digerits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digest
| digesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digest</title>

Etimologia: del ll. digestus, -a, -um, participi de dīgĕrĕre ‘distribuir, repartir’ 1a font: s. XIV, Llull
    antigament
  1. adjectiu Posat en ordre, transformat convenientment.
  2. adjectiu Digerit.
  3. adjectiu Assenyat, fruit de la reflexió de l’experiència. Ab grans e digests consells.
  4. dret romà
    1. masculí Compilació de les decisions més notables dels jurisconsults romans clàssics.
    2. femení Digest.

■ digest
| digesta

antigament adjectiu Posat en ordre, transformat convenientment adjectiu Digerit adjectiu Assenyat, fruit de la reflexió de l’experiència Ab grans e digests consells dret romà masculí Compilació de les decisions més notables dels jurisconsults romans clàssics femení Digest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digestibilitat

■ digestibilitat

femení Qualitat de digerible alimentació, indústries alimentàries Percentatge d’un aliment que és absorbit en el tracte intestinal i passa al cos
Traducció